A l'espai Bòlit_LaRambla es concentra el material vinculat amb les accions: vídeos, imatges i objectes. Les accions permeten de veure com l'artista treballa amb diversos materials en un procés que activa el temps i l'espai. Hi veiem exemples de diverses tècniques particulars que l'artista ha realitzat al llarg dels anys. L'acció de la pressió damunt la superfície del fang o el paper, o de l'aigua, deixen la seva empremta, o el rovell, damunt les obres. L'enfangada, una de les seves tècniques més celebrades i singulars, cobreix els objectes de fang que en assecar-se unifica la superfície de tots els artefactes que formen part de la instal·lació. L'atzar i la sorpresa formen part del resultat de moltes de les accions que Noguera realitza al llarg dels anys. Moltes accions són fruit de la indeterminació i l'atzar però s'originen a partir d'una idea concreta de l'artista.

A la mostra es presenten les accions següents: H2O (1981), realitzada al III Symposium Internacional d'Art Performance, a Lió; Pals-Jardí-Parc (1982), acció col·lectiva a la desembocadura del riu Ter, a la platja de Pals; Esquelets flotants per a un repàs sobre l'aigua (1985), a la terrera-aiguamoll de Vacamorta-Cruïlles; Esporgar (1987), acció sonora amb màquines d'afaitar, a la Fundació Joan Miró de Barcelona; Sota bosc, sota sostre (1992), acció per al Dia de la Terra, a l'Hivernacle del Parc de la Ciutadella de Barcelona; El motiu és secret (1993-2024), acció en el marc de la Revista parlada, realitzada al jardí de la casa de Jordi Benito, a Barcelona, recuperada al bosc de Jaume Figa, a les Gavarres; La llum no ocupa lloc (1993), acció, homenatge a Artur Cravan, poeta i boxador, Palau de la Virreina, Barcelona; 364 segons (1994), dins del cicle "La Acción", al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; Noguera-Noguera (2002), acció a Montgarri, Pirinaigua (poesia i acció); I peperoni del silenzio (2008), acció a Bolognano, Itàlia, en el marc del Third International Forum Joseph Beuys, i Observar el Daró (1996), acció a la Bisbal.

Memòria monocroma (2011-2025) és una obra inèdita excepcional. És un mural de fotocòpies i imatges en plafons al llarg de la paret, que comprèn imatges de l'univers personal de Pere Noguera del 1974 al 2025. És una obra que conforma, doncs, més de cinquanta anys de memòria de pràctica artística personal, que ens recorda l'Atles Mnémosyne d'Aby Warburg.

Finalment, la primera fotocopiadora de Pere Noguera enfangada (1979) mostrada amb exemplars del catàleg/llibre d'artista de l'exposició "La fotocòpia com a obra document" (1975), presentada a la Sala Vinçon, a Barcelona, completa l'espai amb una obra emblemàtica dels treballs de l'artista dels anys setanta amb la fotocòpia.

«El gris és el valor cromàtic definitiu del present. Declinable en mil graus, aquest color ja no espanta els observadors com abans ho feia el dimoni blanc, però no posseeix tampoc el poder de mobilització que van tenir el roig i el negre en l'època de la seva major força d'atracció», ha escrit Peter Sloterdijk a Pensar el gris. Una teoria política dels colors (2024). 

Mentre, a l'espai Bòlit_StNicolau hi ha una selecció de dues obres ben representatives de la trajectòria de l'obra artística de Pere Noguera. L'absis de la capella de Sant Nicolau està ocupat per l'obra Tetrabrics, instal·lació de lloc (1994). Es tracta d'una obra formada per brics oberts per l'interior que contenen una imatge mida postal, que ocupa la mida del paquet, enganxada sobre el paper platejat de l'interior.  cal destacar que al mateix temps que feia l'obra va utilitzar els brics a l'acció Le brik du lait rêve être bouteille de vin (1994), a la trobada Artistes d'Avril, en un homenatge al poeta i artista lletrista Robert Filiou, a la Maison des Comtes, Sauve, França. El conjunt de l'obra està format per 56 tires amb 10 brics cadascuna, de manera que té un total de 560 imatges provinents de reproduccions d'obres d'art, retalls de premsa i revistes i materials diversos, que per una raó o altra han atret l'artista, que conformen un gran retaule. La proliferació d'imatges profanes ha substituït la imatge majestàtica sagrada de l'absis. També hi ha una obra cabdal de l'artista, com és la instal·lació Preservaçao de viagem. 5 estrellas Radio Taxi, Brasil, un treball de grans dimensions de caire antropològic, realitzat amb diversos elements trobats a l'Amazones el 1992, en el context d'una gran exposició col·lectiva, al costat d'artistes com Marina Abramovic, Mario Cravo Neto, Anthony Gormley, Alfredo Jaar, Pedro G. Romero, Miguel Rio Branco, Juliao Sarmento o Tunga, entre d'altres, organitzada a propòsit de la II Conferència Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament, presentada a Belem, Rio de Janeiro i, posteriorment, a Berlín. L'obra consta de diferents elements com llantes de cotxes, sacs, mapes, diaris, caixes de neveres, troncs o llaunes transformats en objectes trobats i reciclats emprats en nous usos i amb funcions diferents. Els objectes estan escampats per l'espai de la capella i la paret on es penja el mapa i altres obres.

En altres indrets de Girona hi ha intervencions vinculades amb el projecte. Situada als urinaris dels lavabos del pati del Centre Cultural La Mercè, Pere Noguera ha reinterpretat la instal·lació Mar Cel Riu Daró. Homenatge a Marcel Duchamp, que es va fer a l'Espai B5-125 de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, el 1984. La primera vegada que es va realitzar la instal·lació-acció va ser als urinaris de l'école maternelle de Sant Laurent sur Saone amb un altre títol: Saone Courant (desembre, 1983).