Esprit de Corps se sol utilitzar per tal d'expressar consciència de grup, la identificació de distintes persones en un col·lectiu indissociable que actua segons uns objectius comuns, sumant les forces individuals com si es tractés d'un sol cos. Així, s'aplica sovint a situacions d'acció col·lectiva coral, com els exèrcits, els equips esportius o estudiantils.

En la programació de tardor d'enguany hem volgut explorar aquelles manifestacions en les quals una col·lectivitat uneix esforços fins que es dilueixen les individualitats per tal d'assolir una fita comuna. Conceptualment, d'una banda, a través de treballs artístics que exploren aquesta accepció des d'una activitat concreta, en aquest cas, el futbol i tot el que pot comportar com a esdeveniment social col·lectiu; d'una altra, des de la pràctica, a través del treball de col·lectius de diversos creadors que, a més d'actuar des d'una identitat corporativa, ho fan des del territori específic del cos, tot formulant-lo com a essència, posant en relació arts que li són pròpies, com la dansa o la creació escènica, amb les arts visuals.

Prenent l' "esprit de corps" com a concepte, Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona se suma a la iniciativa de l'Associació de Galeristes Independents d'Art de Catalunya en el marc de La Tardor de l'Art, d'oferir tot un seguit de creacions que reflexionen entorn del fet futbolístic, sota el títol de Fora de Joc, una mostra expandida per altres centres com la Fundació Sunyol, el Macba i La Panera, i les galeries catalanes ADN Galeria, Alejandro Sales, Estrany-DelaMota, Miguel Marcos, Nogueras-Blanchard, Palma Dotze, ProjecteSD, Sebastià Petit i Toni Tàpies. Dins d'aquest programa, al Bòlit es presentarà La por del porter davant el penal (2001), de l'artista mataroní Martí Anson, i No os dejéis consolar (2009), del col·lectiu madrileny Democracia, obra que es presenta en distintes manifestacions, simultàniament al Bòlit i a la galeria ADN de Barcelona.

En tractar l' "esprit de corps" des de la pràctica, des del Bòlit hem volgut partir del propi territori gironí, atenent un context especialment ric i contundent en produccions i iniciatives experimentals a partir del cos, des de distintes disciplines i pràctiques artístiques. Esmentar el cos i la imatge en relació amb la creació a Girona, no és mai arbitrari ni casual; no en va és en territori gironí on es troben algunes de les iniciatives més sòlides des de disciplines com la dansa, el vídeo i la creació digital, com és el Festival VAD impulsat per Núria Font (Premi Nacional de Dansa 2009), o entorn de la recerca a través del cos com, des de Celrà, L'Animal a l'Esquena i la companyia Mal Pelo, el tàndem Maria Muñoz-Pep Ramis que enguany celebra vint anys d'existència. Pel que fa a l'impuls a creacions experimentals en relació amb les arts escèniques, no cal dir que el Festival Temporada Alta, amb Salvador Sunyer al seu capdavant, és un referent reconegut internacionalment. Partint doncs del propi context, són dues les propostes que parteixen de l'exploració del cos i la imatge des de la pràctica: la instal.lació Refugi (2009) de la companyia de dansa contemporània Mal Pelo i en una coproducció amb el Temporada Alta. Festival de Tardor de Catalunya - Girona/Salt, 8 parells de botes (2009), del col·lectiu teatral AREAtangent, amb la participació de Marcel·lí Antúnez, Xavi Bobés, Jordi Casanovas, Iker Gómez, Cristina Martín i Raquel Tomàs, entre d'altres.

Com a activitat vinculada, tot compartint una mateixa sintonia temàtica, Bòlit acull també part dels projectes seleccionats en el Festival VAD d'enguany, mitjançant la presentació de diverses instal·lacions videogràfiques de les quals el cos i la imatge en són els elements principals.

Esprit de Corps, finalment, com a fruit de l'esperit del mateix Bòlit, com a mostra que les pràctiques contemporànies actuals no atenen a límits ni a formats establerts, sinó a la indagació dels fenòmens contemporanis i a l'experimentació en llenguatges i disciplines, un esperit que cerca complicitats dins del seu propi context, conjugant forces en una mateixa acció, com un sol cos.

Rosa Pera

Fotografía Glenn Karlsen
www.glennkarlsen.com