Primera fase - Diagnosi i Audiència Pública

El primer pas va ser la realització d’una diagnosi de la situació actual a la ciutat de Girona que va incloure una anàlisi del grau de compliment dels compromisos assumits per l’Ajuntament en la lluita contra el canvi climàtic, així com un seguit d’indicadors de sostenibilitat de la ciutat.

Aquesta diagnosi de ciutat, que es pot veure ampliada amb la participació dels agents convidats al procés, va representar el punt de partida del procés participatiu que es va presentar el passat 8 de juliol en el marc d’una Audiència Pública oberta a tothom (entitats, ciutadania i grups municipals).

A la mateixa Audiència Pública també es va presentar el Pacte de ciutat per la Transició Ecosocial, que ja han subscrit més de 50 entitats, sindicats, institucions, tots els grups polítics municipals i la UdG. Per fer front a l’emergència climàtica els diferents actors es comprometen a alinear de manera transversal totes les nostres accions, recursos, estructures organitzatives i processos de presa de decisió amb uns horitzons consensuats.

Segona fase - Definició dels objectius i dels eixos estratègics:

La segona fase del procés es va dividir en dues sessions de treball els dies 21 i 28  de setembre que varen tenir lloc al Centre Cultural la Mercè. El propòsit principal d’aquestes dues trobades era definir conjuntament entre tots els participants els eixos estratègics i els objectius específics del Pla de transició ecosocial.

A l’inici de la primera sessió es varen explicar els orígens, la finalitat i les fases en què s’organitza aquest procés d'elaboració del Pla, per deixar pas a dues ponències sobre els horitzons del Pacte de ciutat per la Transició Ecosocial: la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, la circularitat de materials, energia i aigua, la transformació del model econòmic, la justícia social i climàtica i l’aprofundiment democràtic i empoderament comunitari en la presa de decisions vinculants, que són els temes sobre els quals varen treballar els grups de persones participants.

Les ponències varen anar a càrrec d'Alfons Pérez, de l'Observatori del Deute de la Globalització i d'Erika Zárate, de la cooperativa Resilience Earth.

També es va obrir un espai virtual a la plataforma Girona Participa perquè tothom pogués continuar fent aportacions a partir de les ja realitzades durant les sessions presencials.

Dades del procés participatiu per a l’elaboració del Pla de transició ecosocial 2021:

El procés segueix actiu durant l’any 2022

Al mes de gener va finalitzar la tercera fase de definició de les mesures concretes.

Per al desenvolupament d’aquesta fase es varen fer 5 sessions. Aquestes sessions estaven obertes a tota la ciutadania i tenien com a un dels objectius aconseguir la màxima representativitat dels col·lectius diversos de la ciutat. Es va treballar de manera específica per eixos temàtics per tal de definir mesures concretes que cal prendre per assolir els objectius:

• Sessió 1: Mobilitat
• Sessió 2: Biodiversitat, urbanisme i habitatge
• Sessió 3: Energia, residus i aigua
• Sessió 4: Justícia social, global i climàtica (educació, salut)
• Sessió 5: Model econòmic / Tecnologia i digitalització

Primera fase:

En la primera fase del procés de reforma es va buscar la col·laboració de la Universitat de Girona, a través del Campus de Cohesió i Compromís Social, per treballar-hi conjuntament amb un enfoc pluridimensional i amb un equip de professionals provinents de diversos camps de coneixement. 

El procés de revisió es va iniciar a principis d’any amb la fase d’anàlisi documental a partir de la recollida de totes les propostes de millora que s’havien realitzat des del 2013. Aquestes propostes provenien tant de les reunions de la Comissió Mixta de Ciutat i del grup de treball per a la reforma del reglament dels pressupostos participats com de la ciutadania i les entitats en general. 

Seguidament, el procés ja es va començar a abordar de manera participativa. El catedràtic de Ciència Política, Quim Brugué, va realitzar 39 entrevistes a ciutadans que havien participat d’aquesta iniciativa, a persones vinculades al món associatiu de la ciutat –especialment associacions de veïns-, a tècnics municipals i a responsables polítics dels diferents partits presents en el consistori. Aquestes entrevistes es varen realitzar durant els mesos de febrer, març i abril de 2020, de manera que –degut a la crisi de la COVID19- van començar essent presencials i varen acabar realitzant-se, aproximadament la meitat d’elles, telefònicament o a través d’altres eines de trobada virtual. A partir de l’anàlisi documental i de les entrevistes, el catedràtic va redactar un informe de diagnosi que es va presentar en data 14 de juliol de 2020, elaborat amb l’objectiu de recollir les inquietuds dels múltiples i diversos actors involucrats en els pressupostos participats.

Segona fase:

Tot seguit es va fer ús d’una plataforma web de participació per obrir la fase de debat (https://participa.girona.cat actualment no està operativa), prenent com a base les dades de l’informe de diagnosi del catedràtic de la Universitat de Girona, Quim Brugué, i plantejant les següents preguntes principals com a punt de partida:

1. Quin model de participació volem per a la ciutat?
2. Pressupostos participatius de ciutat o de barri?
3. La participació ciutadana ha de manifestar-se a través de demandes concretes o de debats generalistes?
4. Com podríem millorar els aspectes operatius dels pressupostos participats que s’han realitzat en les set edicions anteriors?
5. Com es podria millorar la participació en les votacions?
6. Els pressupostos participats han d’incloure projectes de caire social i cultural? 

Amb aquesta eina es varen recollir propostes per a la reforma dels pressupostos participats entre el 26 d’octubre i el 18 de novembre de 2020, tant per part d’algunes entitats veïnals com de la ciutadania en general. A la plataforma hi ha 506 persones registrades amb opció de participar activament i han visitat la pàgina web més de 7.000 persones. 

Per aquest procés, la plataforma va rebre 57 propostes, de les quals 33 feien referència a la reforma dels pressupostos participats i 24 tenien com a propòsit presentar iniciatives per als seus barris, tot i que aquest no era l’objectiu de la recollida de propostes d’enguany en el marc dels pressupostos participats.

De les 33 propostes que feien referència a la reforma dels pressupostos participats, una part les varen realitzar entitats veïnals (19) i la resta ciutadans particulars (14). A més, 78 persones varen votar per recolzar alguns dels plantejaments. Entre totes les propostes varen rebre un total de 266 vots de suport.

Les principals conclusions sobre aquest conjunt de noves propostes es troben recollides en una memòria realitzada pel Servei de Participació que, juntament amb l’informe de diagnosi redactat pel catedràtic Quim Brugué, és pública a la web municipal.

La darrera fase del procés de reforma es va dur a terme durant el segon trimestre del 2021, amb l'objectiu final de dissenyar el model que servirà per redactar el nou reglament dels pressupostos participats de Girona

Dades del procés de reforma dels pressupostos participats dels barris 2020:

Durant el mes de març de 2020, es va posar en marxa una prova pilot de recollida de propostes a través d’una  plataforma online de participació.

L’ordenança municipal de protecció, control i tinença d’animals es va aprovar inicialment en el Ple de 10 de febrer de 2020, i es va obrir un període d’exposició pública i presentació d’al·legacions a través de la seu electrònica entre el 28 de febrer i el 9 d’abril. Paral·lelament, però, es va voler facilitar la participació de tota la ciutadania convidant a fer propostes a través de la plataforma de participació o bé a donar suport a les ja publicades.