Aquest projecte proposa quatre itineraris creatius pensats per redescobrir la ciutat de Girona. Els quatre artistes que els han ideat aporten punts de vista, temàtiques, obres i personalitats molt heterogènies. Cada un d'ells, respectant el seu tarannà natural, no només ha parat atenció en diferents espais de la ciutat, sinó que ha imprès el seu caràcter en els itineraris. 

Manel Bayo ha reflexionat de manera molt subtil en l'aparença de la ciutat, en l'embelliment del que és decadent i en els espais que considerem propis i aliens. Els Bussoga han cartografiat de manera irònica i juganera Girona per identificar aquells punts clau que hi esperes trobar. Mar Serinyà, amb un enfocament pròxim al misticisme, repensa la bellesa i la mirada envers els rius, elements tan propis de la ciutat de Girona. I, finalment, David Ymbernon, des del seu món tan particular, juga amb el seu passat gironí, que ignoràvem. 

Diversitat d'estils, materials i intencions, varietat de mirades, de filtres per ensenyar indrets que canvien radicalment depenent de qui mira i com ho fa. L'entorn urbà, el que utilitzem i trepitgem, és susceptible de passar inadvertit pels ciutadans. Descobrir aspectes diferencials i copsar els detalls que a primer cop d'ull ens són aliens, ens ampliarà el camp de visió per mostrar-nos el que nosaltres, seguint la inèrcia del dia a dia, ens perdem. I fer-ho amb l'actitud que proclama Jean-Christophe Bailly: "Testimonis, cadascú com si estigués a punt de dir el secret que, aleshores, encara no coneix". Tots sabem com és la nostra ciutat i com és l'espai on transitem, però no acabem de voler veure el que s'hi amaga; el que és bo i el que és dolent -potser per quotidià- es guarda com un secret que no es pot explicar, amagat a l'inconscient esperant ser desvelat. Ho tenim al davant, en aquest cas ampliat i exagerat pels quatre artistes; tan sols cal mirar en el sentit més ampli de la paraula, mirar de manera volguda i intencionada, per treure tot el suc del missatge que porta ocult. 

Interpel·lant directament l'espai urbà i els seus habitants, s'estableix un diàleg d'anada i tornada, en què les normes es van traçant segons avança la conversa. Com diu Lyotard, "l'artista i l'escriptor treballen sense regles i per establir les regles d'allò que haurà estat fet". Els artistes proposen esperant una reacció del públic, el provoquen mostrant el que no veuen, el que no coneixen i que s'escapa de les normes establertes per crear-ne de noves. Activar les mirades de l'espectador per fer-lo un element imprescindible, un segon jugador. L'espectador, en tant que participa del joc, és part del joc, tal com diu Gadamer a Die Aktualität des Schönen (L'actualitat del bell); per tant, és necessària la seva participació activa per donar sentit al conjunt de les peces i més concretament per a aquesta exposició i aquestes obres, ja que els itineraris i la mirada envers la ciutat han estat pensats per ser executats, utilitzats i qüestionats. 

Sol Riera, comissària