Aquest cicle, comissariat per Bernat Daviu està format per tres exposicions: «Un joc de criatures», amb Rafel G. Bianchi i Margit Kocsis, al Bòlit La Rambla, «Aquí mateix en un altre lloc», amb obres de Víctor Balcells, Andrea Gómez, Will Lee, Daniel Moreno Roldán i Sara Sadik, al Bòlit Pou Rodó i «Maladaptive Daydreaming» d’Elena Garrigolas, al Bòlit Sant Nicolau.

El cicle “20 minuts al marge” aplega tres propostes independents però amb un fil conductor comú que les enllaça com si fossin els capítols d’una novel·la coral. De fet, cada exposició es complementa amb un relat, escrit per Irene Pujadas, Victor Balcells i Mar Bosch, que amplia i potencia els imaginaris dels i les artistes, establint nous vincles entre obres i ficció.

Bernat Daviu parteix d’una notícia de l’agost de 2020 sobre una nena de quatre anys rescatada per un ferri turístic a alta mar, on hi va arribar en ser arrossegada pels corrents mentre es banyava enfilada en un unicorn inflable. Aquests vint minuts durant els quals va estar desapareguda es plantegen com un territori ficcional que podria donar peu a diferents lectures: i si, en realitat, la nena hagués decidit escapar-se? Qui no ha desitjat, en algun moment, desviar el curs de la història que li ha tocat viure?

És doncs, en aquest espai de ficció on es situen les obres dels diferents artistes. Unes obres que habiten els marges amb figures que desafien els límits imposats, qüestionen els imaginaris dominants i es reivindiquen en contextos desidealitzats o distòpics.

La influència de la marginàlia, el repertori d’elements escrits i, principalment, icònics, situats als marges de les pàgines dels llibres occidentals durant l’Edat Mitjana, és un altre dels referents a l’hora de concebre aquest cicle. Més enllà de la seva funció aclaridora, aquestes imatges i anotacions sovint oferien al copista una via d’escapament lúdica o satírica, amb les quals trencava la rigidesa del text principal.

Seguint aquest esperit més subversiu de la marginàlia, les tres exposicions reivindiquen la ficció com una eina per generar relats escapistes, metafòrics i alhora crítics amb la realitat, articulant un discurs compartit sobre identitat, resistència i memòria.

I, en darrer terme, una dada que torna a enllaçar amb el títol, vint minuts és el temps que la nena de l’unicorn va passar desapareguda, o que va durar la seva escapada al mar. Curiosament, un estudi recent diu que també és la mitjana de temps que un visitant passa en una exposició. Aquestes tres exposicions son, en definitiva, una invitació a endinsar-se en relats dissonants que obren espais de qüestionament, desplaçament i possibilitat.