El Sr. APC, presenta una queixa contra la multa de 100 euros que li va imposar l'Ajuntament a resultes d'una denúncia derivada de la butlleta XXXXXXXX i de l'expedient sancionador XXXXX perquè no s'han atès les seves al·legacions i perquè considera un greuge aquesta sanció.

A l'entendre d'aquesta defensora un cop vist l'expedient i estudiada la normativa d'aplicació, considera que hi ha un defecte greu que invalida la denúncia i la posterior sanció, per infracció del dret fonamental de l'article 25 de la CE. En efecte, al denunciant se'l sanciona amb una multa de 100 euros per una infracció de l'article 167.4 del CAC, quan aquest article no conté cap tipificació de cap infracció -ni diu si és greu, molt greu o lleu- ni porta aparellada cap sanció. El Decret 209/2023 de 28 de novembre del Codi d'Accessibilitat de Catalunya, ni tipifica infraccions ni regula sancions ni cap procediment sancionador. L'únic que estableix aquest article és que en les zones de càrrega i descàrrega on s'hi estacionin vehicles amb autorització per a persones amb mobilitat reduïda caldrà que portin disc horari, però ni diu quina serà la conseqüència del seu incompliment ni molt menys que no fer-ho comportarà una sanció de 100 euros.

El dret fonamental de l'article 25 de la CE a la seguretat jurídica, implica que ningú no pot ser sancionat per uns fets que no es trobin tipificats com a infracció ni per tant amb una sanció que no es correspongui a aquesta tipificació, com a dret bàsic i fonamental de qualsevol estat de dret.

En aquest cas no es pot haver comès una infracció d'aquest article sinó que s'ha de correlacionar aquesta normativa amb aquella altra que ho regula com a infracció i que en preveu la sanció, cosa que no està prevista a la OMC.

En efecte l' OMC en el seu article 21 diu:

Els titulars de targetes d'estacionament reglamentàries per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda expedides per l'Administració poden estacionar a les places reservades per a ells. La targeta s'ha d'exhibir a la part frontal del parabrisa i ha de ser visible i llegible en la seva totalitat. Si a prop de la destinació del conductor no hi ha cap tipus de zona reservada, es permet l'estacionament en aquells llocs on no es destorbi la circulació de conformitat amb l'establert en la normativa sectorial.

D'altra banda l'article 37 que regula les zones de càrrega i descàrrega i determina que han de portar l'indicador horari, però en cap cas exclou el dret de les persones amb targeta de mobilitat reduïda de poder aparcar-hi, en els termes previstos a l'article 21. 2 de la mateixa ordenança.

Com que no hi ha cap norma a la OMC que digui que quan un vehicle amb autorització per estacionar amb persones amb mobilitat reduïda estacioni en zona de càrrega i descàrrega -a l'empara de l'article 21.2- i no porti el dics horari (167.4 del CAC) sigui una infracció ni de quin tipus, o al menys no consta en la butlleta de denúncia, en conseqüència la policia municipal està multant per una infracció no tipificada a la OMC i no regulada com a tal a l'article 167.4 del CAC amb una sanció de 100 euros que no està prevista en l'article que es considera infringit ni en cap altra norma.

De fet la mateixa policia a la multa no consigna com a infringit cap article de la OMC sinó el 167.4 del CAC que -com he dit- no tipifica cap infracció, però se li imposa la sanció de 100 euros que es correspon a la de no portar el disc horari en la zona de càrrega i descàrrega, de la que ve exempt en aplicació de l'article 21.2 de les OMC. Això és una mala praxi, a més de vulnerar els drets indicats i ser motiu de nul·litat, perquè a més en cas de dubte no es pot sancionar.

El ciutadà igualment va fer al·legacions, va acreditar la necessitat d'estacionar a la zona de càrrega i descàrrega, i va aportar sobradament arguments per entendre que en aquest cas hi havia una causa justificada tant per raons d'aplicació del dret com per raons de justícia i equitat, motiu pel qual procedeix la revisió de la multa, i a tals efectes, formulo la següent recomanació i proposo: 

ES PROPOSA