"El Sol, El Magma" és el títol que hem escollit per posar en relació dos artistes excepcionals amb dues propostes expositives concretes, cadascuna pensada per a la seva presentació en un espai específic del Bòlit com una exposició individual en si mateixa, dels artistes Jordi Mitjà (Figueres, 1970) i Petra Feriancová (Bratislava, 1977), dos talents creatius en un punt àlgid de la seva carrera internacional.

La trobada d'aquests dos artistes, generacional i expressivament propers, és el primer resultat del projecte internacional "The Spur" creat en el marc del programa Europa Creativa i que compta amb la participació d'organitzacions de França, Itàlia, Eslovàquia, Catalunya i Balears. La posada en comú de quins eren els artistes més interessants dels respectius territoris per part dels diferents experts internacionals del projecte "The Spur", va donar com a resultat la selecció de Feriancová i Mitjà per participar en l'exposició internacional col·lectiva "The mountain head" a la Fondazione Zimei de Pescara el 2015, comissariada per Massimiliano Scuderi i la doble exposició "El Sol, El Magma" que ara us presentem.

Les propostes "Systems, Individuals and Measuring Tools" de Feriancová  i "Magma" de Jordi Mitjà realitzades expressament per a Girona, tenen en comú la presentació de treballs artístics individuals que funcionen també visualment agrupats com a instal·lacions. Ambdós exploren les possibilitats de l'objecte trobat, de l'escultura o la imatge,  tant com l'expressivitat i mal·leabilitat del material, i proposen traspassar el llindar que ens fa transitar del real a la poètica visual. Al mateix temps, exploten l'expressivitat dels treballs visuals creant conceptes i marcs mentals que no es limiten a esdevenir una sèrie d'eslògans, més o menys atractius, sinó que ens introdueixen en un corpus de pensament intens i sensible.

La pràctica dels dos artistes emfatitza la importància del procés previ que fa possible el treball presentat i delata una metodologia acurada, meticulosa, quasi preciosista, que no refusa cercar una presentació estètica i poètica, que tensiona la fragilitat d'alguns materials emprats amb la força d'altres, la subtilitat d'uns detalls amb la contundència d'algunes peces o composicions. Al final, el diàleg visual i intel·lectual s'accentua amb una acurada disposició escenogràfica, la qual resulta captivadora fins a aconseguir omplir-nos d'imatges, sensacions i idees que ens permeten assaborir la intensitat, profunditat i selectivitat que pot tenir la mirada artística experimentada.

Carme Sais, setembre de 2016