El treball d'Azahara Cerezo parla de la nostra percepció del territori quan el travessen les tecnologies de l'economia digital; parla de les forces -de vegades visibles, d'altres, no tant- que organitzen els espais que habitem, les eines que utilitzem, els treballs que fem i els paisatges que observem. Els seus projectes intervenen cartografies poètiques per assenyalar les interferències entre entorns virtuals, interiors urbans i paratges naturals.

«Illes d'arena» presenta diversos projectes de nova producció sobre la tríada formada per la precarització del treball, les noves economies digitals i l'extracció de recursos minerals. Són processos que vinculen l'abstracció de l'esfera virtual amb la realitat material del sòl que trepitgem. Part de les peces d'aquesta exposició sorgeixen de l'estada de Cerezo a Gran Canària, on va estar investigant la relació colonial amb el continent africà, l'extracció de sorra dels territoris ocupats del Sàhara Occidental per a la indústria turística canària i les transformacions que aquest sector està produint a les illes. Restes d'hivernacles abandonats i de ciment etiquetat com a «procedent d'Àfrica» es transformen en «folis» emmarcats i taules d'escriptori que evoquen el treball burocràtic darrere de l'organització del territori, la paperassa que decideix cap a on moure el sòl, el capital, els cossos.

Aquests fluxos de capital i mercaderies continuen a Homepage to labour, la instal·lació que ocupa el Bòlit_LaRambla, on l'artista es pregunta per la representació del treball en una època en què l'espai professional i el personal es barregen. A través d'una plataforma per a autònomxs, l'artista encarrega monuments al treball amb els quals ocupar una peanya buida en un antic barri proletari de la perifèria de París. L'imaginari industrial -amb les seves referències a la força física, els engranatges mecànics i la transformació de materials- contrasta amb la realitat del treball cognitiu, on predominen els cossos davant la pantalla i processos d'externalització cap a països amb condicions més «competitives», és a dir, amb situacions més irregulars per a lxs treballadorxs.

Al Bòlit_PouRodó, sobre una de les taules de ciment, es presenta el seu últim projecte, un servidor mòbil en el qual l'artista té allotjada la seva web personal (www.azaharacerezo.com). En traslladar els arxius de la seva pàgina web a un dispositiu portàtil i desvincular-lo d'un servidor estàndard situat en un lloc geogràfic concret, Cerezo situa al centre de les seves preocupacions l'imperatiu de la mobilitat en l'economia postfordista i, particularment, el nomadisme forçat de lxs treballadorxs culturals. Fent visibles els elements físics necessaris per a la promoció del seu treball com a artista en una economia de visibilitat, mostra una visió de la pràctica artística travessada per forces deslocalitzadores, una visió no romàntica de les tecnologies digitals i dels seus efectes en la percepció del territori.

«Illes d'arena» és un reflex d'un món en transformació, dels resultats de l'extractivisme colonial, de la violència sobre la qual s'ha establert el progrés tecnològic, de la distància entre cos i territori en una economia on l'esfera íntima i la professional es fonen; però també és un exercici de resistència a través d'una reflexió que no es deixa portar per les lògiques hipervisuals del neoliberalisme, que reivindica una posició fràgil per entendre el món on vivim i imaginar alternatives als processos globals com el turisme, la deslocalització de treballs manuals i la precarietat que s'amaga darrere de les tecnologies digitals.