El dia 31/10/23 la Sra. JFP va patir una caiguda a la via pública quan travessava pel pas de vianants del carrer Alvarez de Castro degut al mal estat de les llambordes, segons exposava en el seu escrit de reclamació a l’Ajuntament. La ciutadana considerava que hi havia responsabilitat de l’administració derivada del funcionament normal o anormal dels serveis públics, atès que en aquest cas l’Ajuntament és el responsable del manteniment de la via pública urbana en condicions de seguretat i de correcta conservació per a l’ús que li és propi. 

La ciutadana reclamava els danys i perjudicis soferts, petició que li va ser desestimada després de la tramitació del corresponent expedient, havent respectat l’administració tots els tràmits, i els drets d’audiència i contradicció. 

Aquesta defensora ha reclamat l’expedient i ha comprovat que l’administració ha rebutjat la reclamació efectuada per la ciutadana per una caiguda al carrer argumentant que aquesta no ha acreditat exactament el lloc i el motiu o la forma de producció de la caiguda, al·legant igualment que l’administració no pot ser una asseguradora universal i que els ciutadans han d’assumir les conseqüències derivades dels riscos propis de la vida diària. 

Malgrat que la defensora no pot modificar ni anul·lar resolucions ni actes administratius llevat que comprovi l’existència d’un motiu de nul·litat o d’indefensió en base a la qual recomanar la revisió de l’expedient, sí que en aquest cas, i a la vista del contingut  de l’expedient, vull fer les següents reflexions per tal que es pugui revisar l’expedient i els criteris aplicats per l’administració per desestimar la reclamació ciutadana, per vulneració del seu dret a ser rescabalada dels danys derivats del funcionament dels serveis públics: 

És clar que en aquest cas hi havia un mal estat de la calçada, fet que era públic i notori - com el que presenta la calçada del carrer Pompeu Fabra davant la seu de la Generalitat amb el perill que genera per vehicles i motocicletes especialment -  i és cert que hi havia un risc que la ciutadania no ha de suportar, al marge del seu deure de tenir cura i de ser diligent. L’administració no sembla tenir en compte que els ciutadans, en la seva condició de vianants, tenen dret a transitar per la ciutat emparats en el principi de confiança i seguretat, és a dir, a esperar que els llocs per on poden creuar són segurs, sense haver d’estar sempre pendents dels possibles desnivells o defectes del paviment quan han de prestar atenció també a la circulació de vehicles i altres vianants a l’hora de creuar, sense que en cap cas se’ls pugui exigir una diligència extrema més enllà de l’habitual en les funcions ordinàries del dia a dia.

En aquest cas concret, i a més tenint en compte que després d’aquesta caiguda l’Ajuntament va  reparar el tram on es va produir i va substituir les llambordes per asfalt, l’exigència de l’administració demanant que la ciutadana demostri com es va produir exactament la caiguda, per tal de rebutjar la seva responsabilitat i acabar dient que són riscos propis de la vida diària, és una contradicció i un greuge per a la ciutadana, víctima d’aquesta caiguda,  quan és l’administració qui està obligada a demostrar que havia actuat amb tota la diligència – estàndards mínims de serveis-  i en aquest cas és evident que no ho va fer, per l’estat de la calçada que s’ha afanyat a reparar després.

Atenent tot l’exposat, s’hauria de revisar aquesta decisió així com  els criteris que s’apliquen reiteradament en aquestes decisions, tenint en compte que no es pot exigir a la ciutadania, segons en quines situacions, que demostri extrems que li serà impossible acreditar, com és el punt exacte i la forma de la caiguda, fins al punt que se li exigeixi una prova impossible. En aquest cas a més, hi havia suficient prova indiciària de la caiguda, atès que la va veure un agent de la policia local un cop ja havia caigut. D’altra banda, hi ha indicis més que suficients dels motius de la caiguda atès que, segons la mateixa premsa local, en aquest pas de vianants hi ha caigut altres vianants i motocicletes.

En definitiva, és clar que l’administració no ha estat diligent en la conservació de la calçada on va caure la ciutadana, motius pels quals  formulo la següent:

RECOMANACIÓ