L’Ajuntament de Girona ha engegat 29 accions repartides en 8 línies estratègiques per impulsar econòmicament la ciutat arran de la COVID-19. L’objectiu d’aquestes mesures ha estat donar resposta a les conseqüències de la pandèmia sobre els sectors productius més afectats per les restriccions, així com reduir l’impacte sobre l’ocupació. Aquest matí, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i la regidora de Promoció Econòmica, Glòria Plana Yanes, han fet balanç de totes aquestes accions, les quals estan recollides en el Pla de Mesures de Reactivació Socioeconòmica Postcovid-19 implantat a Girona. 

“Aquests últims mesos hem prestat una atenció especial a la reactivació econòmica de la ciutat, és una prioritat d’aquest govern perquè Girona ha de ser una ciutat d’oportunitats, i per això és essencial que des de l’Ajuntament facilitem les eines necessàries a la ciutadania i a les empreses per tirar endavant els seus projectes. Vam dissenyar aquest pla de mesures per donar resposta a les conseqüències de la COVID-19, i amb l’objectiu de reduir l’impacte sobre l’ocupació i diversificar l’economia, consolidant els sectors tradicionals i donant un impuls als emergents”, ha afirmat l’alcaldessa de Girona.

“Aquestes 29 accions incorporades en el pla sumen 1 milió d’euros d’inversió directa, sense comptar totes les mesures que hem desenvolupat internament amb recursos propis. Per tant, ha sigut una inversió molt important de recursos destinats a la promoció econòmica en aquests moments de dificultat. La prioritat ha estat evitar el tancament de petites i mitjanes empreses, evitar la pèrdua de llocs de treball i ajudar a les persones autònomes”, ha explicat per la seva banda la regidora Glòria Plana Yanes. 

El consistori ha implementat el 100% de les mesures que inclou el pla, i algunes encara estan en marxa. Totes elles estan distribuïdes en 8 línies estratègiques: ocupació; empresa; comerç; turisme, restauració i sector de l’allotjament; indústria; construcció; barris; i indústries culturals i creatives. Aquest pla ha estat subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, finançat pel Servicio Público de Empleo Estatal i cofinançat en un 50% per l’FSE. 

Entre les mesures destaca el programa Girona Actua Plus amb 200.000 euros en ajudes al manteniment de l’ocupació o l’ampliació amb 50.000 euros més per incentivar la contractació de personal al programa Girona Actua. També s’ha impulsat el projecte de capacitació digital INTRO per lluitar contra l’escletxa digital amb 28.000 euros i DinamiCAT per millorar l’expressió i la comprensió oral de la llengua catalana. 

Durant aquests mesos també s’ha potenciat el comerç, l’hostaleria i el turisme amb campanyes com “Regala Girona”, la dinamització dels locals buits, els vals de descompte o l’actualització del Pla Sectorial del Comerç. També s’han promogut eines pel foment de la venda en línia del sector del comerç i el transport sostenible d’Ecosol per a comerç i serveis de restauració a domicili. Alhora, els esforços s’han focalitzat en el turisme de congressos, potenciant el sector MICE, tasca que ha permès captar 20 nous clients i clientes i 10 nous esdeveniments per a l’Auditori i el Palau de Congressos, i dinamitzar aquest equipament.  

Per últim, s’ha impulsat un projecte per dinamitzar el sector comercial del barri de Santa Eugènia mitjançant l’art que porta per nom “Reactivem-nos”. 

Està previst que 16 de les 29 accions es mantinguin durant el 2022. Es posaran en marxa els ajuts econòmics (Re)Activem Girona dirigits a microempreses i persones professionals autònomes afectades per la pandèmia, que prendrà el relleu del Girona Actua Plus. També se seguirà formant personal dels sectors amb més demanda de plantilla i els projectes INTRO i DinamiCAT. 

Es continuaran organitzant  activitats gratuïtes per millorar l’ocupabilitat de les persones en recerca de feina en el marc del programa SMObilitza’t, i capacitant tecnològicament el teixit econòmic i social. També continuarà el servei d’orientació a les empreses per demanar ajuts o el foment a la creació de noves activitats econòmiques. 

