L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i la regidora de Drets socials de l’Ajuntament de Girona, Núria Pi, han presentat aquest matí el projecte “Com es troba?”, una prova pilot d’entrevista telefònica adreçada a persones majors de 75 anys que viuen soles a la ciutat que s’iniciarà el 21 de febrer, i que té com a objectiu conèixer les necessitats emocionals i relacionals d’aquest col·lectiu poblacional, alhora que vol detectar possibles contextos de vulnerabilitat social i d’aïllament. La iniciativa, liderada per l’Ajuntament de Girona amb la participació de diverses entitats socials de la ciutat, té la voluntat de continuar amb l’activitat que es va realitzar durant el període de confinament per la COVID-19, quan es va desenvolupar una atenció telefònica a majors de 65 anys per saber el seu estat general i localitzar, d’aquesta manera, aquelles situacions que podien ser de més vulnerabilitat.

“La gent gran és una prioritat absoluta d’aquest govern, i per això hem impulsat aquest projecte aprofitant l’experiència que vam tenir durant la pandèmia, però ara volem anar molt més enllà: no només es tracta de repetir les trucades, sinó que el que pretenem és que la gent gran ens indiqui les necessitats que té i, així, poder abordar les solucions d’una forma molt més rigorosa”, ha subratllat Madrenas, que alhora ha remarcat que la metodologia del projecte no contempla ni la sol·licitud de dades personals o bancàries ni les visites presencials als domicilis en una primera fase. “Dissenyarem aquestes polítiques per cobrir les necessitats de les persones més vulnerables atenent al que elles i ells mateixos ens expliquen, és la fórmula més clara de participació ciutadana de polítiques públiques. És un projecte amb actitud proactiva, som nosaltres els qui anem a cercar què és el que ens diu i necessita la ciutadania”, ha afegit l’alcaldessa.

En concret, el projecte pretén conèixer amb detall quina és la situació de la gent gran a Girona en relació amb l’impacte i el desgast que estan suposant els efectes de la pandèmia en la seva qualitat de vida. En aquest sentit, l’estudi ha prioritzat el grup de persones majors de 75 anys que viuen soles i que actualment no disposen de cap servei municipal d’atenció a domicili, en tractar-se del segment de població més exposat a trobar-se en una situació de major aïllament o vulnerabilitat.

Aquest servei té una dimensió preventiva i proactiva, i la voluntat és contactar directament amb les persones subjectes d’estudi i aportar aquella informació general que pugui ser útil, especialment si es detecta alguna situació de vulnerabilitat social o de pèrdua d’autonomia de les activitats de la vida quotidiana, per tal de poder actuar precoçment. D’altra banda, el projecte també es marca com a objectius saber de quina manera està afrontant aquest col·lectiu la seva situació particular, tot destacant les habilitats pròpies; identificar el grau de coneixement que té la població entrevistada amb relació a la xarxa de serveis i recursos de la ciutat i elaborar una anàlisi global i compartir les necessitats detectades per poder determinar la planificació i el disseny de polítiques i actuacions futures en aquesta matèria.

“L’objectiu principal és la prevenció, volem ser un servei proactiu per poder contactar directament amb les persones i aportar aquella informació general que els pugui ser útil, especialment si es detecta una situació d’aïllament, de vulnerabilitat o de pèrdua d’autonomia de la vida quotidiana”, ha valorat Pi, que ha recordat altres accions recents del govern dirigides a la gent gran, com ara l’impuls d’eines de suport i d’alfabetització digital, l’ampliació del nombre de menjadors socials a la ciutat o el treball dut a terme al voltant de les cuidadores de la llar, a través d’un estudi encarregat a la Universitat de Girona.

Segons dades del darrer padró municipal, actualment a Girona hi ha 16.700 persones majors de 65 anys (el 16,26% del total), mentre que el nombre d’àvies i avis més grans de 75 anys és de 7.858 persones (el 47% del total de persones grans). D’altra banda, hi ha 2.432 persones majors de 75 anys que resideixen a llars unifamiliars (el 30,94% de la població més gran de 75 anys).

L’entrevista

Les entrevistes s’efectuaran durant un període d’entre 6 i 8 mesos i s’estructuraran en cinc grans blocs de coneixement: l’estat personal; l’afectació que ha tingut la COVID-19 en la seva vida quotidiana; l’estat de les seves relacions socials; les estratègies actuals de suport i afrontament per a la cobertura de les seves necessitats, i el grau de coneixement dels serveis que ofereix la ciutat. 
Aquest guió, plantejat per tal de generar un clima de conversa i escolta activa, s’inspira en el “Projecte Com està?” realitzat per l’Ajuntament de Barcelona, i s’ha encarregat a l’empresa TELEVIDA, que gestiona el servei de teleassistència municipal.

Primers resultats

Fins ara s’ha dut a terme un primer sondeig amb cent entrevistes telefòniques, una mostra que evidencia una alta participació de les persones contactades. Així, les primeres conclusions indiquen una autopercepció força positiva de la situació dels entrevistats (un 65%), mentre que les persones que han manifestat una major preocupació s’han referit sobretot al context pandèmic (70 %) i, en un segon terme, als problemes derivats de la solitud (15 %) o de l’estat anímic (11 %).

En el cas de l’afectació per l’impacte de la COVID a les seves vides, les àvies i els avis consultats han expressat que el principal neguit és el contagi d’un familiar o d’una persona propera, així com els efectes generals que la pandèmia pot provocar a la societat. Les persones grans amb una vida social activa són les que han notat més els efectes socials del coronavirus, tot i que les respostes inicials fan preveure que aquest col·lectiu té capacitat de resiliència.

Les entrevistes també han permès descobrir un alt percentatge de persones que encara mantenen activitats i relacions socials (un 81 % pot sortir cada dia i el mateix percentatge manifesta que té fills o família extensa per si necessiten algun suport), tot i que un 9 % ha deixat entreveure que poden ser susceptibles d’accedir en algun dels serveis d’atenció a domicili. El treball, d’altra banda, ha detectat algunes persones amb indicis d’aïllament relacional o de possible soledat no volguda, unes situacions que resten pendents d’exploració i confirmació.

Treball en xarxa

Un dels altres objectius del projecte “Com es troba?” és enfortir el treball conjunt entre tots els serveis i entitats socials que atenen persones grans a la ciutat. Actualment, les entitats que formen part d’aquest treball en xarxa són Caritas Girona, Creu Roja Girona, Amics de la Gent Gran, Fundació La Caixa –el programa “Sempre acompanyats”-, l’Àrea Bàsica de Salut i, per part de l’Ajuntament,  l’Àrea de Drets Socials amb els Serveis Bàsics d’Atenció Social (SBAS), el Servei d’Atenció a la Gent Gran i Dependència (SAGGID), i l’equip de Planificació. La voluntat és que es vagin incorporant totes aquelles entitats i col·lectius dedicats a l’atenció d’aquest segment poblacional.