Antecedents

S'ha adreçat a la Defensora de la Ciutadania el representant de la mercantil XXXXXXXXXXX., en relació amb un expedient sancionador (2026003317) tramitat per l'Ajuntament de Girona per un presumpte abandonament de residus de cartró a la via pública.

L'expedient té origen en la localització, per part dels serveis municipals, d'una caixa de cartró abandonada al costat d'uns contenidors de rebuig. A partir de les dades identificatives que constaven a la caixa, l'Ajuntament va atribuir els fets a la mercantil esmentada i va iniciar el corresponent procediment sancionador.

La societat afectada va formular al·legacions negant la seva responsabilitat i exposant que l'empresa complia amb el procediment de gestió del cartró -com deu constar a l'Ajuntament-, que és una empresa que rep diàriament paqueteria de tercers que porten visible el seu nom i que escapa al seu control perquè s'entreguen a terceres persones, que no s'acreditava -perquè no se li va donar trasllat ni de l'acta ni de cap foto- l'origen ni l'autoria del residu, i que en cap cas era un gran generador de residus, que a més complia amb la normativa de la gestió.

En resposta a aquestes al·legacions, l'Administració va considerar que es tractava de simples manifestacions de part mancades de valor probatori suficient i va mantenir la imputació efectuada.

Posteriorment, en data 24 de febrer, la mercantil va interposar recurs de reposició aportant imatges procedents del sistema de videovigilància de l'establiment, imatges evidenciaven la forma habitual de gestió del cartró per part del negoci, mostrant com aquest era retirat correctament, plegat i preparat per al servei de recollida el dia dels suposats fets.

El recurs fou desestimat.

Amb posterioritat, en dates 13 de març i 28 de maig, la mercantil va aportar nova documentació gràfica que reforçava significativament la seva versió dels fets, tot i que ho va fer fora de termini en haver-se desestimat uns dies abans el recurs. Aquest nou material mostrava de forma aparentment clara que la caixa objecte de la denúncia era retirada de l'establiment per un client després de l'adquisició d'un equip informàtic. Juntament amb aquestes imatges es va aportar també la factura corresponent a la venda efectuada, en la qual constava l'adreça del comprador, situada en un entorn proper al lloc on posteriorment va aparèixer la caixa. Tota aquesta informació es va aportar per registres d'entrada, malgrat no es va tenir en compte.

La persona interessada manifesta igualment que no va disposar, durant la fase inicial del procediment, de la fotografia presa per l'agent denunciant, fet que li va impedir contrastar adequadament la identitat de la caixa i formular unes al·legacions més completes des d'un primer moment.

La potestat sancionadora de l'Administració està sotmesa als principis de legalitat, objectivitat, proporcionalitat, culpabilitat i presumpció d'innocència, així com al respecte efectiu del dret de defensa de la ciutadania.

Aquest dret de defensa no es limita a la mera possibilitat formal de presentar al·legacions, sinó que exigeix que aquestes siguin efectivament examinades i valorades de manera individualitzada, motivada i coherent amb el seu contingut.

En el cas examinat, la Defensora de la Ciutadania observa que la resposta administrativa descriu les manifestacions de la persona interessada com a meres al·legacions mancades de valor probatori. Tanmateix, aquesta qualificació no sembla correspondre's plenament amb la realitat de les actuacions practicades.

La mercantil no es va limitar a negar els fets de manera genèrica, sinó que va aportar diversos elements objectius dirigits a acreditar que la caixa trobada a la via pública no havia estat abandonada per l'empresa.

En primer lloc, va aportar imatges procedents del sistema de videovigilància de l'establiment. Posteriorment, va presentar noves imatges que, segons es desprèn de la documentació examinada, permeten identificar la retirada de la caixa per part d'un client. Igualment, es va aportar la corresponent factura de venda, que permet relacionar aquella operació comercial amb la caixa objecte de la denúncia.

La documentació aportada presenta una rellevància evident per a la determinació de l'autoria dels fets. En particular, les imatges aportades posteriorment semblen oferir una explicació alternativa, coherent i objectivament verificable respecte de l'origen de la caixa trobada pels serveis municipals.

Aquesta circumstància resulta especialment significativa perquè la responsabilitat sancionadora no pot fonamentar-se exclusivament en la presència d'un embalatge identificat amb dades d'un establiment quan existeixen indicis rellevants que apunten que aquell embalatge havia estat entregat prèviament a un tercer.

La Defensora de la Ciutadania considera que la simple aparició d'una caixa amb dades identificatives d'un establiment constitueix un indici que pot justificar l'inici d'una actuació administrativa, però no necessàriament una prova concloent de l'autoria dels fets quan la persona expedientada aporta elements objectius susceptibles de desvirtuar aquella presumpció inicial.

També s'observa que part de la documentació més rellevant va ser aportada amb posterioritat a la resolució del recurs de reposició, per mitjà del corresponent registre núm 2026060532 de data 28 de maig de 2026 i un altre anterior de data 13 de març de 2026, que no van rebre resposta.

És cert que aquestes darreres aportacions es van efectuar fora del moment procedimental ordinari. No obstant això, la Defensora de la Ciutadania considera que aquesta circumstància no hauria d'impedir una valoració material del seu contingut quan es tracta d'elements nous que poden resultar determinants per a l'esclariment dels fets.

Les imatges aportades els dies 13 de març i 28 de maig no constitueixen una mera reiteració de les al·legacions anteriors. Al contrari, incorporen informació addicional que, aparentment, permet identificar la persona que es va endur la caixa de l'establiment i relacionar-la amb una concreta operació de venda acreditada documentalment.

A més, segons manifesta la persona interessada, l'anàlisi conjunta de les imatges aportades i de la fotografia utilitzada pels serveis municipals permet apreciar una coincidència significativa entre la caixa fotografiada per l'agent denunciant i la que apareix a les gravacions aportades posteriorment.

Si aquesta coincidència es confirma, ens trobaríem davant d'un element probatori especialment rellevant per determinar qui va tenir efectivament la possessió de la caixa abans que aquesta aparegués abandonada a la via pública.

La Defensora de la Ciutadania considera que aquests elements mereixen una valoració específica i motivada per part de l'Administració, atès que podrien incidir directament en la determinació de la responsabilitat.

En aquest sentit, preocupa que la resolució administrativa sembli haver mantingut la imputació inicial sense donar una resposta suficient als arguments i proves aportats per l'interessat, fet que transmet la impressió que les al·legacions han estat examinades de forma essencialment formal, sense una anàlisi material del seu contingut.

El principi de bona administració exigeix, precisament, que les administracions públiques actuïn amb voluntat real d'esclarir els fets i de corregir les seves decisions quan apareixen nous elements que poden posar en qüestió les conclusions inicialment assolides.

La finalitat d'un procediment sancionador no és confirmar automàticament una imputació prèvia ni preservar a qualsevol preu una resolució adoptada, sinó determinar amb la màxima exactitud possible els fets i la persona realment responsable.

Per aquest motiu, la Defensora de la Ciutadania considera que l'existència de noves proves potencialment exculpatòries justifica la revisió de l'expedient, especialment tenint en compte l'entitat de la sanció imposada i la transcendència que aquesta pot tenir per a la persona afectada.

Per tot el que s'ha exposat formulo la següent RECOMANACIÓ i proposo:

RECOMANACIÓ