Més de 400 persones han assistit a les jornades “Repensem Girona” sobre la transformació urbana de la ciutat, que van arrencar aquest dimarts, dia 19 de novembre, i han finalitzat avui, dia 21 de novembre. A través del testimoni d'experiències d'èxit, xerrades, caminades i sessions de treball amb col·lectius professionals i organitzacions socials i ciutadanes, les jornades han permès reflexionar sobre els canvis que està experimentant la ciutat i les transformacions urbanes necessàries per construir un futur sostenible i inclusiu.

Aquest migdia, la tinenta d’alcaldia i regidora de Transició Ecològica i Transformació Urbana de l’Ajuntament de Girona, Cristina Andreu Displàs; el president de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Marc Riera, i la vicerectora de Territori i Compromís Social de la Universitat de Girona (UdG), Sílvia Llach, han fet valoració de les jornades.

“L’urbanisme i la mobilitat tenen la capacitat de millorar la vida de la gent i això s’aconsegueix a través de la transformació de les ciutats. Aquests dies, a través de la feina conjunta entre l’Ajuntament, el COAC i la Universitat hem pogut parlar, debatre i planificar sobre la Girona que tenim i la Girona que volem amb centenars de persones. Aquest cultiu d’idees i propostes volem que siguin la gènesi de la transformació futura de la nostra ciutat”, ha destacat la tinenta d’alcaldia Cristina Andreu Displàs.

"Des del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya valorem molt positivament el ‘Repensem Girona’ en el qual hem pogut parlar d’urbanisme, de rehabilitació i regeneració urbana, de mobilitat sostenible i d’espai públic, amb l’objectiu de transformar la ciutat i fer-la més amable i inclusiva. Tant el contingut com la participació han estat d’un alt nivell, i volem destacar especialment la seva transversalitat, amb una forta implicació de la ciutadania. Les aportacions recollides en les conferències, passejades, debats i taules de treball han estat molt enriquidores i essencials per pensar en el futur de Girona”, ha exposat el president del COAC, Marc Riera.

“És important incloure el compromís social i comunitari. Les jornades han servit per observar què es fa fora del nostre entorn immediat per emmirallar-nos en allò que ens inspira”, ha destacat la vicerectora de Territori i Compromís Social de la Universitat de Girona, Sílvia Llach.

Durant la primera jornada, celebrada a la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), es va debatre sobre l’urbanisme regeneratiu i inclusiu amb l’arquitecta de Landlab (Sant Cugat), Míriam García, i dels arquitectes de Bosch-Capdeferro (Girona), Ramon Bosch i Bet Capdeferro. Els ponents van aprofundir en la visió estratègica necessària que ha de permetre actuar a diferents escales, però amb un horitzó clar i compartit. També van explicar que en el context actual, la sostenibilitat i la inclusivitat esdevenen eixos vertebradors de la transformació urbana. Gairebé 150 persones van seguir aquestes primeres ponències. 

La segona jornada va tenir lloc al Centre Cívic Sant Narcís i va arrencar amb una caminada per Sant Narcís i Can Gibert del Pla, en la qual unes 60 persones van analitzar in situ una sèrie d'entorns on l'Ajuntament està actuant o vol fer-ho en els propers anys. Així, es van introduir les modificacions derivades de l'arribada del bus ràpid entre Girona i Salt, entre les quals destaquen l'ampliació de les voreres a l'avinguda de Sant Narcís i la urbanització de la plaça de Joan Brossa a l’altura de la travessia del Carril. També es va reflexionar sobre el tall temporal del passeig de Ramon Berenguer II, davant l'Escola Àgora, que es va dur a terme durant la Setmana de la Mobilitat; o sobre el futur dels patis comunitaris de Can Gibert.

Tot seguit, es va debatre sobre la rehabilitació i la regeneració urbana amb l’arquitecte de la Cooperativa Celobert (Barcelona), Miquel Mayor, i l’arquitecta d’Ensanche 21 (Vitòria-Gasteiz), Isabel Pineda. En aquesta sessió es va reflexionar sobre els processos de rehabilitació dels polígons d'habitatge construïts als anys 70 i 80, i la seva millora des del punt de vista d'eficiència energètica, accessibilitat i habitabilitat.

La següent sessió va servir per parlar sobre disseny urbà de petita escala amb el director de Placemaking Europe, Ramon Marrades, i l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Santoña (Cantàbria), Antonio Bezanilla. Tots dos van apuntar que la transformació urbana passa principalment per la millora d'espais secundaris, de vegades infrautilitzats, i que aquesta no requereix necessàriament gaire recursos econòmics, sinó sobretot la complicitat de les comunitats i agents implicats.

La jornada va finalitzar a la tarda amb quatre grups de treball, en els quals unes 40 persones van debatre sobre espais de la ciutat on es podrien posar en pràctica algunes de les lliçons apreses a les ponències.

“Repensem Girona” ha finalitzat avui a la Facultat de Lletres i Turisme de la UdG del Campus Barri Vell amb una xerrada sobre l’espai públic i la mobilitat sostenible a càrrec del director d’Urbanisme i Espai Públic de l’Agenzia Mobilità Ambiente e Territorio de Milà (Itàlia), Demetrio Scopelliti, i l’activista i consultora en Mobilitat Sostenible a Delft (Països Baixos), Melissa Bruntlett. La sessió ha servit per reivindicar la necessitat d'invertir la piràmide de la mobilitat per destinar més espais a usos comunitaris i privilegiar els desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic, reduint progressivament l'ús del cotxe privat. 

Abans, ha tingut lloc una caminada per l'entorn de l'estació de busos i trens, el carrer de Barcelona i la plaça de Catalunya, fins a arribar a la UdG. Unes 40 persones han participat en aquest recorregut en el qual s’han explicat els projectes que s'estan posant en marxa per reforçar la mobilitat sostenible a la ciutat.

Finalment, al migdia, ha tingut lloc una nova sessió de grups de treball, on s’han abordat la pacificació de dos entorns escolars i l'aposta per a una mobilitat més sostenible al carrer de Barcelona i a l'entrada sud de la ciutat. Aquesta activitat ha comptat amb la participació de 50 persones.