Header: Bòlit

Bòlit
Centre d'Art Contemporani. Girona

Web provisional | Bòlit

Pàgina web provisional.

Xarxes: Bòlit

Bòlit. Centre d'Art Contemporani. Girona (fitxa + presentació)

Bòlit, Centre d'Art Contemporani

Dades de contacte:
Plaça del Pou Rodó, 7-9
17004 GIRONA
+ 34 972 427 627
info@bolit.cat

Horari d'obertura:
Dimecres: 10 a 14 h
Dijous i divendres: 10 a 14 h i de 17 a 19 h
Dissabtes: 11 a 14 h i de 17 a 19 h
Diumenges i festius: 11 a 14 h

Fitxa - Bòlit_StNicolau

Bòlit_StNicolau

Dades de contacte:
Plaça de Santa Llúcia, 1
17007 GIRONA

Horari d'obertura:
Dimecres: 10 a 14 h
Dijous i divendres: 10 a 14 h i de 17 a 19 h
Dissabte: 11 a 14 h i de 17 a 19 h
Diumenge i festius: 11 a 14 h    

Fitxa - Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Dades de contacte:
Plaça de la Llibertat, 1
17004 GIRONA

Horari d'obertura:
De dilluns a divendres de 9 a 20 h
Dissabtes de 9 a 14 h i de 15 a 20 h
Diumenges i festius de 9 a 14 h

Ruta de navegació

Premsa i continguts multimèdia | Bòlit

Publicador de continguts

Insectòdrom

El divendres 25 de març, a les 19h, al Bòlit_StNicolau, tindrà lloc la inauguració de l’exposició “Insectòdrom” que aplega les propostes dels músics Los Sara Fontán i de l’artista Agostina Laurenzano i que es podrà visitar fins el 7 d’agost

Insectòdrom és una instal·lació interactiva, sonora i visual, formada per obres d’Eduard Pou i Sara Fontán (Los Sara Fontán), músics residents a Calonge, i l’artista d’origen argentí i resident a Girona Agostina Laurenzano i parteix de tot el que hi ha en joc en la fricció entre allò humà i allò no humà a partir dels insectes.

El muntatge vol ser una recreació sensorial d'allò que aquestes criatures ens provoquen als humans: fàstic, por, incomprensió, curiositat, fascinació. De fet, els insectes han estat protagonistes de pel·lícules de terror, de faules i contes, objecte de pors infantils o plagues bíbliques i, ja al segle XXI, també són vistos com a remeis contra la crisi climàtica, la crisi alimentària o captivadors models d'organització social.

Los Sara Fontán han creat una instal·lació interactiva en què la fricció cobra vida, ja que quan l’usuari es mou per l’espai, el so dels insectes desapareix gràcies a diferents peces flotants fetes de matèria, llum i so, al voltant d'una central que fa pensar en una organització, una societat i unes jerarquies desconegudes. Qualsevol moviment dels visitants altera l'ecosistema: el moviment desfà i allunya la composició sonora mentre que la presència del cos, l’escalfor, la humitat o el telèfon mòbil modifiquen el brunzit elèctric dels altaveus. La instal·lació, per tant, convida el visitant a romandre quiet i a contemplar sense intervenir, per escoltar, entendre els insectes i conviure-hi.

Els músics no volen explicar aquesta relació des de la lògica ni la racionalitat, sinó des de les sensacions cutànies, l'inconscient i la visceralitat, en una biofonia artificial, en la qual no s’empren sons reals d’insectes, sinó sons recreats a partir de l’ús de violins, fusta, glitches elèctrics, MIDI i percussió, que es transformen en una composició sonora que ens permet estar a prop dels insectes en un entorn simulat.

Les eines que utilitzen per a aquesta transformació són l'acumulació (com un eixam), l'electricitat (eina de comunicació habitual entre insectes) i l'acceleració (per acostarnos a la velocitat i la freqüència sonora en què es mou el seu ecosistema). Narrativament, la peça musical consta de quatre moviments que van des del terror fins a l’acceptació de la coexistència que evidencia el xoc entre dos mons.

