Header: Igualtat i Justícia Social

Igualtat i Justícia Social

Ruta de navegació

Publicador de continguts

L’Ajuntament de Girona denominarà 7 espais de la ciutat i 4 comptaran amb un nom femení

La voluntat del consistori és que a la ciutat cada vegada hi hagi més denominacions de dones en els carrers i places.

Imatge de treballadores a l'interior de la fàbrica Grober de Girona. Font: CRDI. Ajuntament de Girona

L’Ajuntament de Girona denominarà 7 carrers i places dels barris de les Pedreres, el Mercadal, Sant Ponç, Carme-Vista Alegre, Devesa-Güell, Pla de Palau–Sant Pau i Palau-sacosta. Aquestes propostes s’hauran d’aprovar la setmana que ve, el dijous 26 d’octubre, a través de la Comissió del Nomenclàtor i, posteriorment, pel Ple municipal. La voluntat del consistori és que a la ciutat cada vegada hi hagi més noms de dones en els espais públics i, per aquest motiu, quatre d’aquests punts comptaran amb un nom femení. 
 
Per una banda, l’espai triangular de la plaça de l’U d’Octubre de 2017, darrere l’Escola Eiximenis, es proposa que passi a anomenar-se jardins de les Obreres de la Fàbrica Grober, en homenatge a les treballadores del tèxtil. A Girona, el barri que va exercir històricament com a motor econòmic de la ciutat va ser el Mercadal amb la fàbrica Grober. Justament en aquest emplaçament que comptarà amb un nom nou, a proposta de la Secció Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Girona, hi havia part d’aquesta fàbrica.  
 
La filòsofa, escriptora i activista feminista de principis i mitjans del segle XX, Simone de Beauvoir (1908-1986), també es vol que tingui un lloc a la ciutat. La seva obra en aquests tres camps és de repercussió internacional i es va convertir ràpidament en una referent per a moltes dones. La idea és que l’espai del barri de Sant Ponç que té una pista poliesportiva i jocs infantils, en el carrer de l’Esport, passi a anomenar-se plaça de Simone de Beauvoir, arran d’una proposta de la CUP.
 
Al barri de Carme-Vista Alegre es proposa denominar l’espai de jocs infantils de davant l'Escola Annexa-Joan Puigbert com a plaça de Maria Antònia Canals i Tolosa (1930 - 2022). Es tracta d’una proposta de la Xarxa de Dones Girona i de la CUP. Professora i llicenciada en ciències exactes, va ser una referent dins dels moviments de renovació pedagògics. Mestra de mestres i de futurs mestres a la Universitat de Girona ha deixat un llegat important al món de la pedagogia gironina i catalana. La seva tasca i la seva implicació en el món de l'educació han estat premiades amb diversos guardons com la Medalla al Mèrit en el Treball, que li fou atorgada el 1986, i el Premi Mestres 68, el 1994.
 
Un altre dels noms femenins que es proposen, en aquest cas des de Convergència i Unió, és el de la periodista, escriptora i gestora cultural Natàlia Molero i Lloret (1959 – 2015). Va ser regidora a l’Ajuntament de Girona, delegada de Cultura de la Generalitat de Catalunya, directora de la Casa de Cultura i directora de la Filmoteca de Catalunya. En aquest cas, l’espai amb jocs infantils del barri de la Devesa-Güell, entre els carrers de Pau Casals, del Riu Güell i dels Impressors Bro, es proposa que s’anomeni plaça de Natàlia Molero i Lloret. 
 
Pel que fa a la resta, es vol modificar el nom del mirador de la Torre d’Alfons XII i que passi a anomenar-se mirador de les Pedreres. Aquesta és una petició que l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, ha fet arribar a la comissió. 
 
Finalment, es vol posar nom a dos vials de la nova urbanització de l’entorn de la Clínica de Girona. El carrer que passa entre el centre mèdic i les vies del tren es pretén que s’anomeni carrer de Joan Ballesta i Molinas. Es tracta d’una proposta d’Iniciativa per Catalunya els Verds, que van presentar una moció en el Ple de l’Ajuntament de Girona per reconèixer la II República i els primers alcaldes democràtics de la ciutat. Joan Ballesta i Molinas (1893-1962) va ser el darrer alcalde legítim de la ciutat fins al 1978.
 
D’altra banda, el carrer lateral de la Clínica Girona, que separa el centre mèdic de la nova esplanada urbanitzada, es proposa que passi a denominar-se carrer de Pere Cerezo i Hernáez, arran d’una petició d’ERC. Pere Cerezo (1890-1977) va ser alcalde de Girona durant la Guerra Civil, del 15 de juny de 1937 al 25 de gener del 1939. Nascut a l'Argentina, va arribar de ben petit a Girona. Amb només 27 anys va ser escollit regidor del consistori per ERC, formació per la qual va ser diputat al Parlament de Catalunya als anys 30. En plena guerra va esdevenir alcalde de la ciutat. La derrota el va portar a exiliar-se a Buenos Aires, on va presidir el Casal de Catalunya.

Tornar