Definicions i conceptes

No existeix una definició única, nítida i consensuada sobre què és l’Economia Col·laborativa, essent aquesta una conceptualització en constant evolució i transformació.

OuiShare
Organització independent dedicada a l’estudi en profunditat del model d’economia col·laborativa.

Defineix Economia Col·laborativa com el ‘sistema de relacions i conjunt d’iniciatives (culturals, socials, econòmiques i fins i tot polítiques) basades en xarxes horitzontals i la participació en comunitats. Aquesta economia té efectes en tots els àmbits de la societat’.

ESADE
Institució acadèmica internacional amb més de cinquanta anys d'història.

Destaca la definició de Bostman del 2015: 
‘L’Economia Col·laborativa com els sistemes que retornen valor als actius infrautilitzats, posant en relació les necessitats d’uns amb el que els altres tenen, prescindint dels intermediaris i canals de distribució tradicionals.’

La Generalitat de Catalunya

L’any 2017 va aprovar l’informe elaborat per la Comissió Interdepartamental per al Desenvolupament de l’Economia Col·laborativa, el primer pas per abordar l’encaix de l’economia col·laborativa i de plataformes a Catalunya i aprofitar-ne tot el seu potencial. L’objectiu és assolir un marc estable per al desenvolupament de l’economia col·laborativa, i fer difusió dels reptes i oportunitats que representa aquest nou fenomen com: ‘Un concepte paraigua que engloba totes aquelles noves realitats empresarials i socials sorgides per la irrupció de la tecnologia digital i les plataformes tecnològiques, i que es caracteritzen perquè els ciutadans poden oferir o intercanviar serveis o recursos infrautilitzats mitjançant una plataforma o comunitat d’usuaris, que connecta oferta i demanda.’

Polítiques públiques i Economia Col·laborativa

Les Administracions Públiques davant l’actual embranzida de l’Economia Col·laborativa (EC) ha pogut constatar que es tracta d’una realitat d’expansió global, que ha arribat per quedar-se; ja no es tracta d’un model econòmic teòric i en fase de proves, sinó una autèntica realitat que impregna a tota la societat i que afecta un gran nombre d’esferes socials i diversos sectors econòmics, en conseqüència les administracions públiques s’han vist en l’obligació de destinar notables esforços i recursos en la creació de marcs referencials d’estudi i anàlisi de l’EC.

Es passa d’un model econòmic tradicional on la regulació normativa i el cos legislatiu jurídic i fiscal està perfectament definit, on els conceptes clàssics d’empresa i el consumidor estant sòlidament assentats i acceptats per tots els actors socials i econòmics, per a passar a un nou model, on el ciutadà a través de plataformes digitals pot compartir la propietat dels seus actius o les seves capacitats amb altres consumidors, apareix la figura de l’intermediari i de la plataforma que substitueix per tant, a totes les capes que existien entre l’empresa i el consumidor, acostant amb immediatesa l’oferta i la demanda, per altra banda, aquestes plataformes i intermediaris a l’actuar de forma majoritària amb mitjans i suport digital, fa que els mercats es moguin a una velocitat de la que fins ara no estàvem acostumats.

Tots aquests canvis i nous models de negocis com és el cas de l’Economia Col·laborativa, han portat a les Administracions Públiques a realitzar-se diverses preguntes:

• Són Intrínsecament bons?
• Què aporten a la societat?
• Millora l’eficiència de l’activitat econòmica, quins efectes comporta?
• Quin és el rol que ha d’assolir l’Administració, com s’han de regular?
• Quines afectacions legals comporten, quines normatives afecten (fiscal, legal, jurídic, laboral, etc.)
• L’Administració, ha de ser-ne un promotor?
• Quin és el seu impacte sobre els mercats i la societat?

Tots els operadors que intervenen en l’Economia Col·laborativa com en l’Economia Tradicional , han de tenir drets i deures. Amb aquest objectiu, des de la Generalitat de Catalunya va posar en marxa l’any 2016, una comissió Interdeparmental per assumir com Administració Pública el nou repte que suposa l’Economia Col·laborativa que tenia per objectiu donar respostes a preguntes clau:

• Com es pot modificar la normativa vigent per aconseguir que l’EC. formessin part del marc legal en igualtat de condicions amb la resta d’operadors de l’Economia tradicional?
• Quines pràctiques poden afavorir el bon funcionament de l’EC?
• A quins acords poden arribar totes les Administracions Públiques i tots Governs existents a l’Estat Espanyol amb les plataformes i tots els actors que intervenen en l’EC?
• Quins mecanismes han d’establir les Administracions Públiques perquè es faciliti i garanteixi el compliment del marc legislatiu vigent i també que tots els operadors implicats compleixin amb les seves obligacions fiscals.

Principals informes i dictàmens sobre l’EC

Agenda Europea para la economia colaborativa 
Unió Europea, juny 2018

El Ple del Parlament Europeu va aprovar el passat 15 de juny de 2018 a Estrasburg un informe sobre l’Agenda europea per a l’Economia Col·laborativa, demanant a la Unió Europea aprofitar els seus beneficis, però garantint una competència justa i el respecte dels drets laborals i de les obligacions fiscals.

