De què parlem quan parlem de cures? | Llengua catalana

La llengua al dia
Càpsules de llenguatge no sexista i inclusiu
De què parlem quan parlem de cures?
Les tasques de cura o l’economia de les cures són el conjunt d’activitats que es desenvolupen quotidianament per sostenir i reproduir la vida, i que permeten fer front a les necessitats de cada dia, i al llarg del cicle vital de totes les persones.
Són activitats que estan a la base del sistema social i econòmic, necessàries per al seu funcionament, i que tenen impacte sobre el benestar de les persones cuidades i cuidadores: cuinar, fer la bugada, comprar, netejar, acompanyar fills a escola, banyar-los, ajudar a vestir persones grans, sostenir el benestar físic i emocional, fer companyia...
Tot i ser tasques essencials i imprescindibles per a la vida, són les més invisibilitzades, les menys valorades i mancades de drets econòmics i socials. A més, la responsabilitat de cuidar recau en poques mans dins les famílies i cercles d’intimitat, sobretot en les dones, i de manera no escollida ni remunerada.
La cura és doncs una activitat que cal plantejar des de la responsabilitat col·lectiva i té una dimensió relacional. Parteix de la idea de la interdependència i del fet que som necessàries les unes per a les altres, posant el focus en el nosaltres. Aquesta manera d’enfocar les necessitats de cura al llarg de la vida són compartides per tothom: criar, acompanyar, envellir... Per aquest motiu, neix el projecte de La Gombola, com un servei que posa en el centre les tasques de cura, oferint suport a persones adultes amb espais d’acollida puntual per a infants de 0 a 12 anys, així com espais de treball per a la coresponsabilitat.
Saps d’on ve el nom La Gombola?
El substantiu “gombola” prové del ver “agombolar”, que significa “tenir cura d’algú”.
