Del 6 de maig al 4 de juny de 2023

Bòlit_PouRodó 

Inauguració: dissabte 6 de maig, 12 h

On es recolzen les imatges? Què necessiten per aparèixer i esdevenir? Podria semblar una pregunta banal tenint en compte el moment actual de sobreabundància de productes visuals. No obstant, el fet que els dispositius tecnològics no només estiguin capitalitzant la producció i la difusió d’imatges, sinó també la comprensió del que són, ens semblava prou determinant per plantejar el treball amb els estudiants entorn d’aquesta pregunta central que dona títol al Bòlit Mentor d’enguany. Un treball que s’ha volgut desenvolupar atenent tant la necessitat de comprendre els efectes de les imatges que circulen amb més força entre ells —és a dir, aquelles que perfilen les seves temporalitats d’atenció i que configuren l’esfera dels seus desitjos—, com també aquelles que ajuden a obrir espais alternatius en les hegemonies visuals actuals i a imaginar la realitat amb més participació i agència. 

Dues qüestions fonamentals ens animaven a orientar el projecte en aquesta direcció. D’una banda, la consideració que la disponibilitat exponencial d’imatges sembla sostenir-se en una dimensió suposadament neutra i desmaterialitzada, desvinculada de la magnitud del seu impacte en el medi ambient. De l’altra, la idea que, més enllà dels mòbils, els ordinadors o altres artefactes analògics, un cos o una comunitat també poden configurar imatges. Imatges que impliquen altres formes sensibles d’estar, percebre i mirar, com també altres relacions i maneres d’ocupar l’espai. És a partir d’aquestes premisses i del que pot posar en joc un gest, un cos, una càmera o un programa informàtic, que la proposta general del projecte ha arrelat en la necessitat de repensar amb els estudiants quin rol poden tenir les imatges, com també quins automatismes estan limitant la nostra imaginació. 

Cadascun dels grups d’alumnes, en diàleg amb els artistes convidats, ha rodejat aquests temes posant al centre allò que la pròpia experiència d’estar junts ha permès, sense donar res per fet. És a dir, no tant buscant formes de representar quelcom ja sabut, sinó atenent el que s’anava conformant amb el propi procés col·lectiu. És gràcies a aquest temps compartit que tots ells han obert escletxes en la reflexió sobre les imatges que ens ajuden a pensar el nostre present des de noves posicions. 

Roc Herms i el seu grup d’estudiants de l’Institut Sobrequés de Girona han abordat les problemàtiques vinculades a la projecció professional, el sistema educatiu i la vida a l’institut utilitzant els mems i la intel·ligència artificial. Una eina que també ha centrat la recerca dels alumnes de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles amb Erik Estany Tigerström, incidint, més específicament, sobre les lògiques amb les quals funcionen els models de generació d’imatges a partir de textos i de quina manera estan condicionant les formes d’imaginar. Per la seva banda, Núria Nia ha proposat a l’alumnat de l’Institut Carles Rahola de Girona seleccionar allò que salvarien d’Internet davant un imminent col·lapse digital. Un exercici que obliga a interrogar-se pels suports en què es recolza la fràgil memòria digital alhora que ofereix una mostra de la visió dels adolescents sobre aquest futur hipotètic. Per a Bárbara Sánchez Barroso, en canvi, l’aposta llançada al grup d’alumnes de l’Institut Castell d’Estela ha estat la de sortir a caminar pels voltats d’Amer descobrint tot el que pot passar quan els mòbils estan apagats i l’única eina de registre és una antiga càmera de 16 mm. 

Marta Dahó