La Sra. R.M.PLL presenta una queixa davant aquesta defensora perquè no està d'acord amb la denúncia i posterior sanció de la que va a ser objecte amb motiu d'haver estacionat el seu vehicle sense l'autorització d'estacionament que té el seu fill com a titular no conductor, de la que ha derivat també la corresponent sanció per ús fraudulent d'aquesta autorització.

Denuncia també una actuació policial que considera abusiva i el fet que no s'hagin tingut en compte les seves al·legacions.

Un cop aquesta defensora va escoltar la versió de la Sra. R.M.PLL així com també va reclamar l'expedient sancionador referent a la denúncia per estacionament sense autorització i de l'expedient per ús fraudulent, faig les següents consideracions:

Primer de tot vull posar de relleu que les autoritzacions d'estacionament per a persones amb mobilitat reduïda generen contínuament problemes tant per ignorància, descuit o, a vegades, mala fe de les persones que les utilitzen, com per la dificultat de controlar realment l'ús que se'n fa en els casos de titular no conductor, que només es poden fer servir quan el titular va dins el vehicle, i que fa molt difícil poder sancionar o denunciar-ne el mal ús perquè s'ha de detectar la infracció al moment. Ara bé, això forma part del sacrifici que hem de fer com a societat perquè ens dotem d'una norma general que ha de servir per evitar l'abús i que també ens pot afectar quan la incomplim.

En aquest sentit doncs, és evident que la policia local ha de continuar sancionant i denunciant els casos en que la ciutadania utilitza fraudulentament i abusa de les autoritzacions, perquè no li corresponen o perquè excedeixen el temps d'estacionament, però al mateix temps fora ideal que es poguessin evitar sancions a persones que en un moment determinat cometen un error que es pot rectificar a l'instant.

El cert és que en el cas de la Sra. R.M.PLL no duia l'autorització de persona amb mobilitat reduïda - a nom del seu fill, titular no conductor- en el moment que va estacionar el seu vehicle. Realment hagués hagut de dur-la però, en no ser així, va decidir estacionar en zona reservada a vehicles autoritzats i va demanar-li al seu fill que anés a buscar la targeta original a casa, i aquest li va dur una fotocòpia que en tenia a casa.

Quan l'agent la va sancionar perquè no tenia una autorització legítima, donat que era una reproducció, ella va anar a buscar la targeta autèntica i va acreditar que sí que tenia l'autorització original, que només havia estat un error i que, per tant, no hi havia intenció de fer-ne un ús fraudulent.

Tot i així l'agent tindria raó i la denuncia és correcta, però en relació a la posterior decisió de l'Ajuntament que entén que els fets constituïen un ús fraudulent, aquesta defensora opina que aquesta sanció no ha tingut en compte les circumstàncies especials que concorren en aquest cas.

La Sra. R.M.PLL reconeix que tenien una fotocopia de la targeta, que va ser la que el seu fill va agafar sigui per confusió sigui perquè va ser la que va trobar. No obstant, la intenció que tenien no era la de simular una autorització inexistent, ni enganyar, simplement es va donar la circumstància que el titular de la targeta com a no conductor és un menor i que tant el pare com la pare havien de portar-lo amunt i avall i, segons ella mateixa, en van fer una còpia per si la perdien. I tot i que es pugui pensar que si en tenien una fotocòpia podia ser fer fer-la servir amb finalitats fraudulentes, això ni es pot presumir ni pot servir per justificar per si sola una sanció.

De fet la Sra. R.M.PLL havia trucat moltes vegades a l'ajuntament -segons diu ella i mobilitat confirma- per demanar que li fessin un duplicat de la targeta, sense èxit.

La prova de la necessitat és que actualment, i degut a un canvi legislatiu respecte d'aquest tema, ara l'administració sí que lliura un duplicat de la targeta si es demana, de manera que ara tant ella com el seu marit, en disposen d'una cadascun, com a tutors del menor titular.

