El Sr. BCEK presenta una queixa davant aquesta defensora per un tema relacionat amb el padró. En concret exposa que se li ha causat un greuge atès que la resolució d’empadronament no se li ha fet amb efectes a la data en la que ho va demanar -31 de desembre de 2025- sinó a la data de la resolució de 30 de març de 2026, sense que consti cap justificació del motiu pel qual no se li ha resolt amb efectes a data de sol·licitud.

En data 28 de juliol el ciutadà va presentar un escrit en el que demanava la rectificació de la inscripció per tal que se l’empadronés amb efectes a data 31 de desembre de 2025, petició que va resultar desestimada en ser considerada com un recurs de reposició fora de termini, sense resoldre el fons de la qüestió.

Aquesta defensora considera que l’actuació de l’Ajuntament vulnera drets fonamentals del ciutadà i el deixen en indefensió, atès que segueix sense saber perquè no se l’empadrona a data de la petició i, a més, li provoca un greuge comparatiu amb la resta de ciutadans que sí són empadronats a la data en que ho han sol·licitat.

En aplicació del principi general de retroactivitat favorable és evident que si a la data de petició del padró el peticionari acredita que efectivament en aquell moment ja resideix en el domicili on es vol empadronar, no hi ha dubte que els efectes del padró han de ser a la data de petició. Fins i tot si l’Ajuntament hagués de fer una comprovació, està clar que també s’hauria d’aplicar la data de petició si de la comprovació no resulta acreditat el contrari -que és el domicili habitual del ciutadà- sense que la data d’efectes de la inscripció es pugui fer dependre del retard en la tramitació atribuïble només l’administració.

En aquest punt cal recordar que el padró és un registre administratiu que permet comptabilitzar i situar les persones que viuen habitualment en un municipi i la seva finalitat última és conèixer la població fixa del municipi. La consecució d’aquesta finalitat ha de ser l’objectiu de l’administració que gestiona el padró, obviant qualsevol altra formalitat o pràctica que busqui altres finalitats.

Qui viu al nostre país té obligació jurídica d’empadronar-se al municipi on resideix i l’ajuntament té l’obligació jurídica d’inscriure al padró totes les persones que hi resideixen.

El dret a ser inscrit en el padró és la porta d’accés a un altre conjunt de drets i per tant la seva vulneració pot suposar la vulneració d’altres drets que en deriven: drets polítics, dret a participar en el afers públics, dret a l’educació, accés a la sanitat pública i els serveis socials, i altres drets com els de les persones estrangeres al reagrupament familiar, regularització puntual o permís de residència, drets que només es poden exercir efectivament si s’està empadronat de forma correcta i no fraudulenta.

En conseqüència el padró no pot servir per obstaculitzar drets fonamentals, i s’imposa una interpretació i aplicació de la legislació d’empadronament -especialment en aquells àmbits on hi ha un marge de valoració en mans municipals- guiada i limitada pels principis generals del dret:

1. En cas de dubte, la interpretació de la normativa per part de les administracions en relació amb el padró haurà de ser a favor del dret a ser empadronat.
2. La interpretació administrativa de la normativa ha de ser sempre a favor de la continuació del procediment administratiu d’empadronament, i evitar convertir-lo en una carrera d’obstacles per a la persona sol·licitant.
3. El gestor públic del padró ha d’actuar sempre aplicant el principi d’equitat.

A més, tractant-se d’un dret de les persones, l’activitat administrativa ha de desenvolupar-se d’acord amb les obligacions jurídiques de deguda diligència, cura i bona administració, amb transparència, claredat i seguretat jurídica.

Amb caràcter general, sempre que un ciutadà/na sol·liciti l’alta o la modificació de qualsevol de les seves dades en el Padró d’un municipi aportant els documents necessaris per provar la seva identitat, representació en el seu cas, i residència real en el municipi, es procedirà a realitzar la seva inscripció en el Padró sense més tràmits, essent efectiva des del moment de la inscripció, sense que sigui possible donar-li efectes retroactius.

En resoldre la sol·licitud d’inscripció pot fixar com a data d’alta la de la pròpia sol·licitud sempre que es donin les circumstàncies contemplades a l’article 39.3 de la Llei 39/2015 (que a la data de la sol·licitud l’interessat resideixi en el municipi i no es lesionin drets dels altres).

En definitiva aquesta defensora considera que les altes al padró han de ser A DATA DE LA SOL·LICITUD i no de la resolució, i no fer-ho així pot deixar als ciutadans en situacions absolutament de buit legal: per exemple en aquells casos de persones domiciliades en un pis de lloguer, el contracte del qual ha finalitzat i s’empadronen nous llogaters, amb la baixa del ciutadà que encara està pendent de la resolució d’alta al padró amb un nou domicili si no és immediata; aquelles persones l’empadronament del qual es fa a instàncies de l’entitat tutelar i que necessiten de l’empadronament per gestionar ajudes, recursos, per canvis de domicili, si l’empadronament és a la data de resolució hi ha un espai de temps en el que queda sense acreditar la realitat d’on viu i que té efectes negatius, per exemple a l’hora de reclamar els efectes d’una prestació; en definitiva, no es tracta d’efectes retroactius que no són admissibles, sinó que la data d’alta en el padró ha de ser la data de la sol·licitud, sempre que en efecte consti que en aquella data la persona viu en el domicili on es vol empadronar.

Des d’aquest punt de vista demano també una rectificació per tal que l’alta en el padró sigui a efectes de la data de sol·licitud, sempre en aquella data el ciutadà/a tingui realment el domicili en el lloc indicat.

A més a més aquesta defensora ja va fer en data 22 de maig de 2026 una recomanació respecte a diversos aspectes del padró, en la qual, entre d’altres coses, es demanava la rectificació del criteri sobre la data d’efectes del padró per tal que fos a data de sol·licitud, recomanació que es va estimar parcialment.

RECOMANACIÓ I PROPOSTA