Josep M. Oliveras, Perejaume i Javier Pérez

Teatre és un mot que prové del grec θέατρον théatron 'lloc per a contemplar', un lloc que atreu la mirada i del qual formarà també part l'escenografia. Com el teatre, les arts visuals són fetes per contemplar i per pensar, i en les pràctiques artístiques contemporànies és habitual trobar obres d'art inspirades en el teatre, la música o la dansa. 

"Mise en scène" recull obres d'art contemporani relacionades amb les arts escèniques i els espais escènics de Girona. Una proposta que traça un nou punt de trobada conceptual entre el festival Temporada Alta i el Centre d'Art de Girona, a partir d'una selecció de peces que tenen la singularitat d'haver estat fetes als espais escènics de la ciutat o per encàrrec del festival dels artistes Josep M. Oliveras, Perejaume i Javier Pérez. L'existència d'un centre d'art i d'un festival internacional que aposten per la producció i creació contemporània, i d'uns equipaments escènics com el Teatre Municipal de Girona, un teatre a la italiana vuitcentista de gran bellesa artística i arquitectònica, o l'Auditori de Girona, un edifici del s. XXI d'alt nivell tècnic, fa que siguin referents i pols d'atracció de les propostes d'artistes d'avantguarda.

En aquest sentit, el carisma del festival Temporada Alta es deu al fet de ser una plataforma d'exhibició de les arts escèniques més actuals i d'esdevenir un espai de creació contemporània que aposta i arrisca, la qual cosa el va fer mereixedor del Premi Max de Noves Tendències 2012. A través del festival, grans creadors contemporanis internacionals que treballen indistintament o híbrida, en teatre i arts visuals, investigant nous llenguatges i mitjans, han deixat una petjada inesborrable en la nostra memòria visual com són Frederic Amat, Jan Fabre, William Forsythe, Philippe Genty,  Angélica Liddell o Carles Santos. També, les aportacions escenogràfiques d'artistes com Pep Aymerich, Manel Bayo i Pep Duran i William Kentridge o les imatges que han configurat el cartell de cadascuna de les edicions han enriquit la relació del festival de teatre amb les arts visuals contemporànies.

La fotografia que Josep M. Oliveras ha realitzat per al cartell del festival d'enguany obre l'exposició "Mise en scène" per remetre'ns a la màscara teatral. Una imatge que reinterpreta i actualitza mitjançant el llenguatge visual contemporani el paradigma de la icona que simbolitza el teatre i allò que és essencial en ell, la representació. Una màscara frontal que ens trasllada, d'allò més contemporani als orígens del teatre i a la màscara d'Agamèmnon.

La segona obra de l'exposició és una peça també fotogràfica de Perejaume realitzada per la instal·lació que es va dur a terme al Teatre Municipal de Girona el 1997. De com posar vidre al marc d'un escenari és una obra inèdita del Fons d'Art Contemporani de l'Ajuntament de Girona que ens plau ensenyar ara amb motiu d'aquesta exposició per la relació que hi presenta en quan tema i lloc que es representa: la boca del Teatre Municipal de la ciutat.

Finalment, l'obra central i extraordinària de l'exposició es deu a l'artista Javier Pérez. Una videoinstal·lació de gran potència escenogràfica que té la dansa clàssica, un piano i el Teatre Municipal de Girona com a protagonistes. El vídeo d'aquesta peça es va produir el març del 2013 al Teatre Municipal i esdevé un dels retrats més bells d'aquest teatre, juntament al que va fer Perejaume i que també presentem en la seva versió fotogràfica.  

I al voltant, el negre de la fosca que anticipa el misteri de tota representació, escènica o visual, i que ens predisposa a un acte de coneixement a través de l'art.

Carme Sais Gruart
Directora. Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona
Girona, setembre de 2013