En els infants

• Increment de l’autonomia infantil amb la millora de les condicions de seguretat de l’espai públic (un dels motius principals pel que les famílies no volen que els seus fills/es vagin sols a l’escola). 
• Canvi modal a favor dels modes sostenibles.
• Canvi en la consciència social i mediambiental tant dels propis infants com de les famílies (valoració dels aspectes positius del caminar, avaluar els impactes dels diversos modes de desplaçament pot generar un esperit crític sobre la forma de desplaçar-nos i d’utilitzar l’espai públic).

En les famílies

• Contribuir al creixement personal i al desenvolupament cognitiu dels/les infants.
• Major disponibilitat de temps per les mares i els pares.
• Sensibilització i canvi de comportament modal. 

En el professorat

• Eina al servei de la seva estratègia educativa que els permeti treballar tant aspectes cognitius com l’educació en valors. 
• S’espera que la necessitat d’interactuar amb altres actors reforci el treball transversal i comunitari que ja sol desenvolupar-se entre aquest col·lectiu.

En els organismes públics

• Reforçament de la pràctica comunitària i participativa.
• Mirar la ciutat “amb ulls d’infant” (assimilació d’uns nous principis més inclusius en l’exercici de la seva pràctica professional).

Altres (veïns, botiguers/es, associacions, etc.)

• Prendre consciència de la presència dels infants a l’espai públic i de la necessitat de respectar-los i ajudar-los.
• Prendre consciència crítica sobre aquest tema i que, progressivament, vagin canviant la seva pròpia escala de valors.