AGROXARXA és una empresa exemplar en relació amb dos dels pilars bàsics que defensa la reforma horària: horaris més saludables i compatibilització dels diferents usos del temps. Pertany a la Xarxa Gironina per a la Reforma Horària (XGRH) des dels seus inicis i és signatària del Pacte Nacional per a la Reforma Horària. Com a candidata als primers premis de la XGRH, en la categoria d’hàbits saludables, tenia molts números per guanyar. I així ha estat.

Empresa creada per Unió de Pagesos de Catalunya, està especialitzada en donar solucions al món rural en diferents àrees (assegurances, gestió mercantil, etc.). Amb més de 25 anys d’experiència, compta amb 28 oficines repartides per tot Catalunya, amb una plantilla de 250 persones i 17.000 clients i clientes.

Avui coneixerem millor l’empresa en la vessant d’organització del temps, amb una entrevista al seu gerent, Sr. Jordi Gispert, una de les persones responsables d’impulsar i implementar canvis en els horaris. 

Compactació de la jornada i dinar en un horari més saludable (fins i tot a l’estiu)

Una de les principals premisses que defensa la reforma horària és, d’una banda, compactar la jornada, de forma que es pugui dinar en menys temps, per així permetre avançar l’hora de finalització de la jornada; de l’altra, des de les evidències de la cronobiologia, avançar els horaris dels àpats, cosa que redueix el risc d’obesitat i de diabetis. “Hem canviat l’horari comercial, hem passat de jornada partida a jornada compactada, de forma que és possible dinar en 30 minuts, i avançar així els horaris d’obertura i tancament. No es tanca l’oficina al públic al migdia, cosa que la clientela agraeix, i hem avançat l’hora de dinar, fem 2 torns, a les 13 h i les 13.30 h, per tal de respectar els ritmes circadiaris de les persones”, ens concreta Gispert.

I encara han anat més enllà. “L’horari comercial d’estiu (del 25 de juny al 10 de setembre) abans era de 8 a 15 h, sense descans per dinar. Ara hem introduït un temps per a l’àpat a les 13 h i 13.30 h, com la resta de l’any, i hi ha la possibilitat també de dinar en 30 minuts o en 1 hora. Per a nosaltres era molt important mantenir els hàbits de dinar dins la franja saludable durant tot l’any, independentment de si tenim un horari més extens (hivern) o més curt (estiu)”. En aquest sentit, també ens comenta que “hem hagut de condicionar totes les nostres oficines amb una cuina office (nevera, microones, pica, etc.) per donar l’oportunitat al personal de l’empresa de poder dinar a l’oficina”.

Flexibilitat horària, la via per millorar la conciliació

Però no es tracta d’obligar a ningú a complir amb uns horaris rígids, sinó que cal entendre que les persones, en cada moment vital, tenen diferents necessitats. “Les persones treballadores poden entrar des de les 8.30 h fins a les 9.15 h, i per tant, sortir de la feina a les 17.30 h o fins a les 18.15 h. A més a més, poden escollir els temps per dinar: 30 minuts, 45 minuts o 1 hora”, assenyala Gispert. Cal apuntar que abans d’aquestes mesures, el temps de dinar s’allargava fins a 1,5 hores. “Gairebé tothom ha escollit la franja de 30 minuts per dinar”, recalca.

Beneficis per a tothom, plantilla i clientes i clients

“A tothom li agrada plegar abans de la feina i tenir més temps per als seus, per a tu o per a la societat, això està clar. Per tant, tancar més aviat a la tarda ha estat molt ben rebut. I començar més aviat al matí, tenint en compte que hi ha flexibilitat per a qui ho necessiti per conciliar (portar mainada a l’escola, per exemple)”, diu Gispert. “Tampoc hem tingut cap queixa de la clientela pel canvi dels horaris, al contrari, molts han valorat que tinguem obert al migdia i també més aviat al matí. Cada any fem una enquesta per valorar el servei rebut. L’enquesta de l’any 2020 l’han respost 716 persones, i a la pregunta ‘T’és fàcil contactar amb nosaltres? Som accessibles?’ ha sortit un 4,49 sobre 5. Per tant, confirmem que els canvis d’horaris no només no han afectat la relació comercial amb els nostres clients o clientes, sinó que ha millorat”. 

Hi ha altres beneficis, més difícils de demostrar, per l’activitat que desenvolupa Agroxarxa, com la productivitat. “Tot i així, el que sí que puc dir és que dinant a les 13 h o 13.30 h, en mitja hora, les tardes són més llargues i normalment a la tarda hi ha menys afluència de clients i clientes (menys interrupcions), i per tant, s’avança molt més en feines productives”, reflexiona Gispert.

Resistència al canvi? Sensibilització i pedagogia

Les persones som animals de costums i, per regla general, no ens agraden els canvis. “Som més de 250 persones de plantilla, en 28 centres de treball, cadascun d’ells amb les seves circumstàncies i particularitats: oficines de ciutat, de poble, etc., i no, no sempre ha estat fàcil. Primer vam haver de fer molta pedagogia sobre els beneficis de la reforma horària, perquè això de plegar aviat t’ho compra tothom, però canviar els horaris dels àpats ja és diferent”, assegura el gerent de l’empresa, posant èmfasi en el fet que el principal escull en la implementació de canvis ha estat precisament això, el canvi en l’horari dels àpats.

“Hem fet reunions per explicar-ho, tallers per fer propostes d’horaris, etc. No tothom ho ha rebut bé, tot i que aquests canvis d’horari els hem pactat amb les persones representants legals del personal en el nostre conveni d’empresa, que es va portar a votació i va tenir un suport majoritari. També hem tingut resistències en mantenir l’horari de dinar a l’estiu, perquè, és clar, introduint els 30 minuts de dinar, acabes plegant a les 15.30 h en comptes de les 15 h, però dinat. No tothom ha entès que no és saludable dinar a partir de les 15 h, que molt sovint són les 15.30 h o les 16 h (entre el desplaçament a casa i preparar el dinar, etc.)”, recorda Gispert, tot i que també puntualitza: “Vam implementar les mesures el setembre de 2019, i avui, s’han diluït totes les resistències i tothom ja ha fet un canvi efectiu en els seus hàbits i, a més, ho veuen beneficiós”.

Preguntat sobre quin consell donaria a les empreses en relació amb l’impuls d’un canvi en els horaris i en l’organització de la jornada, Gispert ens fa la reflexió següent: “Que siguin valentes, que hi ha entrebancs i resistències al canvi, però que a poc a poc es van veient els beneficis d’actuar d’acord amb els criteris de la reforma horària. Ah, i que no pateixin pels clients, que es van acostumant a aquests canvis, ja que el que realment els importa és el servei o producte, el nostre valor com a empresa, i no l’horari que fem”.