El Sr. AB presenta una queixa davant aquesta defensora amb relació a una sanció que se li va imposar per -suposadament- deixar residus voluminosos al carrer i haver infringit l’article 73 f) del Text refós de l’Ordenança en matèria de residus amb relació al 77 b). Concretament segons l’acta de denúncia i posterior resolució se li atribueix “abandonar qualsevol tipus de residu a la via pública o en espais públics municipals i en les lleres dels rius i rieres del municipi”.

El Sr. AB va fer al·legacions contra la notificació de la incoació de l’expedient sancionador que es van estimar perquè hi havia un error en la identificació de la matrícula. Així es va deixar sense efecte i es va iniciar nou expedient que va considerar provada la comissió dels fets i va confirmar la sanció.

El Sr. AB ha negat sempre que ell hagués abandonat cap objecte a la via pública i, fins i tot, va aportar un certificat del taller segons el qual el seu vehicle es trobava a les seves dependències per ser venut, fins el 5 d’agost de 2025. Però aquesta no és la qüestió que converteix la sanció en una actuació constitutiva de greuge i de vulneració del dret a un procediment amb totes les garanties, com es dirà.

El cert és que de l’expedient administratiu que li va ser lliurat al Sr. Artur Burca en base al qual se l’ha sancionat no resulta acreditat que hagués deixat cap element voluminós a la via pública i no consten acreditats els fets i tampoc la seva autoria, donar per provats uns fets per la denúncia d’un veí sense més proves, li ha causat indefensió per vulneració del dret a un procediment amb totes les garanties.

En aquest sentit, a la mateixa acta de la policia municipal, després de dir que la infracció que se li atribueix és “abandonar qualsevol tipus de residu a la via pública”, es reconeix que els agents no ho han vist, que han estat els veïns que han trucat i han mostrat fotos -fotos que no formen part de l’expedient i, per tant, el ciutadà no hi ha tingut accés perquè no hi són (si hi són no se li han facilitat amb el trasllat de l’expedient, el que seria nul de ple dret); a més es fa referència a una matrícula errònia -que després s’esmena- però que permet la identificació del titular del vehicle, no per trobar-lo in situ sinó per aquesta comprovació posterior de titularitat.

Que els fets que expliquen els veïns, no constatats pels agents denunciats, es limiten a què una persona amb el vehicle indicat volia abandonar cinc matalassos, però ha marxat i no ho ha fet, sempre segons l’avís telefònic.

Que en conseqüència, de l’expedient sancionador resulta que: no hi pot haver presumpció de veracitat perquè l’acta emesa per la policia local es basa únicament en una manifestació veïnal, que només identifica una matrícula i que no identifica la persona a qui es refereix; que els agents comproven la matrícula i el titular, però no troben a ningú al lloc, tal com es desprèn de la seva pròpia acta amb l’explicació complementària; que el ciutadà sancionat va aportar documentació conforme el seu vehicle era al taller, sense que a l’expedient consti cap fotografia ni del vehicle ni de la persona denunciada, i sempre ha negat els fets; que a més, la infracció que se li imputa no es pot cometre en cap altre grau que no sigui la consumació, i atès que no van trobar matalassos abandonats al lloc, no es pot arribar a l’extrem de sancionar meres intencions que no s’han materialitzat.

Aquesta defensora entén doncs que s’ha de revisar la sanció al ciutadà en aplicació del que estableix l’article 109 de la LPA per haver-se produït una decisió desfavorable o de greuge envers el ciutadà a qui se’l sanciona per uns fets que no s’han produït i per aquest motiu formulo aquesta RECOMANACIÓ i proposo:

RECOMANACIÓ:

Que es revisi i deixi sense efecte la sanció imposada al Sr. AB derivada de l’expedient sancionador 2026011466, amb els efectes que se’n derivin.