Inauguració: divendres 3 de febrer, 19 h

Tal com proposa la investigadora de la fotografia, escriptora i artista Ariella Aïsha Azoulay, la història potencial és un exercici per desaprendre la Història com ens ha estat transmesa: esborrant aquelles experiències que s'hi ha resistit, aquelles que van passar, però que ni tan sols hem pogut oblidar perquè no ens han deixat saber que existien. Per això, no només cal que ens neguem a acceptar tant els fets com els relats que s'han fabricat com a irreversibles i fer entrar el que ha quedat fora, sinó que ens comprometem amb un altre relat i desitgem narrar-ho. És per això que la majoria de les persones que ens expliquen la història potencial sovint no són especialistes del passat de què parlen. Són aquelles que volen implicar la seva vivència amb allò que narren i amb el nostre present.   

Aquest desig d'una altra història que encara no se'ns ha explicat, en què volem implicar la nostra veu i convertir en un bé comú és el que vincula el treball de la cineasta nord-americana Jill Godmilow, o de l'artista Octavi Comerón, amb la pel·lícula que Mireia Sallarès va realitzar l'any 2021 sobre el psiquiatre català exiliat a França, Francesc Tosquelles. Mireia Sallarès s'enllaça amb problemes iniciats i sostinguts per altres. En el cas de la Jill Godmilow i l'Octavi Comeron, el desig d'implicar-se en la distribució de films polítics, qüestionant qualsevol pràctica artística que no es responsabilitza de les condicions de producció i circulació del treball mateix. En el cas de Francesc Tosquelles, Mireia Sallarès s'enllaça amb la desmemòria col·lectiva d'aquest psiquiatre que, a Catalunya, avui ens parla de l'oblit d'un llegat molt més gran: el de les experiències revolucionàries de la República, que van vincular la política amb la psiquiatria, la psicoanàlisi, la salut mental i les patologies de l'home normal; i que va canviar per sempre la nostra relació amb la bogeria.

Textos de Joana Masó i Mireia Sallarès.