L’Ajuntament de Girona ha engegat més de 450 projectes i contractes d’obres en els quatre anys de mandat del govern municipal, del 2019 al 2023. Es tracta d’actuacions repartides per tots els barris, que inclouen des de grans obres fins a petites actuacions de millora. Aquest matí, el tinent d’alcaldia i regidor d’Urbanisme i Activitats de l’Ajuntament de Girona, Lluís Martí; el regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, i la regidora de Mobilitat i Via Pública, Marta Sureda, han fet balanç de les actuacions dutes a terme des de l’Àrea de Territori.

En aquest període, del 2019 al 2022, l’Àrea de Territori també ha resolt un total de 68.591 peticions relacionades en aquests àmbits; això suposa 47 peticions per dia. D’aquestes, 43.672 feien referència a temes sobre mobilitat i via pública; 22.499, a sostenibilitat, i 2.420, a urbanisme i activitats. 
 
“Estem posant la ciutat al dia, l’estem transformant des de dins, avançant cap a un model més sostenible i que prioritza la qualitat de vida per sobre de l’expansió especulativa o arbitrària. És un canvi gradual, que ja es percep, i que encara es percebrà més els propers anys gràcies a la feina feta en aquest mandat”, ha afirmat el tinent d’alcaldia Lluís Martí.  
 
Consolidar la trama urbana ha estat un dels reptes del govern municipal pel que fa a urbanisme. En aquest sentit, per exemple, s’ha avançat en la urbanització d’àmbits pendents com ara Domeny o la part sud del carrer Migdia al barri de Pla de Palau - Sant Pau; s’ha començat a renovar l’entrada sud de la ciutat en el tram de la nova Clínica de Girona i en la plaça de Salvador Dalí, i s’ha millorat l’entrada per l’Avellaneda. També s’ha treballat en la modificació del planejament per tirar endavant el futur hospital i campus de salut Josep Trueta. En total, s’han tramitat quasi quaranta expedients de planejament i una vintena de projectes d’urbanització. 
 
Un altre dels eixos ha estat el manteniment d’equipaments, com escoles, centres cívics i locals socials, i la millora de la via pública. En concret, s’han realitzat un centenar d’actuacions menors que han permès garantir un bon estat dels edificis públics, com per exemple les escoles, on s’hi ha invertit mig milió d’euros. I, alhora, s’ha apostat per renovar l’enllumenat per millorar la il·luminació i tenir una ciutat més segura, i també per incloure la tecnologia LED. És el cas de la licitació per renovar l’enllumenat de la Devesa i la substitució de 3.000 lluminàries de la ciutat, acció que suposarà un estalvi econòmic i un augment de l’eficiència energètica, amb reducció de les emissions de CO2.

En aquests quatre anys destaquen grans projectes que s’han dut a terme com la primera fase d’El Modern; la reforma de la plaça de Germans Sàbat; el carril bici del Pont Major a Campdorà; el nou mur de protecció al costat del Ter a Sant Ponç; la reforma dels carrers de la Muntanya, de Cardenal Margarit i de la Creu; l’skatepark de Can Gibert; els plans d’asfaltatge; l’enderroc d’una part de l’antiga fàbrica Simon per fer-hi l’Institut Ermessenda; la nova comissaria de la Policia Municipal a Can Burrassó (que finalitzarà en breu), i la renovació de la gespa dels camps de futbol de Germans Sàbat i Fontajau. 
 
El tinent d’alcaldia també ha destacat aquelles grans obres que estan a punt de començar. Per una banda, hi ha la Casa de la Tecnologia; la Central del Molí; les noves voreres d’accés a Torre Gironella i Les Pedreres, i el carril bici fins a Vilablareix, que compten amb finançament dels fons Next Generation. Per altra banda, hi ha el condicionament de la cisterna del castell de Montjuïc com a espai escènic; l’adquisició i adequació de locals socials per als barris de Carme-Vista Alegre, Eixample i Montjuïc; la coberta de la pista de Fontajau amb plaques solars; el passallís de l’Onyar; l’enderroc dels edificis del carrer de la Universitat de Montpeller i l’adequació de l’espai, i l’estudi de connectivitat entre Sant Narcís i el carrer de Barcelona. 
 
També estan en marxa, i pendents d’acabar de redactar, els projectes dels tres ponts de l’Onyar (la reparació de la passera de la Font del Rei, la reforma del pont de l’Areny i el nou pont que ha d’unir el carrer del Carme, al barri de Vista Alegre i el carrer Emili Grahit, al barri de Montilivi); la segona fase d’El Modern; la rotonda davant del Tennis; l’aparcament dissuasiu a Mas Gri (que compta amb fons Next Generation); la rehabilitació per eficiència energètica de la Casa Pastors, La Mercè i el pavelló de Palau, i diferents actuacions dels projectes Menja’t Girona i GiroNat. 
 
Pel que fa a les llicències tramitades, durant aquest període se n’han dut a terme 2.968 sobre activitats, 9.511 sobre obres i 2.584 sobre ocupació de la via pública. 
 
Tot aquest gruix de feina s’ha executat en un període excepcional. Tal com ha explicat el tinent d’alcaldia Lluís Martí, en aquests quatre anys s’ha fet front al temporal Glòria, dedicant esforços a refer les destrosses; a la pandèmia, ampliant els espais de la via pública per a vianants i autoritzant l’ampliació de les terrasses dels bars i restaurants per tal de mantenir les distàncies de seguretat; i a la inflació per la guerra a Ucraïna, revisant els preus de molts projectes.

