L'hivern de 1974, un jove Werner Herzog decideix anar caminant de Munic a París per visitar a la seva amiga i crítica de cinema Lotte Eisner, que es troba molt malalta a l'hospital. En lloc de viatjar ràpidament a la capital francesa per reunir-se amb Eisner, Herzog inicia un viatge solitari i èpic a peu que, segons ell, mantindrà a la seva amiga amb vida mentre camina. La seva aventura va durar del 23 de novembre al 14 de desembre de 1974, i va donar lloc a un petit assaig publicat el 1978: Del caminar sobre el hielo. L'any 2015, Gall Nero Ediciones va publicar una edició en castellà sobre la crònica d'aquest viatge.

Caminar sobre el gel és una exposició col·lectiva que situa el seu punt de partida en el relat d'Herzog. El cineasta alemany descriu de manera minuciosa els paisatges, situacions i pensaments que l'acompanyen durant el viatge. Una aproximació on l'absència de practicitat de la seva gesta obre dues possibles lectures: d'una banda, l'activació del paisatge a través de la performance i l'experiència directa; per l'altre, una anàlisi sobre la disfuncionalitat en l'art, un context capaç de destinar un gran esforç i energia a empreses alienes a les convencions que configuren el nostre entorn.  

En definitiva, Caminar sobre el gel analitza la fragilitat i la intensitat de tal acció - la de moure's per un lloc inestable, incert - mitjançant una trobada entre artistes de diverses generacions i procedències. Artistes que comparteixen el gest simbòlic, poderós i absurd d'Herzog: la narració de la vivència i la flexibilitat inestable de dedicar-se a l'art. Per cert, Lotte Eisner va vèncer la seva malaltia i no va morir fins al 1983.

David Armengol