FOOD és un projecte expositiu que té el seu epicentre simbòlic i conceptual en el restaurant que, a principis dels anys setanta del segle passat, l'artista Gordon Matta-Clark va muntar, juntament amb Tina Girouard i Carol Goodden (fotògrafa i ballarina de la Trisha Brown Dance Company), al cor del SoHo novaiorquès. Es tractava d'una iniciativa comunitària (avui en diríem cooperativa) promoguda i gestionada per creadors de totes les disciplines: vivien, menjaven, treballaven i, en especial, exposaven plegats, com ara al cèlebre espai ubicat al número 112 de la Greene Street.

Paral·lelament i en aquella mateixa època, diversos artistes catalans, molts d'ells després de passar per París durant la dècada dels seixanta, s'havien establert a la capital nord-americana (amb l'excepció de Jaume Xifra, que sempre va romandre a França). El moment, des d'un punt de vista polític i social, no era senzill, però l'energia creativa estava desbocada: juntament amb els esforços del City Council per recuperar per a usos socials una antiga i degradada zona industrial (el SoHo), personalitats de procedències absolutament diverses van assolir una mena d'acord tàcit per convertir el seu petit barri en un epicentre creatiu mundial: figures com Gordon Matta-Clark, Carol Goodden, Tina Girouard, Lou Reed, Richard Serra, Jasper Jones, John Cage, Trisha Brown, Robert Rauschenberg o Laurie Anderson, per una banda, però també catalans com ara Antoni Miralda, Francesc Torres, Antoni Muntadas o Àngels Ribé, per l'altra, van jugar un paper actiu en aquesta comunitat que, vist des de la nostra perspectiva, podria semblar utòpica.

Amb tot, aquesta «utopia de la proximitat» tenia una connexió catalana encara més subtil. A finals dels seixanta i al llarg de quatre anys, Carol Goodden va dur a terme un viatge per terres ibèriques que, contra tot pronòstic, va tenir l'epicentre a Mont-ras (Girona): l'artista descobria a tocar de casa nostra un univers gastronòmic inèdit en el seu paisatge cultural originari. Es tractava d'un món construït a partir d'experiències sensorials capaç de revelar possibilitats que, després, s'explorarien en profunditat a FOOD. Ens referim al pa casolà, a les sopes més elementals, als productes de proximitat i, en el fons, a tot allò referent a l'acció d'entaular-se per compartir experiències i emocions.

És en aquest sentit que, finalment, el projecte s'expandeix fins a arribar als nostres dies mitjançant figures com Pere Noguera, Fina Miralles, Mar Serinyà o Marta Vergonyós: l'art entès des de la seva dimensió relacional i la recerca d'alguna forma d'autenticitat primària present en els gestos més elementals (menjar, cuinar, modelar, tallar, embolicar...) és allò que segueix animant l'essència atemporal de FOOD.