Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Preferiria haver-ho fet

Parlem d'un tema, d'un gran tema (tan interessant, sens dubte, com algunes grans preguntes que la realitat mediàtica ens posa damunt la taula). Parlem d'educació i d'art i de com s'entenen, es troben, s'ajuden o s'influeixen.  I, en fi, de com les bones intencions d'aquest matrimoni s'escriuen en els llibres blancs de cultura, en els plans estratègics, en els manuals de bones pràctiques... És el moment de recordar totes les formes del subjuntiu dels verbs familiaritzar, adquirir, ajudar, desenvolupar, impulsar, integrar i, llavors, afegir-hi fraseologia específica com "estimular la creativitat", "promoure la innovació i el diàleg creatiu", "crear noves fórmules d'educació artística", etc. Sembla que sí, que sabem de què estem parlant i que tenim molta literatura prèvia que ens empara. Ho sabem?

Anem al cas que ens ocupa. La beca Bòlit Mentor té un caràcter integral on se sumen alguns detalls d'interès com la convocatòria oberta i pública que es va fer, la tria dels projectes presentats per part d'un jurat expert, la disponibilitat d'uns centres lectius, la possibilitat de disposar d'uns honoraris per desenvolupar el projecte, la tutela d'un comissari i, finalment, el desplegament expositiu i totes les activitats afegides. No es tracta d'un projecte original però té un cert caràcter exemplar en la seva totalitat. El resultat d'aquesta tria s'ha dut a terme en els IES Rahola (Girona), Brugulat (Banyoles) i a l'IES de la Bisbal.

Com ha anat el resultat del projecte, nois i noies?:  "Hem après  a gravar". Sí, però i què més?: "Sabem que hem de demanar permís per fer-ho". D'acord, què més?: "Que hi ha gent a qui no  agrada sortir a càmera"... I què més?:  "Em preocupa la gent que hem anat a entrevistar, ho passen malament".

"Ajudem a crear el públic del demà per a les exposicions d'art"? (nova pregunta de manual). Bé, potser sí, però no hauria de ser només això. A estones s'intenta aquest apropament i, més sovint, s'aconsegueix que trobin una nova manera de qüestionar la realitat. S'intenta que aquest estrany "accident" que suposa tenir un creador artístic en el món lectiu permeti noves mirades que ultrapassin el model acadèmic. És poca cosa, segons com es vegi, però com comentava una professora d'un IES: "Ostres! M'hagués agradat molt haver fet aquesta activitat quan jo era alumna".  Sí, és veritat, jo també preferiria haver-ho fet.