Header: Bòlit

Bòlit
Centre d'Art Contemporani. Girona

Ruta de navegació

L'ombra sota la parpella - Exposicions 2023 | Bòlit

L'ombra sota la parpella

Anatomia del cos excèntric

Del 6 d'octubre de 2023 al 28 de gener de 2024

Bòlit_StNicolau

Inauguració: divendres 6 d'octubre, 19 h, al Bòlit_StNicolau


Artista: Pep Admetlla

Comissària: Ingrid Guardiola

L'artista gironí Pep Admetlla, a "L'ombra sota la parpella", sintetitza anys de recerca sobre l'anatomia humana, els enigmes del cervell i la visió com a misteri. Avui en dia, les interfícies digitals que modulen i condicionen com mirem i des d'on mirem són cada vegada més transparents, més dissoltes, menys evidents. Admetlla torna a l'artifici ocular, al panòptic, aquell dispositiu que ja usava Dante al segle XIV per descriure l'infern -i que un segle després Botticelli pintava-, o que en el segle XVI s'usava en els teatres anatòmics on s'obrien cadàvers en nom del coneixement fet espectacle. La figura del panòptic, però, la va popularitzar el filòsof i jurista Jeremy Bentham al segle XVIII per a construir un eficient model de presons. L'aportació del panòptic és que, gràcies a la seva arquitectura, només necessita un vigilant per a tots els presos; l'altra millora és que l'energia del lloc estava pensada perquè la proveïssin els propis condemnats a través de telers i rodes hidràuliques. Aquest projecte va servir al filòsof Michel Foucault per parlar de les institucions disciplinàries del segle XIX al seu famós llibre Vigilar i castigar (1975).

El segle XX va convertir el panòptic en un espectacle amb The Wall of Death a Coney Island, i la base de 1984 (1949) de George Orwell, una distòpia política protagonitzada pel "Gran Germà" i inspirada en el totalitarisme. El segle XX també va convertir el panòptic en una extensa trama de televisions, cables, satèl·lits i ordinadors, mentre que el segle XXI el posa a les nostres butxaques amb els telèfons mòbils, la fibra òptica i el "capitalisme de la vigilància" (Zuboff, 2018) o, el que alguns també anomenen "data driven capitalism" ('capitalisme orientat a les dades'). En aquest gir del capitalisme, la vigilància opera a través de bits d'informació que conformen neuroestímuls en una vida sempre connectada (online). Eines com el Neuralink de Tesla o àmbits com el de la intel·ligència artificial, interactuen amb els nostres cervells i, fins a un punt, en modulen el seu circuit elèctric i tot el seu potencial.

Passem de la disciplina al control difús; no queda rastre de tots els elements físics i teatrals que hi ha en joc en l'exercici d'observar i ser observat per un altre. Per això Pep Admetlla vol tornar a traslladar la representació de l'ull al teatre, subratllant l'analogia que hi ha entre els dos elements, tant des del punt de vista de la seva arquitectura com des dels elements físico-químics i neurològics que hi actuen. Avui en dia sembla que l'ull i la mà han deixat de relacionar-se i el coneixement l'adquirim, cada vegada més, lluny de l'experiència corpòria, en un règim merament abstracte i digital. Si Juhani Pallasmaa a "La mano que piensa" analitzava l'essència de la mà i el seu paper fonamental en l'evolució de les habilitats, la intel·ligència i les nostres capacitats conceptuals, quin efecte tindrà sobre nosaltres el fet de delegar aquests elements essencials a les interfícies digitals? Quines conseqüències a llarg termini tindrà el fet de viure en cossos digitals? Tampoc és estrany que Jonathan Crary comenci el seu lúcid llibre "Las técnicas del observador" -un llibre que analitza la cultura visual del segle XIX evaluant els problemes del modernisme visual-, amb la següent cita de Paul Virilio: «El camp de la visió sempre m'ha semblat comparable al sòl d'una excavació arqueològica».

Pep Admetlla, a partir de les seves peculiars lliçons d'anatomia, fa de la visió, l'arquitectura i del cos, espais un espai de diàleg. L'exposició també planteja l'espai expositiu com un recés a la vida en línia (online), com un possible teatre anatòmic, viu i transitable, un indret de reunió i coneixement.

Activitats

Visites comentades a l’exposició

Divendres 20 d’octubre a les 18 h
Bòlit_StNicolau
A càrrec de Pep Admetlla, artista

Conversa: S’ha acomplert la profecia? Intel·ligència artificial i cultura de la predicció   

Dimarts 7 de novembre a les 18.30 h
Bòlit_StNicolau
Amb Roc Albalat, Jorge Luis Marzo, José Luis Pérez Pont i Valentín Roma

Sessió clandestina

Divendres 17 de novembre a les 22 h
Bòlit_StNicolau
​​​​​Amb Pep Admetlla i Ingrid Guardiola

John Berger: perquè mirem el que mirem

Dijous 30 de novembre a les 18.30 h
Bòlit_StNicolau
Diàleg entre Fèlix Pérez-Hita i Andrés Hispano. Modera, Ingrid Guardiola

Jam session d’anatomia per mainada

Dissabte 16 de desembre a les 12 h
Bòlit_StNicolau
Amb Pep Admetlla

Visites comentades a l’exposició

Dissabte 13 de gener de 2024 a les 12 h
Bòlit_StNicolau
A càrrec de Pep Admetlla, artista

Presentació de FRACTURA

Dijous 25 de gener a les 18.30 h
Bòlit_StNicolau
Amb Azahara Cerezo i Mayte Gómez

Fitxa - Bòlit_StNicolau

Bòlit_StNicolau

Dades de contacte:
Plaça de Santa Llúcia, 1
17007 GIRONA

Horari d'obertura Temps de Flors:
De dissabte 11 a diumenge 19 de maig, l'espai del Bòlit_StNicolau obrirà una hora abans a les tardes (16h).

A més, dilluns i dimarts estarà obert al matí. 

Aquí els horaris: 
Dilluns – de 10 a 14h 
Dimarts – de 10 a 14h 
Dimecres – de 10 a 14h i de 16 a 19h 
Dijous – de 10 a 14h i de 16 a 19h 
Divendres - de 10 a 14h i de 16 a 19h 
Dissabte – d’11 a 14h i de 16 a 19h 
Diumenge - d’11 a 14h