Suposadament, quan diem regidors, ciutadans o treballadors ens estem referint també a regidores, ciutadanes i treballadores. Ara bé, quan parlem en masculí, tendim a pensar en masculí i això fa que no estiguem incorporant en el nostre imaginari les dones i altres col·lectius històricament discriminats. Per això es fa necessari treballar per un ús que no sigui sexista i que sigui el màxim d’inclusiu possible. Ho podem aconseguir utilitzant diferents fórmules com les següents:

La nostra llengua sempre ha estat marcada per l’ús del que s’anomena fals genèric masculí, que consisteix a referir-se a col·lectius en masculí quan volem parlar, per exemple, de tota la població. Aquest ús provoca construccions mentals errònies i reforça l’androcentrisme, la qual cosa significa situar l’home com a centre del món i fer que les dones quedin excloses i invisibilitzades.

El filòsof i crític George Steiner va escriure la famosa frase: “El que no s’anomena no existeix”. I nosaltres hi afegim: el que no s’anomena queda invisible. I el que queda invisible es discrimina.

Moltes problemàtiques socials com la violència masclista, l’assetjament escolar o laboral venen de lluny. Ara bé, es van començar a abordar des del moment que se’ls va posar un nom. El fet de designar aquestes realitats fa que surtin a la llum, que s’estableixin formes d’analitzar-les i que es busquin solucions.

Moltes vegades no donem importància a allò simbòlic, construït amb paraules i imatges que mostren significats de com veiem el món, del que és possible i del que no ho és. La falta de representació simbòlica de les dones en el llenguatge les ha fet invisibles. Una acció tan senzilla com anomenar o fer visible pot generar molts canvis.

Quan anomenem, contribuïm a construir un món simbòlic equitatiu ple de referents diversos.