Informe de la Comissió Interdepartamental per al desenvolupament de l’Economia Col·laborativa a Catalunya 
Generalitat de Catalunya, setembre 2017
 

Propostes per a un bon encaix de l’Economia Col·laborativa i de plataformes

• Actuacions en matèria de turisme i habitatge: la llar compartida 
  ‘En l’àmbit d’habitatge i turisme, l’informe proposa la creació d’una nova modalitat, la llar compartida, que es defineix com una oferta turística no professional consistent en compartir l’habitatge principal (domicili habitual i permanent) per períodes de curta durada sense limitació anual. Els requisits per exercir aquesta modalitat, totalment diferenciada dels habitatges d’ús turístic, són l’empadronament en l’habitatge on es realitza l’activitat, la cèdula d’habitabilitat vigent i l’oferta d’un nombre màxim de places, que s’acreditaran mitjançant la declaració responsable davant l’autoritat municipal. L’objectiu és definir un marc mínim aplicable al conjunt de Catalunya, i que després els municipis puguin adaptar-lo a la seva realitat territorial.’
• Actuacions en matèria de transport i mobilitat: avançar en la mobilitat compartida
  ‘Pel què fa al transport i mobilitat, l’informe identifica que l’economia col·laborativa s’hi materialitza en pràctiques com l’ús compartit d’un vehicle com a bé ociós (carsharing), el trajecte o desplaçament compartit en el transport de persones (carpooling o ridesharing) o la compartició d’un trajecte o desplaçament en el transport de mercaderies. Per això, es proposa incloure aquests models en la Llei de Mobilitat, i regular el transport particular en l’avantprojecte de llei de transport terrestre de manera que es fixin condicions favorables per al seu desenvolupament.’

Propostes de caràcter fiscal i laboral

• Àmbit fiscal: l’informe impulsa l’elaboració d’una guia pràctica perquè els ciutadans coneguin les seves obligacions tributàries derivades de la seva activitat com a ciutadà agent productor. També es fan recomanacions en matèria de política fiscal, com la simplificació de la gestió de l’IVA, la modificació del règim de l’IVA en determinats supòsits i la proposta de nous tractaments de l’IRPF. Igualment, s’insta a vetllar perquè les plataformes tecnològiques que operen a Catalunya tributin en funció de la seva activitat i beneficis en aquest territori, i a desenvolupar la figura de l’assistent en la recaptació.
• Àmbit laboral: davant la diversitat de situacions que genera la pràctica de l’economia col·laborativa, es promou l’elaboració d’una classificació de les plataformes de serveis en funció de les seves relacions laborals, per a facilitar la transparència per a totes les parts implicades. També es proposen diferents actuacions perquè es reconeguin aquestes noves situacions laborals i s’encaixin en l’actual marc de relacions laborals –modificació de quotes d’autònoms, revitalització del contracte a temps parcial, estudi de llindars de cotització-, o bé es modifiqui aquest marc.

Codi de Bones pràctiques de les plataformes d'Economia Col·laborativa 
Agència Catalana de Consum de la Generalitat de Catalunya, juliol 2017

‘(…) l’objectiu d’aquest compendi de bones pràctiques és crear un entorn de confiança en què tots els agents que intervenen en les relacions vehiculades a través d’una plataforma digital, siguin particulars o professionals, puguin disposar d’unes regles de joc estables i segures. Amb aquesta missió, es consensuen un conjunt de compromisos i es preveu un sistema de resolució de conflictes que va més enllà de les relacions de consum entre professionals i consumidors tot tenint en compte que la legislació actual no dóna una solució satisfactòria a les relacions entre iguals que es poden establir en aquest nou context. Aquest objectiu s’aconsegueix incorporant un seguit de principis i compromisos a les actuacions de les plataformes digitals en el context de les relacions d’intercanvi (…)’.

Exemples d’Economia Col·laborativa

The Trampoline
Plataforma virtual orientada a impulsar projectes professionals a través del treball col·laboratiu. L’objectiu de The Trampoline és promoure i facilitar el contacte entre professionals de diverses disciplines amb perfils complementaris per tal que puguin constituir equips de treball al màxim d’autosuficients i capaços de dur a terme projectes concrets.

DePisoenPiso
És una plataforma que posa en contacte gent que busca i ofereix allotjament per viure en un pis compartit.

AIRBNB
Airbnb és una plataforma que permet publicar, descobrir i reservar diferents allotjaments. Disposa de 800.000 propietats en més de 192 països repartides en 33.000 ciutats d'arreu del món.

Blablacar
És un referent de l'economia col·laborativa més conegut a Espanya. Blablacar, d'origen francès, va ser una de les empreses pioneres en el sector de mobilitat col·laborativa i el que proposa és un model de compartir despeses en un trajecte fet amb un vehicle privat i on hi ha seients buits. Els preus s’estableixen perquè no hi hagi ànim de lucre per part del conductor.