Header: Bòlit

Bòlit
Centre d'Art Contemporani. Girona

Ruta de navegació

Apories sobre l’aire - Exposicions 2024 | Bòlit

Apories sobre l’aire

Maria Arnal, Fito Conesa, Abelardo Gil-Fournier, Núria Merino, Job Ramos, Oriol Riverola (a.k.a. John Talabot) , Mireia c. Saladrigues i Pep Vidal

Del 16 de febrer al 19 de maig de 2024

Bòlit_LaRambla, Bòlit_PouRodó i Bòlit_StNicolau

Inauguració: divendres 16 de febrer a les 19h

Curadores, Olga Subirós i Ingrid Guardiola

«What sort of air do you breathe in it?
How do you become aware of living condition
inside this glass house?
What sort of technical crew is in attendance?
What is to be ‘inside something’? »
Bruno Latour, Air (2005)

L’aire és l’espai de la “imaginació del moviment” (Gaston Bachelard), del dinamisme, de la vida; com diu Lyall Watson a Heaven’s Breath: a Natural History of the Wind (1985), amb el vent la terra va esdevenir verdaderament viva; sense el vent, la majoria de la terra seria inhabitable. Aquest element bàsic per a la supervivència en el planeta, ha estat, sovint, un espai de somieig, de creació de mites. Els morts anaven al cel, la llibertat sempre s’hi ha associat. Durant segles, mirar al cel permetia orientar-se, era un axis mundi. Les primeres observacions astronòmiques enregistrades daten del 1.000 aC en la cultura assiriobabilònica. L’aire també és l’espai dels ocells i els insectes, de la mitologia utòpica -el vol porta implícita la caiguda-, de bèsties impensables, de l’amenaça de Déu, del llenguatge fet so i llum, de la partitura cromàtica canviant de cada dia. A partir de la incorporació de la tecnologia aèria (fotografia aèria, aeròstats...) a finals del segle XIX, l’aire esdevé un espai que permet obtenir un punt de vista privilegiat sobre el territori i l’individu ocupa el lloc del Déu que tot ho veu. Des de les cartografies aèries de París del fotògraf Nadar, passant per l’ús de la fotografia aèria durant la Primera Guerra Mundial. Finalment, l’aire es mostra com un espai de lluita geopolítica en disputa permanent. Com el filòsof Achille Mbembe indica, l’ocupació del cel adquireix una importància primordial en la mesura en què la major part de les accions policials i ambientals tenen lloc des de l’aire. L’aire és també, tot allò que no veiem i que està arreu, fent de mitjà de conducció. L’aire ens manté vius. Qui no respira, mor. Tot el que és sòlid es dissol en l’aire, ens diu El manifest comunista d’Engels i Marx; tot el que està viu es dissol, però contràriament al caràcter ingràvid i innocu que li atorgaríem a aquest element prodigiós, l’aire pesa i trasllada el seu pes a través d’un mitjà que es caracteritza per la seva capacitat de ràpida propagació i connectivitat físicoquímica. A Hiroshima, a Txernòbil... l’aire matava. Txernòbil era arreu. El núvol radioactiu es va desplaçar des de Rússia fins a Turquia, als països d’Europa de l’Est, a tot Europa en general i fins a Canadà. L’aire és un mitjà (Eva Horn), però colonitzat (Max Liboiron).  

Davant l’evidència científica que la contaminació de l’aire actual a les ciutats mata i que aquesta crisi de salut pública està interrelacionada amb la crisi climàtica i la pandèmia de la covid, aquest programa convida a pensar la relació que tenim amb l’aire i la necessitat d’establir un canvi d’un sistema que prioritza les lògiques de l’economia neoliberal per sobre de la salut dels seus habitants. 

Apel·lant al dret universal a respirar (Achille Mbembe), l’exposició també posa de relleu la incidència de la covid-19 en la consideració de l’aire i en la relació que tenim, tant en l’àmbit científic com en el ciutadà, amb les partícules que no veiem però que formen part dels nostres ecosistemes. 

