"...el que he perdut no és una figura (la Mare), sinó un ésser; i tampoc un ésser; sinó una qualitat (una ànima): no el que és indispensable, sinó el que és irreemplaçable"

Roland Barthes. La càmera lúcida. 1997

Irrepetible Mayte Vieta

"Irrepetible" reuneix un conjunt de peces treballades els últims anys per l'artista Mayte Vieta al seu taller de Blanes. Les obres són el resultat d'una recerca sobre la nostàlgia, tot resseguint temes personals i universals alhora, com són el sentit de la vida, la importància de la família, la maternitat, la infància i la memòria.

Es tracta d'escultures i fotografies realitzades els dos darrers anys, amb excepció del conjunt fotogràfic Irrepetible que es va fer entre el 2014 i el 2016. En aquestes obres, la llum, el temps i l'espai són els trets unificadors d'una proposta artística que pretén establir una comunicació directa i empàtica amb les persones a qui s'adreça.

Mayte Vieta recorre a la fotografia per la seva capacitat de capturar l'instant i de transformar els records en un missatge visual, en una pràctica que mostra més preocupació per la capacitat de comunicació de l'obra d'art que per la seva qualitat tècnica, tot i que en cap cas la descuida.

En les obres de l'exposició, els objectes i espais capturats ens transmeten la sensació de solitud i l'angoixa vital que es produeix davant la mort després de la pèrdua d'una persona estimada. En elles, es fa palès el sentiment de buidor que ha embargat l'artista per la mort de la pròpia mare. També hi és present l'esperança que es diposita en el fill, i amb ell, en el futur, i es dona continuïtat al cicle vital que es repeteix, un i altre cop, en la història d'una família. 

Amb cada peça Mayte Vieta ens ofereix una metàfora que es nodreix de detalls simbòlics o de records personals. Els ambients naturals i fantasmagòrics, els objectes escollits o les persones representades recreen imatges poètiques i transmeten emocions profundes a través de meditades composicions.

Per sobre de les imatges que representa l'artista hi ha el desig d'inocular una idea abstracta de quelcom transcendental i d'interpel·lar l'espectador per tal que faci la seva pròpia lectura. La fotografia és emprada per aquesta artista com a metàfora d'allò invisible en lloc de ser una manifestació d'una realitat exacta i directa. D'aquest fet se'n desprèn la profunditat de camp i una certa tridimensionalitat, que en canvi troba de forma directa en l'escultura.

Aquesta exposició és un reconeixement a aquesta artista que arriba a la maduresa i al mestratge, una condició que ve avalada per un incontestable domini del llenguatge visual, la capacitat de comunicació amb el públic, la solvent trajectòria professional i l'ofici. Gràcies a una obsessiva dedicació a l'art, molt treball d'estudi i una profunda sensibilitat Mayte Vieta es revela com una personalitat artística irrepetible.

Carme Sais

Directora del Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona