L’Ajuntament de Girona ha presentat la iniciativa de la Xarxa Gironina per a la Reforma Horària al Cicle internacional de pràctiques municipals organitzat per Diplocat i l’Associació Barcelonina time use initiative for a healty society.

La jornada, realitzada el 17 juny, ha servit per donar a conèixer experiències que fan visibles bones pràctiques per conciliar els ritmes interns de les persones amb els ritmes de les ciutats, marcats per horaris laborals, educatius, comercials, culturals i d’oci, entre d’altres.

A la sessió, titulada La cronologia aplicada al nostre dia,  ha participat l’Ajuntament d’Argentona per parlar de la reorganització d’horaris del lleure educatiu al municipi, i des de la Bretanya han explicat l’impacte dels canvis en els ritmes diaris de l’àrea metropolitana de Rennes.

Glòria Plana, regidora de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona, ha participat en la taula rodona de casos pràctics presentant la Xarxa Gironina per a la Reforma Horària.

L’experiència de la Xarxa, impulsada des de l’Ajuntament i amb més d’una cinquantena d’empreses adherides, és rellevant perquè, a diferència d’altres iniciatives centrades a millorar la qualitat de vida de les persones fomentant bones pràctiques en conciliació i gestió del temps, a Girona s’ha centrat el debat a impulsar uns horaris i una organització del temps més saludables i en harmonia amb els ritmes circadiaris.

Els ritmes circadiaris regulen diferents processos del nostre cos en cicles d’aproximadament 24 hores, que coincideixen amb els cicles de son i vigília i que vénen marcats per la llum del dia o la nit.

Avançar l’horari dels àpats i respectar el descans nocturn són algunes de les mesures que eviten l’alteració del ritme intern i que s’ha relacionat amb problemes de salut com diabetis, sobrepès, estrès, malalties cardiovasculars o trastorns del comportament.

La Xarxa Gironina per a la Reforma Horària recull més de 250 bones pràctiques, i pròximament es convocaran els Premis de la XGRH per distingir les millors mesures a favor d’una gestió del temps més racional i saludable.
La jornada ha estat la tercera de les sessions en línia previstes en aquest cicle organitzat per debatre entorn de les polítiques del temps en l’àmbit internacional.

>La primera jornada, La recuperació econòmica sostenible post COVID-19 va tenir lloc el dia 20 de maig, i va permetre analitzar els canvis que la pandèmia ha accelerat en relació als usos del temps, com la reorganització horària en l’àmbit laboral i comercial o la reducció de desplaçaments. La sessió va permetre conèixer projectes i bones pràctiques impulsades des de Barcelona, Bolzano, Budapest i Solsona.

El temps destinat a desplaçaments va ser l’eix central de la jornada La ciutat a 15 minuts i la mobilitat sostenible que va tenir lloc el dia 3 de juny, i on es van conèixer experiències de grans ciutats (Barcelona, Milà i París) per repensar l’estructura de serveis i infraestructures per reduir els desplaçaments, i com el concepte de proximitat pot alleugerir o aturar el procés de despoblament de determinats territoris.

Podeu recuperar totes les jornades a la web del Diplocat.