L’aire com espai de lluita poèticopolítica des de la mirada física, nanomètrica i ambiental es pot llegir des de  les propostes d’artistes com Maria Arnal, Fito Conesa, Oriol Riverola (a.k.a. John Talabot), Mireia c. Saladrigues i Pep Vidal. El segon aspecte que tracta l’exposició és una mirada més especulativa i poètica: com ens relacionem amb allò que no veiem? Quina relació tenim amb l’aire? Com interacciona aquest element d’abast planetari amb la matèria? I amb la nostra pròpia respiració?  En aquesta escomesa, trobem els projectes de nova creació d’Abelardo Gil-Fournier, Job Ramos i Núria Merino.

«J'aime mieux vivre, respirer, que travailler. 
Je ne considère pas que le travail que j'ai fait puisse avoir 
une importance quelconque au point de vue social dans l'avenir.»
Marcel Duchamp

Obres · Bòlit_LaRambla

Abelardo Gil-Fournier 
El códec de los vientos 
2023-24
Instal·lació multimèdia

La recerca d’Abelardo Gil-Fournier sorgeix de la investigació que l’artista realitza a la Fundación Cerezales Antonino y Cinia que s’ha inaugurat el desembre 2023 i que gira al voltant de la relació entre el mitjà natural, el cos material (també dels aparells de medició i registre d’imatges) i el coneixement. Un còdec és el software que encapsula imatges en moviment per composar amb elles un vídeo digital. En el seu interior, les imatges es dilueixen en superpíxels i vectors de moviment: indicacions d’allà on cada imatge canvia o roman estàtica. En la instal·lació “El còdec dels vents”, una sèrie de vídeos d’arbres bressolats pel vent són reproduïts simultàniament en seqüències amb igual o similar nombre de vectors de moviment. Sincronitzats d’aquesta manera, el vent que agita els arbres entre unes i altres pantalles sembla el mateix. Els corrents de l’atmosfera i l’ecologia de les imatges es troben, d’aquesta manera, en la vídeo-instal·lació, on una esfera transparent, recursivament introdueix en els vídeos la qüestió: on queda el vent entre imatges en circulació?


Abelardo Gil-Fournier 
Como muda consonancia vibrante 
2023-24
Instal·lació multimèdia

La tècnica de schlieren (impureses en alemany) ha permès, des del segle XIX, veure i fotografiar pertorbacions òptiques mínimes com les causades per diferències de temperatura a l'aire d'una sala. Des de llavors ha estat emprada per visualitzar corrents d'aire i traçar els recorreguts en maquetes d'edificis, túnels de vent o imatges mèdiques. Coproduïda per la Fundació Cerezales Antonino i Cinia i l'Acadèmia d'Arts Musicals i Escèniques de Praga, en col·laboració amb el Bòlit, la instal·lació -que pren el nom d'uns versos del poema “Schliere im Aug” de Paul Celan- presenta els elements que componen aquest mecanisme (miralls parabòlics, focus , lents i pantalles de projecció) en un espai obert al deambular dels visitants. En caminar entre les pantalles de seda i els tutors de bambú, el moviment dels cossos genera corrents que aquests mateixos dispositius visualitzen. Al mig, com una exhalació sostinguda en el temps, mirades i corrents d'aire –cos i imatge– es dissolen, com a “muda consonància vibrant”.


Mireia c. Saladrigues
In suspension
2020
Vídeo, 6’07”

En suspensió parteix d’un acte d’iconoclàstia a una escultura per a centrar-se en les micropartícules de marbre alliberades en el moment de la trencadissa, tot formant núvols invisibles de pols microscòpica de roca que queden sospesos en l’aire.

El vídeoassaig explora la condició d’aquestes diminutes partícules de marbre, la dificultat de capturar-les i el desig d’accedir a la memòria matèrica que contenen.

En suspensió està vinculat a un projecte de recerca a llarg termini, que analitza la iconoclàstia des de la perspectiva dels nous materialismes. Per a la seva formalització, adapta instruments i metodologies de les disciplines de la geologia, la química, la restauració i la conservació, alhora que concep noves estratègies participatives per entrevistar l’autor d’un acte d’iconoclàstia a una icònica escultura de Florència.

