Llenguatge no sexista i inclusiu | Igualtat. Dones, feminisme i diversitat sexual
La llengua al dia
Càpsules de llenguatge no sexista i inclusiu
Llenguatge antiracista
El llenguatge és una estructura del pensament, i sovint oblidem la importància que té utilitzar expressions correctes per descriure la realitat. La rutina, allò que és quotidià perquè s’ha fet o s’ha dit així tota la vida, ens impedeix fer una reflexió de com i perquè anomenem i transmetem els missatges amb expressions estereotipades construïdes des d’una visió etnocèntrica i de supremacia blanca, que es van perpetuant amb el pas del temps.
Diàriament utilitzem expressions racistes que tenim molt interioritzades:
- Va vestida com una gitana
- Treballa com un negre
- Anem a comprar al xino
- Les panxitas son vagues
Fem un ús racista del llenguatge quan...
- utilitzem el color de la pell, l’origen geogràfic, l’espiritualitat, l‘idioma, o la nacionalitat com a insults o fem generalitzacions que responen a comportaments d’un individu en concret.
En moltes expressions se segueixen reproduint estigmes colonials i esclavistes, situant les persones blanques en una posició de superioritat i privilegi. Per això, és important fer un ús no racista del llenguatge per construir espais on tothom tingui cabuda des del respecte a la seva diversitat.
| Expressions no respectuoses | Propostes antiracistes | La reflexió |
|---|---|---|
| Treballar com un negre | Treballa moltes hores | Aquesta expressió és racista, colonial i etnocèntrica |
| Persona immigrant / Immigrant | Persona migrant | El procés migratori és un procés que té un inici i un final i no un tret definitori de les persones |
| Moro | Persona procedent del Marroc, marroquí o marroquina, persona algeriana, procedent del Magrib... | És un error habitual anomenar així a persones procedents del Nord d’Àfrica, quan el seu gentilici és un altre que segurament desconeixem. |
| Immigrant il·legal | Persona en situació administrativa no regularitzada | Cap persona és il·legal |
| Immigrant de segona generació | Descendent de persones que van migrar | Utilitzant aquesta expressió perpetuem el missatge que el fet migratori no té un final i que s’hereta. |
| Anar al xino / anar al paki | Anar a + nom de la botiga | Excloem a les persones que regenten la botiga si ens centrem en el seu origen |
| Anar com un gitano | Anar brut | Estigmatitzem i donem per fet que tota persona d’ètnia gitana té problemes o no cura la seva higiene personal |
| Persona de color, negret | persona negra / persona racialitzada / persona afrodescendent | Expressions que amaguen el racisme a través dels eufemismes. Tothom té un color de pell. Pronunciar-ho amb diminutius pretén ensucrar i infantilitzar la pròpia expressió racista |
| Raça gitana | Poble gitano Poble romaní |
Les races no existeixen, el racisme sí. |
Fonts: “Guia de Comunicació Inclusiva. Per construir un món més igualitari” de l’Ajuntament de Barcelona i https://sosracisme.org/tag/llenguatge/ de SOS Racisme.
