Aquest dijous 26 d’octubre a les 19 h al Bòlit_LaRambla (i, a continuació al Bòlit_PouRodó) tindrà lloc la inauguració de l’exposició “The Bluebird Call” de la companyia de dansa Mal Pelo. Des de que van presentar el 2010 l’exposició “Refugi” al Bòlit_StNicolau, la companyia no havia tornat a exposar a Girona.

“The Bluebird Call” és un díptic que, d’una banda, reflexiona sobre la condició del migrant a través de John Berger; i, a més, recull l’experiència de més de trenta anys de carrera de la companyia establerta a Celrà. Aquesta etapa creativa del grup també prendrà forma d’espectacle escènic, a principis de novembre, en el marc del Festival Temporada Alta amb l’espectacle “Double infinite. The Bluebird Call”.

María Muñoz i Pep Ramis són un grup de creació escènica compartida que, des de 1989, han desenvolupat el seu propi llenguatge artístic a través del moviment i la creació de dramatúrgies que inclouen text, bandes sonores originals, construcció d’espais i artefactes únics. Són, alhora, un duet i una comunitat.

La mostra reivindica, d’una banda, aquesta idea de trajectòria en un moment com l'actual, en què es premia, més que mai, la novetat, el “talent jove” i això dona lloc a un escurçament evident de les carreres artístiques. De l’altra, posa en valor el sistema de relacions que Mal Pelo ha teixit fins a construir una comunitat, que té la seu física al Mas Espolla de Celrà amb L’animal a l’esquena però que recorre, de manera sentimental, tots aquests anys de creacions de la companyia i de teixit de relacions amb creadors/es de diferents disciplines.

L’exposició es converteix, així, en un lloc d’acollida i de refugi, un recorregut per universos creatius corals, que fan indistingibles la memòria personal de la col·lectiva a partir dels gestos, accions, coreografies, gires, cultius, podades, entaulades, que s’han compartit.

Al Bòlit_LaRambla hi trobem la instal·lació Bosc tancat; la companyia ha aprofitat la vasta comunitat de ballarins que han protagonitzat “Highlands” i que tanca la tetralogia dedicada a J. S. Bach (2002-2022), Bach project, per fer una nova videocreació. L’usuari haurà de travessar un bosc per veure una vídeo projecció que reflexiona sobre l’ambivalència de l’individu i la comunitat a partir del poema de John Berger, Separation. Es tracta d’un viatge, el de la migració, on la pèrdua del lloc com a referent i el sentiment de pertinença delimiten el camí. Si segle XX és el segle de les migracions econòmiques i polítiques, el segle XXI no amaina els exilis als quals la patètica guerra obliga i les peregrinacions dels refugiats climàtics.

Al Bòlit_PouRodó hi ha instal·lat el que ells anomenen Taller Memòria, un recull de materials en forma d’assaig que permeten conèixer diferents moments de la història del grup i reflexionen sobre la idea de trajectòria, comunitat i parella. Aquest 30 anys es poden resseguir a partir de vídeos de creació, documentals, partitures, poemes, produccions entorn el seu treball o entrevistes i reflexions al voltant de l’escena o també, fins i tot, pintures i dibuixos de Pep Ramis i algunes anotacions o papers que fan servir durant els processos. El compendi de vídeo creacions son un cant a l'amistat, al lloc (L’animal a l'esquena) i a la creació.

Aquesta rerecuina mostra el que habitualment no es veu d’una companyia, el que hi ha darrera l’espectacle escènic, basat en el llenguatge del cos; un cos que creix, s’afina, i envelleix. Darrera aquesta escenificació, hi ha molta vida, molta conversa, i aquesta exposició presenta molts dels materials que han anat sorgint en paral·lel als processos de creació, així com d’altres derives del treball creatiu. De fons, també, hi trobem la relació que el grup ha tingut amb escriptors com John Berger, amb qui han col·laborat durant molts anys o amb vídeo creadores com Núria Font o Leo Castro, entre d’altres.