A les viles i ciutats del món sempre hi ha hagut persones singulars, populars, de vegades temudes i esquivades, sovint humiliades per la multitud, en general uns tipus estimats i glossats com una raça extravagant. Entre el pintoresquisme i la humanitat deformada, i per la seva condició d’excèntrics, aquests personatges permeten al grup d’establir col·lectivament on són els topalls del que és normal o acceptable.

D’altra banda, sovint han viscut instal·lats «a la pista», això és la plaça, el carrer, l’escenari humà del deliri i de la infantilització. A ells se’ls han autoritzat tot un seguit de conductes que ningú més no es podia permetre el luxe de tenir si no volia que el prenguessin, precisament, per un llampat. Vista així, la figura del singular s’assembla una mica a la del bufó de la cort, que podia cabriolejar, ser un pocavergonya i dir grans veritats a la cara de l’audiència, però també recorda el prototip del geni incomprès, de l’artista únic que aquesta exposició vol homenatjar.

Singulars, excèntrics, foraviats, la figura del boig o ‘singular anecdòtic’ és molt present en la cultura popular i en les obres de tall artístic. Cada poble té el seu o el seus personatges que han estat determinants per sobreviure a l’hostilitat d’alguns d’aquests llocs; en són el seu innegable patrimoni. 

Aquests tipus de personatges són un pretext per a l’anecdotari, un referent d’extravagància, fan brillar la comunitat des de la seva diferència i executen tot allò que nosaltres, de vegades, faríem, però que reprimim. És a dir, fan de catarsi de la nostra part més anàrquica, menys convencional. Hi ha molts artistes que la història els ha posat en el bàndol dels folls, i d’altres que s’han capficat amb aquestes 
excepcionals figures. 

Amb una mirada entranyable, Guillamon i Pujol convoquen tota una sèrie de personatges extraordinaris que subverteixen les convencions socials amb una lògica pròpia. “Els desconeguts de sempre” ens conviden a recuperar els personatges singulars, excèntrics, foraviats, sovint superdotats (avui “neurodivergents”), que formen i formaven part del modus vivendi i el paisatge humà dels pobles i ciutats i que, avui en dia, sovint romanen ocults, medicats o estan completament integrats en el teixit social.