La fàbrica de filats de cotó de Santa Eugènia de Ter, documentada a partir de l’any 1819, fou la primera fàbrica tèxtil instal·lada a Girona i rodalies. Es construí a sobre mateix de la sèquia Monar per tal d’aprofitar-ne l’aigua i la força motriu, primer a través de rodes hidràuliques i, a partir de 1874-75, de turbines fabricades per l’empresa gironina Planas, Junoy y Cía. El nom popular de La Marfà li ve donat pel fet que durant 81 anys, entre 1898 i 1979, la fàbrica fou propietat d’una important família d’industrials de Mataró que responien a aquest nom.

Des dels seus inicis, es dedicà al filat de cotó i la seves mescles fins que, a principis dels anys vuitanta del segle XX, canvià la seva producció per dedicar-se a l’elaboració de fibres artificials sintètiques en color, més acord amb els temps moderns. Així, durant 181 anys desenvolupà, sota diferents noms, la mateixa activitat en el mateix edifici, un cas únic a les nostres contrades. L’any 2000 la llavors societat propietària decidí traslladar la producció a la veïna població de Salt alhora que renovà el 80 % de la maquinària.

La fàbrica de Santa Eugènia començà la seva activitat amb 3.500 fusos (objectes que serveixen per filar) i un centenar d’operaris i va arribar a tenir una mitjana de 10.000 fusos i uns 150 treballadors, homes i dones, amb la presència femenina majoritària en algunes seccions com la filatura; també hi treballaren molts joves de curta edat i, en temps reculats, nens i nenes a partir de 7 anys (!). Es treballava dia i nit de dilluns a dissabte en torns, primer de catorze hores, a partir de 1900 d’onze i més modernament de vuit.

Durant moltes dècades les condicions de treball foren molt dures: jornades llargues, humitat, aire ple de pols, soroll esgarrifós de les màquines (principalment dels batans, les cardes, els manuars, les metxeres i les contínues), perill constant d’accidents i salaris baixos (a més, les dones cobraven menys perquè es considerava el seu treball menys valorat).

Cal destacar que el fet que la fàbrica disposava d’una petita colònia de senzilles cases per als treballadors (normalment majordoms, encarregats i càrrecs de confiança) repartides entre el carrer de Baix, al costat mateix de l’edifici fabril, i el carrer dels Marfà, a tocar les hortes, a més d’una casa per al director situada a tocar Can Ninetes i coneguda popularment com la casa del senyor Paquito, en referència a Francesc Estival, director durant molts anys de la fàbrica i darrer alcalde de Santa Eugènia fins a la seva annexió a Girona el 1963.

Durant moltes dècades, la fàbrica de filats fou un referent al llavors poble i avui barri de Santa Eugènia. Tothom tenia un familiar o coneixia algú que hi treballava. Fins i tot, primer una campana i més modernament una sirena (el tut), que anunciaven l’hora de començar cadascun dels tres torns, marcaren els horaris a diverses generacions d’eugeniencs i eugenienques.

Text: JAUME PRAT

Cronologia bàsica:

1819

Primera referència documental «la fábrica dicha de Santa Eugenia que antes era Farga y hoy día sirve para hilados de algodón» (Manual d’Acords del 1819). Durant els primers anys de funcionament s’anomenà Mallol y Cía, tot i que el promotor era Joan Rull. Tenia 2.520 fusos.

1872

Constava de 3.600 fusos i 98 obrers.

1874 - 1875

És comprada per Jaume Ferrer i Cabanes. Ampliació dels terrenys pel costat est, urbanització del carrer de Baix i construcció d’un pont annex a la propietat per salvar la sèquia Monar. Instal·lació, per part de la gironina casa Planas, Junoy y Cía, en substitució de la roda hidràulica que fins llavors produïa l’energia mecànica necessària per moure la maquinària.

1879 - 1880

S’incrementa la maquinària i s’arriba als 6.000 fusos i s’incorporen telers mecànics per a la fabricació de teixit de cotó.

1898

Comprada per Hijos de Cayetano Marfà y Cía, important família d’industrials de Mataró. D’ells prové el nom popular de Fàbrica Marfà o simplement La Marfà. Tornen a la producció inicial, només fil.

1905

S’amplia el complex fabril amb la compra de terrenys adjacents i la construcció de noves instal·lacions.

1906

Se substitueix una de les turbines (la més petita) per una altra construïda per Planas, Flaquer y Cia.

1909

S’arriba als 10.500 fusos. La fàbrica de Santa Eugènia representa el 74% de la recaptació en concepte de contribució industrial del municipi.

1922

Consta com a propietari Gaietà Marfà i Clivillés. Durant la dècada dels anys vint es construeix un petit canal secundari de derivació on s’emplaça la turbina substituïda el 1906.

1930

Passa a formar part, juntament amb la fàbrica de Mataró, de la societat Industrial Mataró-Gerona SA (Fábricas “Marfà”), propietat de la família Marfà, igual que Fábricas y Urbanizaciones SA, propietària legal dels terrenys i les edificacions.

1936 - 1939

Durant la Guerra Civil Espanyola la fàbrica és col·lectivitzada. Se la coneix com Fàbrica de Filats i Teixits de Pla de Ter i continua amb la seva producció amb alts i baixos depenent de la disposició de matèria primera. També s’aprofita el taller per fabricar carcasses de bomba de manera artesanal.

1972 - 1973

Les cardes deixen de moure’s per la força hidràulica de les turbines per fer-ho a través de motors elèctrics. S’incorporen alternadors a les turbines per tal de produir energia elèctrica.

1979

La família Marfà ven la fàbrica a la societat de nova creació Gerona Textil SA.

1980

Durant aquesta dècada, se substitueix, gradualment, la totalitat de la maquinària i es passa del polièster/cotó a les fibres artificials i sintètiques en colors (a partir del procés cotoner).

2000

La direcció de la fàbrica opta per traslladar la producció a les instal·lacions de l’antiga fàbrica Coma-Cros del veïnat de Salt i renova el 80% de la maquinària.

2011

La nau principal de la fàbrica es converteix en un nou equipament municipal: l’Espai Marfà, un centre de creació musical que inclou, entre d’altres, la Biblioteca Salvador Allende i espais del Centre Cívic Santa Eugènia.