Narcohumanisme | Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona
Centre d'Art Contemporani. Girona
Narcohumanisme
Farmàcies i estupefaents a les pràctiques artístiques actuals
De l’11 de març al 22 de maig de 2022
Bòlit_PouRodó i Bòlit_LaRambla
Substàncies estupefaents. Remeis farmacològics. Són els dos significats principals que associem a la paraula droga. Tots dos estan relacionats amb una altra accepció del terme, més infreqüent avui dia: el deute i, amb ell, el malestar que ens produeix deure alguna cosa, els diners, els afectes... la manca de reciprocitat. La qüestió de la droga, doncs, se’ns pot presentar com una part del deute que sempre tenim pendent “amb el plaer” (com escrivia John Lanchaster) i, alhora, com una demanda urgent que ens fa els cos malalt, i que mai no podem satisfer del tot. En ambdós casos l’addicció, com a conseqüència del tracte freqüent amb el narco, és una remor física i psíquica, un crit sord a través del qual el subjecte expressa la seva pròpia insuficiència: “no en tinc prou amb mi mateix”.
En aquest subjecte incomplet o mancat, que és també el subjecte de l’amor i de la libido, sembla que els valors científics i filosòfics que han conformat l’estructura moderna del jo han patit una lisèrgica inversió. Si la droga és substància, llavors l’individu és, al seu torn, accident, efecte secundari de l’administració exacta o excessiva de la pastilla o del líquid. Les nostres identitats estan descrites a la lletra minúscula dels prospectes dels medicaments, que, com va dir J. G. Ballard, són literatura i, com a escriptura del símptoma, narren possibilitats, perills, expansions i exaltacions dels sentits i de la ment —una altra distinció que aquí apareix confosa o intoxicada.
Al llarg de l’itinerari que hem traçat a “Narcohumanisme” aquest sistema d’inversions i translacions el trobem expressat en inflexions psicodèliques que alteren la percepció (Rapapawn), i també en actes en què l’espai museístic és envaït i transformat per l’esperit nocturnal i dionisíac de la festa (Ana Laura Aláez). El consum d’èxtasi també té el seu monument o noonument (Joan Pallé). L’autobiografia es converteix en un autoretrat clínic (Benzo). Alhora, les pràctiques de consum, tolerades, il·legalitzades o alegals, despleguen totes les seves ressonàncies en termes polítics, ja sigui que es tracti de les polítiques penalitzadores dels processos migratoris (Daniela Ortiz), les que determinen les modalitats de reunió i associació sexual col·lectiva (José Begega) o aquelles altres que creen identitat de gènere a partir de l’experimentació (Quimera Rosa).
En les clivelles entre la interioritat i l’exterioritat, la vivència estupefaent incorpora una dimensió espacial i geogràfica. Cartografiar els territoris —paradisíacs, infernals o purgatorials—- i presentar-los com a paisatges de pressió sotmesos a les forces del (narco) capital és l’aspecte que posa en comú diversos projectes que ens ensenyen la ciutat il·luminada per llumenetes de blíster (Julia Montilla), les dinàmiques de compravenda a les catacumbes del deep web (Daniel G. Andújar) i les rutilants i sinistres arquitectures creades pels càrtels, des de Cali (Luis Molina-Pantin) fins a Galícia (Jacobo Bugarín). Aquestes inflexions, i les anteriors, tenen lloc en el context lumínic i sonor generat per Óscar Martín, que ha creat una instal·lació envoltant on les visitants de la mostra es converteixen en subjecte experimental.
Programa públic
Inauguració
Divendres 11 de març
19 h - Bòlit_LaRambla
Visites comentades
Dissabte 19 de març de 2022, a les 12 h
Dissabte 7 de maig de 2022, a les 12 h
Amb Eloy Fernández Porta i Núria Gómez Gabriel
Punt de trobada: Bòlit_LaRambla
En una època definida per les addiccions digitals, les polítiques d’administració de medicaments i les lluites per les llibertats personals el concepte de droga ha patit una significativa transformació, i demana un estudi crític i sensible: analític i lisèrgic. Aquesta exposició proposa un extens mapa vivencial, i també documental, de les pràctiques de consum i les subjectivitats que generen: els seus usos lúdics, però també els laborals; la vida sensitiva, i els sistemes de poder que la determinen; els efectes narcòtics i, amb ells, els afectes humans.
