Les Jornades Territorials de les pràctiques artístiques contemporànies de les comarques gironines tenen la voluntat d’establir aliances, crear vincles, compartir reptes i necessitats i mostrar la riquesa de l’art gironí. Cada any es dedicaran a un tema d’interès que permeti compartir idees, pràctiques i eines culturals. Aquest caràcter temàtic i la seva vocació itinerant sorgeixen amb l’objectiu de reterritorialitzar les pràctiques artístiques contemporànies; així, aquesta primera edició està dedicada a l’art i la sostenibilitat i es farà a Sant Hilari. 

La paraula de l’any 2022 del diccionari Collins va ser permacrisis, és a dir, la sensació de viure un període de guerra, inflació i inestabilitat política que no cessa. Aquesta sensació, des de fa uns anys, ve alimentada per la crisi ecològica i ambiental, un conflicte que genera ecoansietat i, sobretot, molts reptes a curt i llarg termini. Les pràctiques artístiques no poden estar al marge d’aquests reptes col·lectius. Fins fa poc, quan es parlava de sostenibilitat, es feia referència a l’equilibri econòmic d’un projecte. Avui en dia, en l’àmbit cultural, quan mencionem la sostenibilitat, ens referim també a la relació que la nostra obra, projecte o equipament té amb el medi ambient. Les pràctiques artístiques ja no es poden concebre com un fenomen aïllat (si és que mai han tingut aquesta consideració), sinó que, a partir del seu caràcter relacional, s’han de pensar, elaborar, compartir i avaluar des de l’ecosistema que les engloba. Això implica pensar les relacions econòmiques, culturals i ecològiques que les fan possibles. En les polítiques culturals, per contribuir a la transició ecològica, les administracions públiques han activat subvencions vinculades amb la sostenibilitat ambiental. Per això, aquesta primera edició de les Jornades Territorials de les pràctiques artístiques contemporànies de les comarques gironines, l’hem volgut dedicar a aquest tema per tal de compartir coneixements, eines i pràctiques que ens puguin ajudar a pensar i transformar les nostres pràctiques i contribuir a un futur més sostenible. Amb aquest objectiu, hem convidat figures expertes que ens il·lustrin amb els seus coneixements i les seves pràctiques i un grup d’artistes que incorporen aquesta metodologia a la seva pràctica creativa.

Blanca de la Torre és una comissària independent especialitzada en art i sostenibilitat que porta més de vint anys investigant i duent a la pràctica l’art sostenible, tant des del punt de vista divulgatiu com metodològic a l’hora de fer les seves exposicions. 

Alfredo Puente és director artístic de la Fundación Cerezales de Lleó, on el concepte de sostenibilitat i territori han estat claus a l’hora de definir l’espai i el projecte. 

Jaume Hidalgo és un dels membres de la Càtedra del Bosc, a la UdG, que s’ha creat a finals del 2022 per entendre el bosc des d’un punt de vista transdisciplinari i multirelacional. 

L’artista Agostina Laurenzano investiga des de l’univers dels bioplàstics, mentre que Ona Trepat ho fa apostant per les fibres vegetals, Edgar Massegú a partir del reciclatge creatiu i Ivó Vinuesa a través de l’activisme ambiental. 

La jornada acabarà amb una performance en col·laboració amb el festival de dansa Sismògraf d’Olot, que enguany ha decidit fer un viratge i constituir-se com un festival dedicat al moviment i al paisatge, amb l’actuació de d’Ívida Cynara, que participa del moviment creatiu que exalta una nova democràcia ecològica.  

Inscripcions

Inscripció gratuïta