El disseny de la catifa Dona Vida Llibertat: evolució d'una revolució que presideix l'espai del Bòlit La Rambla s'inspira en la tradició del Chahar Bagh, tot seguint una distribució de la superfície en quatre jardins. L'esquema geomètric dividit axialment per una creu ha estat, al llarg dels segles, considerat una metàfora de la domesticació del paisatge i una forma d'ordenar el territori polític. En la catifa dibuixada per Tere Recarens, aquests jardins esdevenen episodis i fets que estableixen vincles amb la història de l'Iran. Les referències escollides per l'artista formen una seqüència aleatòria que barreja esdeveniments del passat i el present. Més que familiaritzar-nos amb la història, la cronologia que l'artista proposa amb la tria de fets i referències ens invita a convertir-nos en militants d'una causa global que s'inspira en els conflictes de l'Iran, on la justícia de gènere és al cor de les aspiracions democràtiques.

La catifa funciona com un relat fabricat per estimular la solidaritat envers la suma d'injustícies que assolen l'Iran, de la mateixa manera que el cantant i productor musical Shervin Hajipour va composar el tema Baraye, tot encadenant piulades de tuiters iranians, una rere l'altra. Aquest tema clama pels drets i llibertats més bàsiques d'iranians i iranianes i ja sona com l'himne de les revoltes. La revolta, però, s'encén més enllà de les fronteres de l'Iran. Totes les persones entrevistades al vídeo que acompanya la catifa són membres actius de la diàspora iraniana, forçada a abandonar el país.

Tot s'hi val en la manera que Tere Recarens entén la pràctica artística. En obres anteriors ha saltat des de la façana més alta d'un museu, ha sortit ajupida de la cinta d'equipatges d'un aeroport com si fos una maleta i ha fet tremolar prestatges plens a vessar de vidre fins que s'estimbaven al terra. Però sempre ha dibuixat compulsivament. En aquesta ocasió ens presenta estudis preparatoris de les catifes, rèpliques d'imatges icòniques del moviment Dona Vida Llibertat i una refinada sèrie de litografies titulada Boteh Jegheh en què fa evolucionar la forma d'un xiprer que també és la forma d'una ametlla. Aquest símbol ha adquirit significats i valors dispars al llarg del temps tot provocant una polisèmia molt del gust de Tere Recarens.

Si a aquesta trencadissa de materials heterogenis hi afegim les teles, els llibres, els vídeos filmats als carrers de Tehran i els objectes d'ús quotidià en la cultura persa, tenim un basar extraordinari de coses amb un valor relatiu, però sobretot afectiu. Ara bé, en el cas de Tere Recarens, allò lúdic no exclou allò reivindicatiu. Les fotos de Lluís Vilaró que rememoren les manifestacions en solidaritat de la causa iraniana i que han tingut lloc a Catalunya durant els darrers anys tanquen el recorregut d'aquesta secció.

En aquest espai es presenta una catifa participativa. A diferència d'altres realitzades per Tere Recarens, l'artista renuncia a editar i triar els episodis que ompliran aquesta nova versió que es titularà Jina. El col·lectiu martaroc.work amb la col·laboració de l'Associació DOTA, Semilla Migrante, Girona amb Palestina - BDS i Som provisionals despleguen una intervenció pictòrica en quatre actes. La intenció és subratllar el valor d'ús que les catifes adquireixen cada cop que s'exposen i posar l'èmfasi en el potencial per imaginar un altre règim de governança al seu voltant.

Dues catifes més realitzades per Tere Recarens en els darrers anys es mostren a l'absis de la capella. En presentar-les sobre bastidors només es poden veure parcialment alhora que, apropant-les a la vertical, recorden el seu vincle amb la pintura. Baharestan Carpet (2014-2022) va ser exposada al MACBA i Unfolded Carpet (1921-1922) mai havia sortit de l'estudi de l'artista. Així doncs, quan la Catifa Jina estigui acabada passarà a ser una mena d'objecte transicional que acumula les experiències que han tingut lloc mentre els diferents col·lectius la pintaven. Aquest fet modifica radicalment la noció de propietat pel que fa a la catifa. A partir d'ara queda en mans de les entitats que hi han col·laborat per tal de continuar les seves accions.