Dit això, crec que en el cas de la sanció per ús fraudulent, es donaven unes circumstàncies que s'havien de tenir en compte, i en canvi no ha estat així. Em refereixo a la Llei 13/2024 d'accessibilitat:

Art. 52 Ús de la targeta d'aparcament i de les places reservades

Es considera ús fraudulent de la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat:a) El fet d'emprar-la en absència del titular.b) El fet d'emprar una targeta amb dades manipulades o una reproducció o una falsificació del document original.c) El fet de reproduir o falsificar targetes destinades a la comercialització. L'ús fraudulent de la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat pot comportar la instrucció d'un expedient sancionador d'acord amb el règim sancionador que estableix el títol VII, sens perjudici que pugui ésser constitutiu d'altres infraccions administratives o penals.

Art. 69 Criteris de graduació de les sancions

La quantia de les sancions s'ha de graduar mantenint la proporció adequada entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció o les sancions aplicades, considerant especialment els criteris següents:a) La intencionalitat de la persona infractora.b) La negligència de la persona infractora.c) El frau, o la connivència en el frau.d) L'incompliment de les advertències prèvies.e) La xifra de negocis o els ingressos de l'empresa o l'entitat.f) El nombre de persones afectades.g) La permanència o la transitorietat de les repercussions de la infracció.h) La reincidència per la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa declarada per mitjà de resolució ferma.i) L'alteració social produïda per conductes discriminatòries o d'assetjament, per l'incompliment de les condicions d'accessibilitat o de les mesures d'ajustos raonables establertes per aquesta llei o per l'incompliment del deure de supressió de barreres a l'accessibilitat.j) El benefici econòmic que s'hagi generat per a la persona autora de la infracció.k) El reconeixement de culpa, la disculpa o les accions reparadores dutes a terme per la persona infractora.l) L'especial vulnerabilitat o el risc especial d'exclusió social de les persones afectades, sia per raó de discapacitat, sia per raó de llur dificultat o impossibilitat d'exercir l'autonomia personal o de prendre decisions lliurement, sia per raó de la concurrència de la discapacitat amb altres factors d'eventual vulnerabilitat, com poden ésser el cas de les dones, els infants o la gent gran amb discapacitat o el cas de les persones amb discapacitat que viuen al medi rural. Si la comissió d'una infracció implica necessàriament la comissió d'altres infraccions, s'ha d'imposar la sanció corresponent a la infracció més greu.

Finalment, se li ha imposat una primera multa de 200,00 EUR per estar incorrectament estacionada i una segona multa de 301,00 EUR per ús fraudulent de la targeta PMR de la qual el seu fill és titular, quan no hi ha hagut ni cap mala intenció, ni cap ús fraudulent, ni cap ànim de lucre o comercialització.

Per una banda, considero que en aquest cas, efectivament, es donaven els supòsits objectius per denunciar el propietari/titular del vehicle per estacionar en zona reservada sense la corresponent autorització i just en aquell moment el menor titular de la targeta tampoc hi era present; deductivament no es donava cap circumstància que no justifiqués l'actuació de l'agent, que actua en base al que veu i detecta en "in situ": un vehicle estacionat en zona reservada amb un document de titular no conductor que era una reproducció d'una targeta original.

Per altra banda, referent a la sanció per ús fraudulent i amb totes les explicacions exposades, atès que posteriorment a la sanció la persona denunciada va aportar l'original de la targeta, atès que va presentar al·legacions i proves en base a les quals es pot dir que es va tractar d'un error i no d'un ús fraudulent intencionat, atès que actualment disposa d'un duplicat de la targeta perquè la norma ho permet malgrat haver fet la demanda en vàries ocasions temps enrere; entenc que no se l'hauria d'haver sancionat amb la segona multa, emeto la següent  recomanació i proposo: 

ES PROPOSA