En plena guerra freda, Pier Paolo Pasolini alerta sobre "el temor a ser devorats"; enfront de sistemes ideològics imposats, assenyala el sorgiment d'opcions radicals i contraposades, determinants i complementàries, que obeeixen a una situació comuna, i és, com a l'origen de la humanitat, el temor a ser menjats. Com succeeix en algunes passions humanes, com l'amor i l'odi, diu Pasolini, el temor a ser devorats és un impuls que, en fer-se obsessiu, deriva en el seu contrari, en el desig de ser devorats.

Cinquanta anys més tard, el soroll dels sistemes productius en convulsió és el teló de fons de l'alteració d'antics paradigmes i d'importants seqüeles d'ordre social. Quan la bipolarització i antagonismes passats han estat dissolts, pot ser pertinent observar quines són ara les característiques del "sistema", la seva decadència i el seu grau de complexitat, per repensar actituds més que models i cercar noves maneres per construir el futur.

"Temor i desig de ser devorats" ha convocat artistes i diferents agents d'àmbits com l'arquitectura, l'economia i la història a exposar les seves visions. Obsolescència, explotació laboral, estructures improductives, economia virtual, situacions que ratllen l'absurd i la incongruència, o un present econòmic amnèsic per debatre, són algunes de les realitats que es fan paleses en aquesta mostra, a través de propostes que inciten a la mirada detinguda en aixecar la catifa de la globalització.