Obres · Bòlit_PouRodó

Fito Conesa
Anoxia. Un preludi constant 
2023
Vídeo cinemascope, 25’00”

Guanyador de la 9a Edició del Premi de Videocreació. Una coproducció entre Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, Santa Mònica, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona. Anòxia. Un preludi constant és una òpera en tres moviments que proposa diferents acostaments a les problemàtiques actuals del mar Mediterrani. Per una banda, ens aproxima a la degeneració ecosistèmica i a l'ecocidi imminent; per una altra, ens dibuixa la xarxa de carreteres de pagament que els grans creuers tracen sobre les posidònies; finalment, també és un cant que interpel·la l'espectador i l’acosta a una situació present de conseqüències ja sabudes però mal gestionades. 


Fito Conesa
Sinfonía para Rouyn-Noranda
2022 
Vídeo 4K, 12’34”
Col·lecció particular

Fito Conesa filma i composa per a Rouyn-Noranda, una ciutat industrial al nord del Quebec on durant els anys d'explotació del coure i l'or a la dècada dels vint va arribar a ser la capital administrativa d'aquella regió explotada per la mineria, explotada per la colonització i ignorant dels drets i els coneixements indígenes. Conesa es pregunta què caldria en alguns llocs per iniciar un nou començament, per esborrar les accions del passat i per inventar nous hàbits capaços del ressorgir d'una nova alegria.


Núria Merino
Les costes de l’aire: seqüències
2022-2023
24 dibuixos amb traçat vectorial. Impressions digitals 

«Les costes de l’aire» interrelaciona la prosa i la poètica, les estampes i els contorns, els diagrames i els termes. En els dibuixos de «Seqüències», les línies ressegueixen on es freguen el cos que respira i el cos de l'aire. Des de la mínima materialitat, el traçat dels contorns reté instants del moviment persistent de la respiració. 


Núria Merino
Les costes de l’aire: diagrames de la respiració
2022-2023
26 dibuixos amb traçat vectorial. Impressions digitals 

Amb la integració de conceptes i formes geomètriques, «Diagrames de la respiració» articula la representació visual de pensament sobre la respiració. Desplegant un relat des de la respiració individual cap a la col·lectiva, els dibuixos apunten a diferents processos i reflexions entorn dels cossos que respiren i l'aire respirat.


Pep Vidal
It’s easy to cross a border (if you are a cloud)
2022
Video 2K, 4’33”

It’s easy to cross a border (if you are a cloud) és un vídeo de dos canals on es veu un núvol creuant la frontera francocatalana (tant des de la perspectiva francesa com de la catalana) seguint només les lleis de la termodinàmica. Una càmera està a la part espanyola. L'altra càmera està a la part francesa. Totes dues càmeres van enregistrar el mateix núvol al mateix temps amb plans en angle baix, com si estiguéssim estirats mirant cap al cel des de les dues parts de la frontera. 


Pep Vidal
Blown tire
2017-2022
Roda de cotxe i pal

«Vaig trobar aquesta roda a la vorera d'una petita carretera a Texas, prop de la frontera amb Mèxic. Em va agradar perquè era evident que havia esclatat molt a prop d'on la vaig trobar i, després de molts quilòmetres en moviment, va morir allà. No sé exactament per què la vaig posar al maleter del meu cotxe. Més tard vaig moure la roda a Arizona, després a Carolina del Nord, després a Nova York, després a Amsterdam i després a Barcelona. En tots els casos, dins d'una caixa de plàstic. Em va semblar una paradoxa tots aquests nous quilòmetres que va fer, en avió o en cotxe. I em vaig preguntar: hi ha alguna possibilitat que pugui saber si la roda va fer més quilòmetres abans o després que jo la prengués?». (Pep Vidal)


Pep Vidal
Amazon Air
2022 
Paper de bombolles, tinta i urna de plexiglàs. 22 parts: 13 x 13 x 13 cm/ urna

