“Dins i fora. Transitar entre l'espai públic i privat”, el projecte pensat pel Bòlit Mentor (2021-2022), posa el focus en la relació que estableixen els i les estudiants amb l'espai públic, tant físic com digital, i reflexiona sobre com se situa l'individu dins d'una societat capitalista que produeix una jerarquia de valors pervertida i alienada, tot posant en evidència que les normes de convivència no estan actualitzades als temps complexos que vivim. També analitza el que succeeix en el fet de transitar del dins i el fora, com es genera aquest trànsit i sota quines normes (contracte social) i costums no escrits ens relacionem.

Per a molts joves, l'espai públic s'ha revelat com un espai de resistència davant unes normes que no les senten pròpies. La pèrdua del carrer com a espai de trobada, com a espai reivindicatiu davant la falta d'oportunitats, l'aïllament, el control civil, han vingut per quedar-se, ja que, malauradament, les conseqüències del canvi climàtic, les emergències sanitàries, l'escassetat de matèries primeres en els anys que venen seran recurrents. Aquest fet sumat a l'ús de les xarxes socials, amb les quals hem incorporat i acceptat amb naturalitat la manca de privadesa, han fet de l'espai privat una fal·làcia que provoca una escletxa complicada de resoldre. 

El plantejament de la proposta partia del principi de llibertat individual, pel qual totes les persones tenen dret a comportar-se lliurement en els espais públics de la ciutat i a ser respectades en la seva llibertat i en com transitem cap a les voluntats generals sobre la base del respecte a la llibertat, la dignitat i els drets reconeguts a les altres persones. 

Preteníem aconseguir que els i les estudiants se sentissin partícips d'una societat i que poguessin expressar-se lliurement, generant espais de confiança, de reconeixement de l'altre, per poder concebre formes alternatives d'allò públic i incidir per tensar el supòsit que afirma que a les generacions més joves ni tan sols els preocupa reconèixer aquestes alternatives.

Un marc molt ampli que es va acotar a quatre eixos de reflexió: sobre la seguretat dels cossos independentment del seu origen i les seves preferències; l’ús de la via pública per dur a terme activitats d’oci; l’ús de dispositius de mobilitat i la diversitat sensorial, i l’ús per manifestar desacords amb l’abús de poder, la llibertat d’expressió i la manca d’oportunitats. 

El procés que vam marcar a les aules, amb la complicitat de les artistes i les seves pràctiques, era defugir el resultat immediat, cercant la reflexió i el debat a partir de l'acte de fer. Una obra col·lectiva necessita temps per situar el debat, capacitat d'escolta i capacitat de seducció en un just equilibri. Per aconseguir-ho, era important que els i les estudiants visquessin la pràctica artística des del primer moment, i que els i les artistes poguessin transcendir la seva visió artística en benefici de la mirada comuna que buscava aquest projecte. Per, d'aquesta manera, anar aterrant les propostes que anaven sorgint a les aules.

Des del muralisme amb Aleix Font, la fotografia documental amb Helena Roig, l'art electrònic i sonor amb Nicolás Saganías, i l'art tèxtil amb Paula Clay, es va generar un itinerari de peces que visibilitzen com els i les estudiants se senten part o no de les decisions que es prenen davant d'una cadena d'esdeveniments determinada.
Prioritzar el fet de fer era clau per al treball que volíem desenvolupar, ja que destriar el trànsit entre el dins i el fora està cobert de matisos que, en la majoria de les ocasions, no sabem discernir ni percebre.

No totes les artistes van poder finalitzar el procés, malauradament Paula Clay va haver d’abandonar el projecte, però amb la complicitat dels professors/ores de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles i la constància dels i les estudiants es van poder portar a terme els exercicis que s’havien plantejat des de l’inici del procés.