D’altra banda, Agostina Laurenzano investiga en el disseny sostenible a través de la fabricació de bioplàstics i interpreta el biomorfisme dels insectes centrant-se en la crisàlide, les estructures nervioses i l’exoesquelet d’aquells exemplars que transgredeixen el seu creixement mitjançant el canvi de la seva cutícula exterior. El material amb el qual treballa és un bioplàstic l’origen del qual ve de les llavors de goma de garrofí, més específicament de l’endosperma triturada i hidratada de
manera artesanal per aconseguir plasticitat i que poden trobar-se fàcilment en entorns de proximitat. Els paràmetres de producció i creació de Laurenzano es basen en l’ús de material sostenible, que fa que l’obra s’ajusti al marc sociopolític de la cura i el respecte de la biosfera. El bosc de larves de Laurenzano sintetitza visualment aquesta alteritat radical dels insectes i la seva organicitat.

Biografies:
Sara Fontán (Vigo, 1979, resident a Calonge). Després de 25 anys de conviure amb el violí i explorar les seves possibilitats en tot tipus d'estils i formats, Sara Fontán ha passat de la música clàssica al rock experimental, passant per l'electrònica i la dansa. El seu violí, amplificat, loopejat i passat per desenes d'efectes, té el talent d'emocionar a través de l'abstracció, sense referències temàtiques ni estilístiques, més enllà del post-rock, la clàssica contemporània, el noise o el minimalisme. Ja sigui
en format sol o bé acompanyada per Eduard Pou (la meitat de ZA!) a la percussió, els concerts de Sara Fontán són la banda sonora del que un vulgui imaginar-se, atorgant llibertat a l'espectador perquè ho interpreti i el senti de forma personal i única. Actualment resideix a Calonge.

Eduard Pou (Barcelona, 1981, resident a Calonge), és músic, periodista i activista cultural. Com a músic és membre dels grups ZA! (premi Ciutat de Barcelona 2015), Los Sara Fontan i fundador del col·lectiu d’improvisació El Caballo Ganador, a través del qual desenvolupa tasques pedagògiques, performatives i de recerca. Com a periodista, publica articles de reflexió al Temps de les Arts i presenta els programes de ràdio Vivalanumeración, MaracaLab i Ràdio Cultura Viva. Com a activista cultural, coordina el segell internacional i comunitat musical Gandula, comissaria el cicle de concerts comunitaris #4Raons al Prat de Llobregat i organitza les jornades de reflexió Comunitzar la Música a Barcelona.

Agostina Laurenzano (Buenos Aires 1989, resident a Girona). En relació amb la investigació artística i el seu encreuament amb la científica, Agostina Laurenzano explora, en l’àmbit de la química, la síntesi de polímers per a la creació de bioplàstics. Aquesta proposta neix el 2018 com una possible resposta al problema global provocat per la generació incessant de residus. Laurenzano entén la joieria i l’escultura contemporània com un llenguatge artístic, mitjançant el qual s’apropia de materials orgànics per a la construcció de les seves peces, donant peu a una anàlisi i reflexió sobre la societat actual, completament consumista i basada en pràctiques de reemplaçament permanent. Com a conseqüència, també posa a prova la tradició de l’herència i atresorament de joies. Agostina Laurenzano és dissenyadora de joies contemporànies i postgraduada en Arts Aplicades Contemporànies per l’Escola Massana, Centre d’Art i Disseny de Barcelona. Les seves peces han estat exhibides en fires internacionals i publicades en revistes especialitzades en joieria d’autor. També ha estudiat Disseny de Vestuari i Alta Costura a la Universitat de Buenos Aires. És activista mediambiental i investigadora de biomaterials. 

Nota de premsa Insectòdrom

Tornar