Preguntar-se on rau el futur abans que l'atrapi el present pot ser pertinent si hi ha veus que clamen atenció cap a l'ara i els processos econòmics i tecnològics que catalitzen l'avenir, més quan es tenyeix sovint de catàstrofe.

En ple segle XXI, quan els temps líquids han diluït límits del passat, la ciència-ficció ha deixat de ser un món a part per a la fantasia, la filosofia un àmbit hermètic per a l'especulació, i el disseny una pràctica concentrada només en la matèria. Els artistes que presenten el seu treball a "Futur variable" no s'ocupen d'idear futurs possibles, ni tampoc impossibles. Els seus són actes d'insinuació, subtils crides d'atenció a la reflexió sostinguda sobre la condició de futur, amb referències obliqües a la ciència-ficció, la filosofia o la biologia sintètica i la intel·ligència artificial.

Arribat el moment de la supervivència, com conjurar l'amenaça d'un futur que intimida de devorar el present? Sembla que les opcions més sensates són les que proposen la seva reformulació. El primer requisit, apunten alguns, ha de ser la presa de consciència del temps a través de la seva desacceleració.