La Sra. MPZ presenta una queixa en relació a la denúncia i posterior sanció de la que va ser objecte el dia 3/12/24 a les 19.40 h amb la butlleta XXXXX i expedient XXXXXX.

Segons la queixant, aquesta es trobava aturada al semàfor de l’Av. Jaume I davant l’edifici d’Hisenda per creuar i adreçar-se a la parada del bus. Anava amb un carretó de la compra i una bossa de mà i es trobava just a la rampa dels vianants per poder creuar.

Diu que en aquesta situació un vehicle de la policia municipal va passar per davant i es va aturar a la cantonada, i un agent li va dir que es trobava cometent una infracció perquè ocupava la calçada amb el carretó de la compra. Quan ella li va dir que no, perquè sinó no hagués pogut passar el seu vehicle, l’agent li va exigir el DNI, però ella no el duia i li va dir el seu nom i cognoms, aleshores l’agent li va dir que s’ho inventava i li va demanar la bossa de mà, li va agafar la llibreta d’estalvis i suposa que va mirar les seves dades. Finalment, va poder marxar, però no li van entregar cap denúncia ni li van dir quina infracció podia haver comès.

Diu que tot seguit es va adreçar a les dependències de la policia municipal on, després d’explicar els fets li van dir, segons ella, que no podia ser i que no li arribaria cap denúncia.

Li va arribar una notificació de sanció, però la denúncia no li van entregar mai ni li van notificar, atès que l’agent va fer constar que es negava a signar i que no se li entregava còpia, cosa que no s’explica perquè en qualsevol cas la còpia s’ha d’entregar encara que l’administrat no vulgui signar, i en tot cas s’haurà de consignar que no vol la còpia. En aquest cas a la butlleta no consta que la ciutadana no volgués recollir la còpia, però sí que no se li entrega, de manera que no està justificat en cap cas que no se li facilités aquesta còpia en aquell moment, a no ser que s’hagués cursat posteriorment, després de l’incident que la mateixa policia diu (manca de respecte) i quan ja havia marxat.

La mateixa Sra. MPZ després d’haver anat a les dependències de la policia i sense ser notificada, va presentar unes al·legacions (registrades el dia 4 de desembre a les 14.36 h, explicant el que havia passat i concretant que ella tenia el carretó a la baixada (referint-se a les voreres actuals que són adaptades per a tothom) però diu que ningú l’ha escoltat, que s’han resolt aquestes al·legacions amb una mera desestimació tipus, sense haver considerat res, i diu que en cap cas estava circulant per la calçada de Jaume I, sinó que era a la vorera, que no feia nosa, però en tot cas la podien haver advertit i no sancionar-la i tractar-la d’aquesta manera si els agents consideraven que tenia el carretó massa a prop de la calçada.

Aquesta defensora va demanar l’expedient sancionador per poder aclarir què havia passat i saber si realment hi havia hagut una actuació per part de la vianant tan greu com la que sembla voler reflectir la denúncia o si realment es podia haver resolt la situació amb un advertiment verbal a la ciutadana.

La butlleta de denúncia descriu la infracció com a “transitar per la calçada o pel voral, sense acostar-se tant com sigui possible a la vora exterior, de manera que s’entorpeix la circulació” i concreta “la senyora ocupa part de la calçada amb risc d’accident de trànsit”. 

A més es fa constar a la butlleta que “la Sra.es negà a identificar-se i, en una redacció poc clara, sembla dir que va faltar al respecte als agents i que per això també se la denuncia per d 10”.

Tanmateix, a l’expedient no consta cap altra denúncia per un d 10, ni cap altra actuació, ni res que contingui en què va poder consistir aquesta manca de respecte, però si que aquesta observació fa pensar que finalment el motiu de la sanció probablement no ha estat cap infracció de trànsit sinó el fet que la Sra. MPZ, segons ella mateixa explica, va tenir una discussió amb els agents en veure’s sorpresa per la seva actuació.

Sobta també a aquesta defensora que l’agent es limiti a ratificar la denúncia sense aclarir si, qui podia envair la calçada era el carretó que duia o ella mateixa caminant per la calçada -el que sí que hagués estat especialment greu i perillós per la pròpia ciutadana- i no doni més explicacions concretes, sobretot tenint en compte les al·legacions presentades per la Sra. MPZ, que té dret a defensar-se i a ser escoltada.

Del que consta a l’expedient -i de les al·legacions de la ciutadana- semblaria que en efecte la Sra. MPZ es trobava a la vorera, al pas de vianants de l’Av. Jaume I per creuar, i que no ella sinó el carretó de la compra potser estava massa a prop de la calçada. I això es dedueix perquè els agents van poder passar per davant amb el vehicle i aturar-se a la cantonada, sense atropellar-la, i sense que cap altre vehicle hagués tingut cap incident amb aquesta senyora. Es dedueix doncs que la conducta de la Sra. MPZ s’hagués pogut esmenar amb un simple advertiment verbal, o amb les corresponents indicacions dels agents perquè enretirés el carretó de prop de la calçada, en lloc de procedir a requerir-li identificació i documentació, i acabar denunciant-la per -tal com es diu en la mateixa butlleta- la falta de respecte que consideren els agents i que en cap cas se sap en què va consistir ni es descriu, ni pot ser motiu per acabar cursant una denúncia que amb un simple advertiment es podia haver evitat, tenint en compte a més que es tracta d’una persona gran que probablement no es va adonar que havia d’esperar-se més enrere per creuar. 

Atès que aquesta defensora considera que la denúncia que es va fer a la Sra. MPZ es refereixen a uns fets que no semblen tenir l’entitat que es reflecteix en la denúncia perquè no hi havia incidències en el trànsit, ni va afectar a la pròpia policia que va passar per davant, i sembla referir-se a que aquesta persona tenia el carretó de la compra massa a prop de la calçada; atès que es tracta d’una vianant i no d’un vehicle amb un conductor que coneix les normes de circulació perquè s’ha tret un permís i a més és un potencial perill; atès que tot i que els vianants també han de respectar les normes de circulació, en aquest cas sembla que hagués estat suficient un advertiment perquè es col·loqués correctament i no consta que hagués provocat queixes i protestes dels conductors –cosa que s’hagués produït d’haver circulat per la calçada dels vehicles-; i atès que la reacció de la Sra. Pizarro sembla que va ser molt determinant a l’hora de denunciar-la, aquesta defensora en aplicació dels principis d’equitat, proporcionalitat i justícia entén que la denúncia i posterior sanció no resulten proporcionals a l’actuació de la ciutadana, i per aquest motiu formulo la següent recomanació i proposo: 

ES PROPOSA