El nostre parlar, a diferència d'altres varietats, especialment la valenciana, no distingeix oralment les preposicions per i per a. Totes dues es pronuncien per. Per això, per triar l’opció escrita adequada ens fixem en el significat de l'oració. Abans d'entrar-hi, però, tinguem present una primera norma de simplificació: davant d'infinitiu podem escriure sempre per.

• Han creat una aplicació per fomentar hàbits sostenibles entre els joves
• Aquest informe servirà per orientar les polítiques climàtiques dels pròxims anys
• El termini per presentar al·legacions finalitza dilluns vinent
• Aquest certificat és necessari per acreditar la residència al municipi
• El termini establert és insuficient per tramitar tots els expedients pendents

I ara centrem l'atenció en per a. Quins sentits introdueix? De manera general, introdueix nocions afins a la finalitat (destinació, objectiu, utilitat/profit, límit).

Destinatari de l’acció (cosa o persona)

• Hi fan espectacles per a tots els públics
• Els tallers de reciclatge s’han organitzat per a les famílies del barri
• Aquest formulari és per a les persones que volen demanar una subvenció
• S’han recollit fons per a les poblacions afectades per la sequera
• Les solucions de construcció adaptativa (per a escenaris tant de calor extrema com de pluges intenses i variacions brusques de temperatura) esdevenen imprescindibles per a l’eficiència energètica de les llars
• La manca de transparència ha tingut uns resultats nefastos per a la reputació de l’organització

Objectiu

• S’ha convocat una reunió per a la coordinació dels diferents serveis municipals
• La sol·licitud per a l’obtenció de la llicència cal presentar abans del 30 de setembre
• L’Ajuntament ha habilitat una oficina específica per a l’atenció de la ciutadania
• Es destinaran nous recursos per a la modernització de l’administració electrònica
• S’ha creat una comissió per a l’avaluació dels projectes presentats

Utilitat o profit que pot tenir una cosa (amb verbs i locucions verbals com servir, anar bé, ser bo, ser dolent, ser/resultar útil, etc.)

• Aquest compost orgànic serveix per a la regeneració del sòl en zones desertitzades
• El nou mètode no resulta útil per a zones amb alta humitat

Àmbit d’aplicació, adequació o referència d’un fet o d’una cosa. Sovint aquest ús de per a va acompanyat amb quantificadors com prou, massa, molt, bastant, gaire, poc, força, adjectius com suficient o insuficient, i locucions verbals del tipus ser adequat, ser eficient, ser suficient, etc. Aquest valor es troba també en oracions amb els adjectius fàcil, difícil, plàcid, dur, car o barat, o amb adjectius acabats en -ble o en -or, que indiquen possibilitat o predisposició.

• Per a la majoria dels usuaris aquest formulari és massa complex
• És una tasca massa difícil per a l'equip
• Per a la gestió de grans volums d'usuaris el sistema de cita prèvia és molt millorable
• Una sessió no és suficient per al tractament de tots els aspectes del canvi climàtic
• El local és suficientment ampli per a l'atenció presencial
• Aquest tipus de contenidor no és adequat per als residus orgànics
• Aquest és el procediment més adequat per a la gestió de subvencions municipals
• Aquesta aigua no és apta per al consum
• El nou sistema informàtic és molt eficient per a la tramitació de llicències
• Aquest sistema de reg no és eficient per a zones amb escassetat d’aigua
• El correu electrònic no és recomanable per a la tramesa de documentació de dades personals
• És un recurs molt car per a la ciutat

Aquests són els usos mínims de per a. Tota la resta, per dir-ho ras i curt, poden escriure’s amb per.

Per o per a, quan totes dues opcions vàlides?

En molts casos, tant per com per a són correctes i gairebé equivalents. En aquests contextos, és habitual preferir per, més natural en la llengua parlada aquí. Vegem-ne alguns exemples:

Punt de vista (‘en opinió de’)

• Per la comissió, l’acord és viable / Per a la comissió, l’acord és viable
• Per mi que van molt equivocats / Per a mi que van molt equivocats/li>
• Pel Consell, la proposta és adequada. / Per al Consell, la proposta és adequada.

Referència temporal a un termini fix en el futur (‘de cara a’, ’amb vista a’):

• Les còpies impreses haurien d’estar llestes per demà / Les còpies impreses haurien d’estar llestes per a demà
• Els objectius previstos per l’any vinent es podran assolir / Els objectius previstos per a l’any vinent es podran assolir
• S’han definit nous objectius per d’aquí a 10 anys / S’han definit nous objectius per a d’aquí a 10 anys

Amb l’adverbi sempre

Han prohibit per sempre accedir a la zona protegida / Han prohibit per a sempre accedir a la zona protegida

En noms com ara acord, conferència, conversa, crida, declaració, plataforma, programa o proposta resulta possible reforçar la idea de finalitat (per a) o de motiu (per). En aquests casos, es pot triar l’opció que s’ajusti millor al sentit que es vol expressar, mantenint sempre la coherència d’ús.

S’ha signat un acord (per / per a) la reforma del reglament
S’oferirà una conferència de premsa (per / per a) la presentació de la nova junta
Les converses (per / per a) la pau a Colòmbia han estat fructíferes

De tot això exposat fins aquí es desprèn que en moltes frases la tria de per o de per a respon a matisos, especialment si l’èmfasi el té la noció de causa o la de destinació.

• Han creat una aplicació per la contaminació (èmfasi en la causa)
• Han creat una aplicació per a la contaminació (èmfasi en la destinació)

I ja per acabar, repetim dues idees: davant d’infinitiu podem fer servir sempre per i en els casos de doble possibilitat, el més fàcil i pròxim és triar per.