«Vaig comprar un producte de cadascun dels 22 països on Amazon té magatzems. Cada producte tenia plàstic de bombolles per protegir-lo. Després, vaig tallar petits trossos del plàstic de bombolles de cada producte, els vaig substituir per trossos de plàstic de bombolles de la mateixa forma i volum que vaig fer al meu estudi i vaig retornar els productes. Així, hi ha aquí una petita reunió de les singularitats de l'aire d'aquests països i, al mateix temps, hi ha petits trossos d'aire del meu estudi en magatzems de tots aquests països». (Pep Vidal)


Pep Vidal
Paris Air
2022

Paper de bombolles, tinta i urna de plexiglàs. 2 parts: 13 x 13 x 13 cm/ urna

Vidal va recollir trossos d'embolcall de bombolles, els va classificar basant-se en aspectes com el seu origen, el país d'on provenien, la botiga específica on es van trobar, o la persona que els havia utilitzat per embolicar, i després els va posar en caixes d'acrílic. En aquest cas fa un joc tot evocant la cèlebre peça de Duchamp “Air de París” (1916-1964), un regal fet d’aire de París per al ric col·leccionista Walter Arensberg.


Pep Vidal
Very Ancient Air
2022
Pedra d’ambre i documents

Aquesta peça presenta la mesura precisa del volum d'aire contingut dins de bombolles provinents d'una pedra d'ambre amb més de cent milions d'anys d'antiguitat. «Aquí podem veure aire d'ara fa milions d'anys. L'aire va quedar confinat en aquesta gema d'ambre a l'era dels dinosaures. I encara és aquí. No és impressionant? Volia calcular totes les bombolles i saber quant aire antic hi ha a dins. Després de mesurar 343 bombolles, el volum total és: 70.166 mm³ = 0,000070166 litres». (Pep Vidal)


Pep Vidal
Sobre l’efecte de l’altitud de l’atmosfera terrestre
2024
Pintura intervinguda

Treball d'investigació on, a partir dels elements de la pintura, s'intenta descriure què és el que succeeix en aquest quadre, és a dir, què ha passat meteorològicament i què passarà, així com intentar determinar on és possible que s'hagi pintat i quina hora del dia representa. És una interpretació d'algunes de les lleis físiques (i químiques, matemàtiques i botàniques) que l'observació detinguda d'un quadre ens pot oferir.

Obres · Bòlit_StNicolau 

Maria Arnal i Oriol Riverola (aka John Talabot)
L’aire canta: aria
2021
Composició musical

Aria* és una investigació i creació musical i sonora de Maria Arnal i John Talabot per al projecte air/aria/aire del pavelló de Catalunya a la Biennal de Venècia de 2021. És una ària polifònica que ens fa reflexionar sobre qui són els propietaris de l'aire i qui és el responsable de protegir-lo. La peça musical està formada per dades generades a les estacions de mesura de la contaminació de l'aire i de respiracions, veus, síl·labes, sospirs, textures de vents per donar vida a un recorregut conceptual on un ritme circular pren espai i forma.

*En italià significa “Aire” i, alhora, un gènere musical per a una veu.


Job Ramos 
El contramotlle de les coses
2023-2024
Instal·lació sonora, escultures, vídeos, i text

Aquesta proposta se situa dins d’un conjunt de treballs de l’artista que exploren la possibilitat d'estar a l'aire lliure. A través del so i del llenguatge, Job Ramos fa una intervenció que aborda l'inaprensiblitat de l'aire, en què tracta les resistències d'aquest a ser representat. Mitjançant un seguit d'instruccions, ens convida a explorar l'aire com a contramotlle fluctuant de totes les coses. L'aire com a contramotlle és un joc perceptiu que ens convida a desplegar una mirada a la inversa sobre el que ens envolta. «La propera vegada que estiguis a prop d'una altra persona, no li miris els ulls, no li miris la cara, tampoc les ondulacions dels cabells, centra l'observació en la forma restant, el contramotlle que comença a l'extrem de la màniga dreta del jersei, en l'espai que s'inicia al límit del seu clatell» (Job Ramos). En paral·lel a aquest joc, ens trobem amb alguns rastres d'aquesta recerca, el que Ramos anomena "ocupacions de l'aire", on se superposa la intervenció escultòrica de caràcter mínim, amb el dibuix i la imatge en moviment. «L'aire com a contramotlle, entès com un índex que apunta cap a una certa vaguetat. Codificar allò restant d’allò manifest. Un tot excepte allò visible. Aquest tot no només entès com l'espai al voltant dels objectes o els cossos, sinó també com la veu que pensa, el cos que sent, allà on roman el que és estrany; i el jo que dubta, enmig d’aquesta estranyesa, si hi és o si ja no» (Job Ramos).