Seminari
Pensar el narcohumanisme: implicacions individuals i col·lectives del món com a farmàcia.
Amb Eloy Fernández Porta, Núria Gómez Gabriel i Laurent de Sutter.
Modera: Oriol Rosell
Dimecres 23 de març de 2022
De 10 a 14 h
Sala de Graus UdG
En col·laboració amb la Càtedra Ferrater Mora
A partir de l’exposició "Narcohumanisme. Farmàcies i estupefaents a les pràctiques artístiques actuals", els assagistes i comissaris Eloy Fernández Porta i Núria Gómez Gabriel i el filòsof Laurent de Sutter es troben per pensar les implicacions individuals i culturals del “narcohumanisme”. Si Laurent de Sutter encunyava el terme “narcocapitalisme” per referir-se a “la vida en l’era de l’anestèsia” (que podem aplicar tant als medicaments com al consum cultural o les relacions polítiques), Eloy Fernández Porta encarna el discurs narcohumanista a partir de la seva pròpia relació amb l’ansietat i la depressió, i Núria Gómez Gabriel aborda el vincle entre l’art contemporani i les modificacions sensorials i perceptives de l’individu, que la mateixa exposició porta a la pràctica.
Taller
Bio.trans.lab: pedagogies queer transdisciplinàries
A càrrec de Paula Pin
Abril 2022
Dissabte 30 d'abril, a les 11 h
Bòlit_PouRodó
L'activitat formativa Biotranslab, actualitzant les pedagogies i les gine.ecologies a queer consisteix en un taller amb l’alumnat de secundària d’un institut públic de Girona, l'objectiu principal del qual és proporcionar a les adolescents eines conceptuals i materials per capacitar-les en la creació i exploració d'alternatives gine.ecològiques.
Ruta
Les plantes, les dones i la son: ruta narcovegetal
A càrrec de l’Associació Milfulles
Dissabte 7 de maig de 2022 a les 18 h
Punt de trobada: Safareig de les dones, Salt
D’entre totes les plantes del nostre entorn riberenc i hortícola n’hi ha un grup que ens convida a explorar els amagatalls de la nostra consciència i ens transporten a un estat de lucidesa onírica; amb poders somnífers i analgèsics, emmascaren el dolor i, fins i tot, n’hi ha que fan d’oracle. Herbes de les bruixes? Herbes dels déus? Herbes que descobrirem tot passejant per les nostres hortes i que no s’amaguen, sinó tot el contrari; es mostren ufanes per fer-nos notar la fina frontera entre la son i la bogeria, entre la calma i l’emmetzinament.
Veniu a conèixer-les!
Conferència
Los brotes negros
A càrrec d’Eloy Fernández Porta
Dijous 12 de maig de 2022, a les 18.30 h
Centre Cultural La Mercè
Presentació del llibre Los brotes negros (Anagrama), d’Eloy Fernández Porta.
Los brotes negros, que també es podria haver anomenat Los buenos lagrimales, és la breu i explícita narració autobiogràfica d’un trastorn d’ansietat perllongat, viscut amb pics i episodis de pèrdua total de domini sobre el propi cos. En el context de l’exposició "Narcohumanisme" aquesta inflexió en la “literatura del símptoma” posarà l’èmfasi en els usos i efectes de la farmacopea indicada per tractar el dolor psíquic, així com en la cultura mèdica, política i de gènere que es posa en joc quan el pacient —l’autor mateix— es converteix en subjecte experimental de les indústries farmacèutiques.
Dates:
De l'11/03/2022 al 22/05/2022
Inauguració:
11/03/2022
19 h al Bòlit_LaRambla
Lloc:
Bòlit_PouRodó i Bòlit_LaRambla
Artistes:
Ana Laura Aláez, Cynthia Alfonso & Óscar Raña, Daniel G. Andújar, José Begega, Benzo, Jacobo Bugarín, Óscar Martín, Julia Montilla, Luis Molina-Pantin, Joan Pallé, Daniela Ortiz i Quimera Rosa
Comissaris:
Eloy Fernández Porta i Núria Gómez Gabriel
Dades de contacte:
Rambla de la Llibertat, 1
17004 GIRONA
Horari d'obertura:
De dilluns a divendres de 9 a 20 h
Dissabtes de 9 a 14 h i de 15 a 19 h
Diumenges i festius de 9 a 14 h