En aquest sentit, el regidor de Sostenibilitat Martí Terés, ha explicat que “vam començar el mandat amb el Glòria i l’acabarem en sequera. Un exemple gràfic de la complexitat que hem hagut de gestionar en aquests quatre anys, passant d’extrem a extrem. Davant d’això, a l’àrea de Sostenibilitat, hem treballat en un pla per a la mitigació del risc d'inundació i el primer pla de sequera per estar preparats davant de qualsevol escenari i poder activar els pous del Pla del Sitjar”.  
 
En l’àmbit de la sostenibilitat, durant aquest mandat s’ha municipalitzat la gestió directa del servei d’aigües amb la creació de la societat supramunicipal Cicle de l’Aigua del Ter (CAT). Un altre fet destacable ha estat la nova incineradora de la planta de Campdorà, que ja s’està construint i que anirà acompanyada d’un centre de tractament de residus modern. Es tracta d’una de les inversions més importants de la ciutat en la propera dècada i que suposarà una inversió de 80 milions d’euros. 
 
Una altra de les línies de treball ha estat la mitigació del canvi climàtic amb la redacció del Pla de Transició Ecosocial per tal d’actualitzar el pla d’acció municipal. A més, s’han dut a terme mesures d’estalvi energètic, com la instal·lació de plaques solars al Mercat del Lleó. Totes aquestes actuacions van acompanyades d’una reducció de les emissions a la ciutat durant aquest període. Del 2019 al 2022, hi ha hagut un descens del 18% en diòxid de nitrogen (NO2). S’ha passat d’una mitjana de 26 µg/m3 de diòxid de nitrogen el 2019 a 21 µg/m3 el 2022, una xifra que és gairebé la meitat del que marca la normativa (40 µg/m3). 
 
Paral·lelament, s’ha impulsat un canvi de model per tal de tenir una Girona més verda, passant del model clàssic a una renaturalització i recuperació dels espais naturals. En aquest àmbit destaca el projecte GiroNat (que compta amb fons Next Generation), la recuperació del projecte la Vora, la recuperació de les Deveses d’en Bru i inversions anuals per al manteniment dels arbres del parc de la Devesa. També estan en marxa el projecte Girona Verda per enjardinar diferents espais públics i el nou centre d’acollida d’animals. 
 
A més, el regidor ha destacat la reforma dels pressupostos participatius. Actualment s’està acabant de consensuar el reglament per tal d’aprovar-lo definitivament.  
 
En temes de sostenibilitat s’han rebut 22.499 peticions de la ciutadania o del mateix ajuntament, el que significa més de 15 actuacions diàries. Destaquen les actuacions de sanejament (637), per plagues d’insectes com paneroles i abelles (2.305), de residus (4.249), de neteja viària (3.543), de parcs i jardins (911), de poda d’arbres (874), de manteniment de jardins (1.220), de rosegadors (1.814) i d’aus (522). 
 
Tanmateix, el gruix més important de peticions resoltes correspon a l’subàrea de Mobilitat i Via Pública. Durant aquest període, s’han gestionat un total de 43.672 peticions, el que significa 30 actuacions cada dia. D’aquestes, 4.578 feien referència a temes de transport i 13.035 sobre la millora d’aspectes del dia a dia de la ciutat. En concret, 4.472 a temes de lampisteria; 3.402, a enllumenat; 2.249, a serralleria; 1.809, a fusteria, i 1.103 a pintura. També destaquen les 2.031 peticions que fan referència a reposicions de senyals; 3.412 sobre senyalització d’esdeveniments i activitats; 1.252 de suport a actes d’esports, cultura i oci, o 1.020 per retirar i canviar papereres i 566 per bancs. Els desperfectes en voreres (1.085), la reparació de paviment de calçada en mal estat (803), la retirada de grafits (752) i obres diverses (1.719) són altres elements importants. 
 
"Davant del creixement de la ciutat, cal transformar-la perquè sigui més habitable prioritzant, en aquest ordre, les persones, els mitjans de transport saludables com la bicicleta i el transport públic. Per això, durant aquests darrers 4 anys es pot notar un canvi de model cap a una mobilitat compartida, intermodal i descarbonitzada”, ha exposat la regidora Marta Sureda. 
 
En l’àmbit de la Mobilitat, en aquest mandat, destaquen accions com la millora de la mobilitat escolar amb el projecte School Chance; l’estudi per crear la Zona de Baixes Emissions; la instal·lació de 5 noves estacions de Girocleta i 9 més que es faran entre aquest i l’any vinent; la conversió de Transports Municipals del Gironès (TMG) en una empresa 100% pública, i el lideratge en el Pla de mobilitat urbana supramunicipal. 
 
Tots aquestes actuacions, que tenen com a objectiu la pacificació de la ciutat, han permès reduir aquest 2022 el trànsit rodat un 25,7% respecte el 2019. En aquesta reducció hi ha tingut molt a veure la concepció de l’aparcament com a eina de gestió de la mobilitat i la promoció del transport públic. Destaquen mesures com la municipalització de dos aparcaments públics, l’estudi de les zones verdes i blaves, la creació d’aparcaments dissuasius, la creació d’una nova línia del bus urbà (L12) i la compra de 13 busos –dos dels quals elèctrics.