Activitats

Dissabte 24 de febrer a les 12h / Cinema Truffaut
Projecció de la trilogia Anoxia, Sinfonía para Rouyn-Noranda i Helicón
Amb la presentació de Fito Conesa i la performance de la mezzosoprano Claudia Schneider

Divendres 1 de març a les 19h / Bòlit_LaRambla, Bòlit_PouRodó i Bòlit_StNicolau
Visita comentada a “Apories sobre l’aire”
Amb Olga Subirós i Ingrid Guardiola

Divendres 22 de març de 10 a 14h / Sala de Graus de la UdG, Facultat de Lletres
Seminari “Apories sobre l’aire”
Amb Ingrid Guardiola, Blanca Pujals, Laia Romero, Olga Subirós i Pep Vidal.
18.30h / CC La Mercè: 
Amb Abelardo Gil-Fournier i Nerea Calvillo

Divendres 5 d’abril tot el dia / Espai Cràter d’Olot
Seminari “El paisatge i el color. Percepció, significats i intervenció” 
Amb Iñaki Álvarez, Joan Casadevall, Ignasi Esteve, Míriam Garcia, Jordi Morell, Àlex Nogué, Lucas Períes, Laura Puigbert, Ariadna Rodríguez.
Organitzat per l’Observatori del Paisatge

22-25 d'abril / Sala de Graus de la UdG, Facultat de Lletres
Lliçons Ferrater Mora
Amb Achille Mbembe, intel·lectual i historiador especialitzat estudis postcolonials

Dissabte 13 d’abril a les 12h / Bòlit_PouRodó
Taller lúdico experimental per a famílies “Respiratorium. L’aire com a símbol d’igualtat”
A càrrec d’Eurisca

Dimecres 24 d’abril a les 18h / Itinerari, de la Catedral al Bòlit_StNicolau
Recorregut meditatiu per tres acústiques gironines 
Amb Maria Arnal

Divendres 3 de maig a les 19h / (A)parador 22 i Espai 22
Presentació de l'exposició i la publicació “Les costes de l’aire” de Núria Merino
Ho organitza (A)parador 22 i Espai 22

Divendres 10 de maig a les 19h / Bòlit_LaRambla, Bòlit_PouRodó i Bòlit_StNicolau
Visita comentada a “Apories sobre l’aire” i presentació del llibre 
Amb Olga Subirós i Ingrid Guardiola

Fitxa - Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Dades de contacte:
Rambla de la Llibertat, 1
17004 GIRONA

Horari d'obertura:
De dilluns a divendres de 9 a 19 h
Dissabtes de 9 a 19 h
Diumenges i festius de 9 a 14 h

Fitxa - Bòlit_StNicolau

Bòlit_StNicolau

Dades de contacte:
Plaça de Santa Llúcia, 1
17007 GIRONA

Horari d'obertura:
Dimecres: 10 a 14 h
Dijous i divendres: 10 a 14 h i de 17 a 19 h
Dissabte: 11 a 14 h i de 17 a 19 h
Diumenge i festius: 11 a 14 h    

Bòlit. Centre d'Art Contemporani. Girona (fitxa + presentació)

Bòlit, Centre d'Art Contemporani

Dades de contacte:
Plaça del Pou Rodó, 7-9
17004 GIRONA
+ 34 972 427 627
bolit@ajgirona.cat

Horari d'obertura:
Dimecres: 10 a 14 h
Dijous i divendres: 10 a 14 h i de 17 a 19 h
Dissabtes: 11 a 14 h i de 17 a 19 h
Diumenges i festius: 11 a 14 h