La Sra. JIB presenta una queixa davant la defensora de la ciutadania en la que denuncia una mala pràctica administrativa que ha vulnerat els seus drets, atès que l'han sancionat per mitjà d'un procediment que considera incorrecte.

La ciutadana exposa que va rebre una notificació d'incoació d'un expedient sancionador per haver deixat al contenidor d'orgànica uns residus que no corresponien a aquella fracció el dia 22 de juliol de 2025 i que, un cop presentades les al·legacions corresponents, l'Ajuntament va resoldre declarar la nul·litat de la resolució sens perjudici de tornar a incoar l'expedient. Que contra aquesta resolució la ciutadana va interposar recurs de reposició que no es va tramitar ni resoldre però en canvi es va tornar a incoar expedient sancionador i se la va sancionar, sense resoldre el recurs previ.

Aquesta defensora ha pogut tenir accés als tres expedients que consten al sistema RITA derivats dels fets del dia 22 de juliol de 2025 que s'atribueixen a la ciutadana queixat i constata el següent:

Expedient 2025038514 en el que hi consten l'informe de la policia municipal i l'acta de denúncia en la que consta com a lloc dels fets el c/ Riu Terri 19, i l'informe de l'Oficina de gestió de Residus on consta que els fets es van produir al c/ Massana 48. No consta que cap d'aquests documents s'haguessin notificat a la ciutadana afectada ni se li hagués donat accés al seu contingut amb la incoació de l'expedient.

Expedient 2025050841 en el que hi consta el Decret d' incoació de l'expedient sancionador per infracció de l'ordenança de gestió de residus, on s'afirma que els fets es van produir al carrer Massana 48. Amb aquest decret no hi ha cap trasllat de l'acta ni de l'informe de l'expedient 2025038514.

Contra aquesta resolució la ciutadana formula al·legacions en les que manifesta: que la proposta de sanció es basa en una suposada infracció en el decurs d'una inspecció al Carrer de la Maçana,48 (Girona) i aquest fet és impossible que hagi succeït ja que no he utilitzat mai els contenidors de residus situats al carrer Massana, 48. Aquest fet és fàcil de comprovar mitjançant els registres d'ús de la meva targeta d'accés als contenidors intel·ligents. Tanmateix, aquesta via es troba al barri de Santa, Eugenia aproximadament a 2 km del meu domicili, si les targetes funcionessin correctament, ni tant sols es podria obrir el contenidor ja que no es correspon a l'àrea d'influència i de recollida de residus del meu domicili.

A resultes d'aquestes al·legacions l'administració per decret d'alcaldia de 15 de desembre de 2025 acorda la nul·litat  de l'expedient, i retrotreure les actuacions, sens perjudici d'incoar novament l'expedient sancionador.

La ciutadana, atès que la mateixa resolució li donava peu a recurs, interposa en contra d'aquest decret -exercint el seu legítim dret- recurs de reposició, al·legant entre d'altres motius que això li suposava l'aplicació d'una reformatio in peius, prohibida per la llei.

L'administració, sense tramitar ni resoldre aquest expedient, va incoar immediatament un nou expedient sancionador, el 2025061717 probablement per evitar una possible prescripció de la infracció lleu i, sense notificar-li a la ciutadana, es va fer una diligència per fer constar el següent:

" Diligència 2026000414

La resolució del recurs formulat en el registre d'entrada número 2026003137 es troba a l'expedient sancionador número 2025061717, en aplicació de l'article 103 de CE d'eficàcia, i l'article 57 de

LPAC, 39/2015, relativa a l'acumulació atesa la identitat, connexió i fons entre els dos escrits presentats per la senyora JIP, es porta a terme l'acumulació en termes de resolució íntegrament desestimatòria."

Aquesta diligència no consta notificada a la ciutadana afectada, que queda pendent de rebre la tramitació del recurs presentat a l'expedient 2025050841, i del qual no se li diu absolutament res, sense que a més aquesta diligència pugui substituir el deure de l'administració de tramitar i resoldre els recursos de forma expressa.

Finalment, a la ciutadana se li notifica la imposició de la sanció, amb desestimació de les seves al·legacions en el nou expedient sancionador, sense que s'hagi resolt el seu recurs anterior, i tot amb una diligència que denota que preval la finalitat punitiva per sobre dels drets dels administrats.

En aquest sentit, aquesta defensora considera el següent:

1.  L'administració té obligació legal de resoldre (article 21 de la llei 39/2015 d'1 d'octubre). Acumular un recurs contra la finalització i reinici d'un expedient (recurs que va interposar la ciutadana) sense donar-hi una resposta motivada prèvia, limitant-se a fer una diligència no notificada d'acumulació a l'expedient nou que s'iniciava, priva a la ciutadana d'una tutela efectiva i suposa una vulneració clara del seu dret a la defensa (art 24 CE).
2. L'accés als expedients i el dret a un procediment amb totes les garanties també es veu vulnerat perquè la ciutadana no ha rebut la notificació ni de l'acta inicial, ni de l'informe policial ni de l'oficina de gestió de residus (expedient 2025038514). Tampoc ha tingut coneixement de la diligència d'acumulació en base a la qual no es tramitava el recurs de reposició, acordada en l'expedient 2025061717. Això suposa una vulneració del dret a la defensa i a la interdicció d'indefensió, i una vulneració de l'article 53.1 a) de la Llei 39/2015 que reconeix el dret dels interessats a accedir i obtenir còpia dels documents continguts en els procediments que els afecta, en aquest cas a més com a persona a qui se li imputa una infracció, de manera que la manca de trasllat de l'acta i de l'informe inicial va impedir a la ciutadana conèixer el fonament de l'acusació així com el possible error o no en la identificació dels fets.
3. El principi de seguretat jurídica i bona administració no s'ha respectat. El Codi de Bon Govern i les bones pràctiques administratives exigeixen que els errors materials o procedimentals imputables exclusivament a la mateixa administració no es tradueixin en un perjudici per al ciutadà, com ho és la perpetuació de la submissió a un procediment sancionador mitjançant el reinici d'expedients a les portes de la prescripció de la infracció; màxim en el cas com aquest en que l'administració s'adona de l'error per les al·legacions de l'afectada, que se li giren en contra.
4. Quan la infracció és de caràcter lleu -i pot ser perfectament deguda a un error de la ciutadana en la gestió dels residus que a més ara ja seria inexistent perquè amb el sistema de contenidors tancats ja es poden utilitzar cada dia i per cada fracció sense limitació horària- i respon a un error involuntari o sense intencionalitat manifesta, l'administració ha d'avaluar si l'esforça punitiu i la reiteració procedimental per esmenar errors propis compleixen amb els principis de proporcionalitat i eficiència que han de regir l'actuació pública.

Ateses totes aquestes consideracions i els antecedents fàctics exposats, aquesta defensora considera que la pràctica de no resoldre el recurs de reposició interposat contra el decret de nul·litat i reinici de nou expedient, i la utilització d'una diligència d'acumulació d'aquest recurs al nou expedient per a esmenar defectes d'origen de la mateixa administració constitueix una mala pràctica administrativa que vulnera drets de la ciutadania.

En conseqüència, aquesta defensora formula la següent: 

RECOMANACIÓ I PROPOSTA