Per al pròxim any està previst promoure el consum de productes de proximitat i la transformació d’espais naturals i urbans convertint les hortes de Santa Eugènia en el motor del turisme sostenible de la ciutat. Es tracta del projecte “Menja’t Girona”, el qual ja ha rebut la confirmació oficial de l’Estat per finançar-lo a través dels fons Next Generation.

Finalment, es donarà continuïtat a la campanya “Regala Girona”, al projecte Edificat d’eficiència energètica en el sector de la construcció i al cicle “A prop”. Se seguirà potenciat el sector MICE i s’està treballant en la incubadora de videojocs GameGi. 

Línies estratègiques de futur

Pel que fa a les línies estratègiques de futur, l’Ajuntament redactarà el Pla Estratègic de Promoció Econòmica de Girona per al període 2022-2026. Es tracta d’un document que parteix de la situació actual marcada per la pandèmia, amb propostes i accions que marcaran el futur model econòmic de la ciutat. El pla es treballarà conjuntament a la Taula de Reactivació Econòmica i Ocupacional, en la qual formen part CCOO Comarques Gironines, FOEG Girona, PIMEC Girona, i UGT Comarques Gironines. Està previst que el document estigui acabat a finals del 2022. 

“Cal donar continuïtat als sectors productius tradicionals, que generen ocupació i aporten riquesa, com és el comerç, l’hostaleria i el turisme. Però aquest nou pla haurà de tenir en compte la diversificació de la nostra economia, i posar l’accent en aquells nous sectors econòmics que poden ser una font important de generació de riquesa i llocs de treball en el futur. L’objectiu és potenciar la diversificació de l’economia de Girona perquè sigui més resilient i sostenible, capaç d’aguantar els embats que hi pugui haver de noves crisis”, ha subratllat Madrenas. 

El nou pla posarà èmfasi en les noves tecnologies, la indústria i l’economia verda. Per una banda, es fomentaran les vocacions STEM, lligades a la formació en ciències, tecnologia, enginyeries i matemàtiques, especialment entre les dones, i s’impulsarà la Casa de la Tecnologia, situada al Xalet Soler del carrer de Barcelona. En breu es presentarà el projecte constructiu d’aquest equipament i, en paral·lel, es definiran la gestió, els objectius i les activitats que acollirà.  

Per l’altra banda, es treballarà per crear l’Escola del Metall, un centre de formació ocupacional per fomentar les professions en aquest sector. El consistori està avaluant la possibilitat d’instal·lar-lo al sector est i donar un impuls en aquesta zona. Alhora, s’impulsaran formacions per a la capacitació de persones en el transport de mercaderies.  

Per últim, el pla inclourà accions per potenciar l’economia verda. S’engegaran línies d’actuació per capacitar persones en el sector de les energies renovables i la construcció sostenible.

Dades econòmiques 

Durant la roda de premsa també s’han posat sobre la taula les dades de la situació del mercat laboral a Girona. Segons les últimes dades, a la ciutat de Girona hi havia 4.759 persones a l’atur el mes de novembre, un 1,78% menys que a l’octubre i un 25,5% menys que el novembre de l’any passat. Cal destacar que fa cinc mesos que la ciutat registra un descens interanual de l’atur. Aquestes dades són similars a les registrades el 2008 i estan molt per sota dels màxims del 2012 i del 2013, quan es fregaven els 8.000 aturats en un mes de novembre. 

Respecte a les persones ocupades, el mes d’octubre es va registrar a Girona un nou rècord històric amb 80.845 persones afiliades a la Seguretat Social. Es tracta de la xifra més elevada des del 2005. Això suposa un 2,6% més que el setembre i un 5,7% més que l’octubre de l’any passat. 

Un altre indicador a tenir en compte és el nombre d’altes i baixes d’activitats. Durant aquest 2021, a la ciutat s’han donat d’alta 269 activitats i 72 de baixa, el que deixa un saldo positiu de 197 noves empreses vinculades sobretot al sector comercial i de serveis. A més, la majoria d’aquestes noves activitats han tingut lloc en el segon semestre de l’any. 

Per a més informació es pot consultar la web de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, en la qual hi ha recollit el pla.