Els veïns de Campdorà venien gaudint d’una bonificació del 50% de la taxa d’escombraries per raó de la manca de contenidors i les dificultats d’accés al servei en igualtat de condicions.

En la modificació de les ordenances fiscals del 2025 per a l’exercici de 2026 es va eliminar aquesta bonificació sota l’assumpció i previsió municipal que s’implantaria de manera imminent el sistema de recollida Porta a Porta a la zona, equiparant així la prestació del servei a la resta del municipi.

La implantació del sistema Porta a Porta no es va dur a terme finalment durant l’exercici, de manera que la situació de desavantatge material dels veïns de Campdorà va romandre inalterada, i els ciutadans havien de continuar desplaçant-se a contenidors llunyans.

L’Ajuntament de Girona va emetre inicialment els rebuts corresponents a l’exercici 2026 amb la bonificació del 50%. Posteriorment, en adonar-se de la manca de cobertura formal a l’ordenança del 2025, l’administració ha emès una liquidació complementària als veïns afectats per exigir el 50% restant. A resultes de la queixa presentada per una veïna, la Sra. Lioba Bover Sancliment que gaudia de la bonificació d’aquesta taxa i en el rebut del 2026 li van aplicar aquesta bonificació, i que més tard ha rebut una liquidació complementària (147,90 euros), es comprova que s’ha actuat així amb la resta de veïns perquè no existia aquesta bonificació a l’ordenança i s’havia aplicat per error.

Paral·lelament, de cara a l’exercici de 2027, l’Ajuntament ha previst tornar a introduir formalment la bonificació del 50% per als veïns de Campdorà, reconeixent explícitament que la situació fàctica en que justificava la reducció persisteix inalterada.

Sens perjudici d’una interpretació estrictament formalista o positivista de l’ordenança fiscal aprovada per a l’exercici 2025, aquesta Defensora considera que la decisió de reclamar el 50% restant mitjançant una liquidació complementària és contrària als principis rectors fonamentals que han de regir l’activitat de la bona administració publica.

Principi de Bona Fe i Protecció de la Confiança Legítima
Els ciutadans van rebre una liquidació amb bonificació que responia a una situació material real i d’equitat (la manca de servei de proximitat). Els veïns confiaven raonablement que l’Ajuntament mantenia el descompte com a compensació justa per no haver-se pogut implementar el servei Porta a Poeta promès. Carregar sobre el ciutadà les conseqüències econòmiques d’un error de planificació i de gestió de la mateixa administració atempta directament contra la seguretat jurídica i la confiança legítima que la ciutadania diposita en les institucions, (article 3 de la Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic).

Justícia Material i Principi d’Equitat
Les taxes municipals tenen una naturalesa jurídica vinculada a la prestació d’un servei públic o a l’aprofitament d’un domini públic. La bonificació que s’havia anat aplicant es va aprovar per reequilibrar la menor prestació efectiva del servei a Campdorà. Obligar els veïns a pagar el 100% d’una taxa per un servei deficient -quan l’únic motiu pel qual es va suprimir formalment la bonificació va ser una expectativa no complerta per la pròpia administració- representa una iniquitat flagrant. El mateix consistori ho reconeix en restablir la bonificació per a exercicis posteriors, sense admetre però l’error comès.

Principi de Bona Administració i Proporcionalitat
El dret a una bona administració exigeix diligència, eficiència i responsabilitat. L’administració no pot traslladar el cost de les seves pròpies omissions o defectes de redacció reglamentària a la ciutadania. Exigir un pagament sobrevingut generat per un error dels propis serveis municipals genera una situació de desprotecció i invalida la legitimitat de l’actuació tributaria municipal.

Per tot l’exposat, la Defensora de la Ciutadania de Girona efectua la següent RECOMANACIÓ i proposa:

RECOMANACIÓ I PROPOSTA