Com diu la filòloga Eulàlia Lledó, el llenguatge no és sexista per si mateix, ho és el seu ús. El sexisme en el llenguatge es concreta en dos efectes: el silenci i el menysteniment. 

En els textos impregnats d’androcentrisme, és a dir, quan fem un ús indiscriminat del masculí com a genèric amb formes com els directors, els polítics, els treballadors o els professors, les dones i les persones no binàries no hi apareixen i queden ocultes. 

En els textos tacats de sexisme, les dones hi apareixen, però són presentades sota formes que les minimitzen i les desvaloren.

Sigui de forma deliberada o inconscient, l’ús sexista té els mateixos efectes: reforça imaginaris sexistes i masculinitza la nostra manera de pensar. 

A continuació mostrem diferents usos sexistes del llenguatge:

Els duals aparents

Són expressions que, quan tenen formes femenines, adquireixen significats inferiors o negatius respecte a la forma masculina. Apareixen, principalment, en dos contextos:

1. En càrrecs i professions en els quals el femení es refereix a una professió de categoria inferior al masculí: governant/governanta.
2. En atributs que en femení tenen connotacions negatives o pejoratives que no té el masculí: un individu / una indivídua (té un sentit despectiu).