Header: Defensora de la Ciutadania

Defensora de la Ciutadania

Ruta de navegació

Recomanacions (títol) | Defensora de la ciutadania

Recomanacions

En l’exercici de les seves funcions d’estudi i tramitació d’una queixa, el Defensor o Defensora de la Ciutadania pot formular a les autoritats i al personal de l’Ajuntament, les recomanacions, els suggeriments i els recordatoris adients, si bé no pot modificar ni anul·lar resolucions o actes administratius. Igualment, el Defensor o Defensora de la Ciutadania pot proposar fórmules de conciliació o acord als interessats.

Recomanacions a instància del ciutadà/ana (títol) | Defensora de la Ciutadania

A instància del ciutadà/ana

Publicador de continguts

Recomanació 2025/DCG/214 | Defensora de la Ciutadania

Queixa per la inactivitat de l'administració, en relació a diversos expedients que afecten a la seva empresa i activitat
2025/DCG/214 - Recomanació ACCEPTADA

La Sra. NPC presenta una queixa davant aquesta defensora per tal d’exposar que, com a infermera del CAP Montilivi, fa serveis domiciliaris amb el seu vehicle particular perquè no en disposen d’altres. Que en un d’aquests serveis va aparcar en zona de càrrega i descàrrega, i va col·locar de forma visible un paper de l’ICS (que ella anomena autorització provisional) on s’advertia que era una professional sanitària del Cap de Montilivi i que estava atenent una urgència domiciliària. En el mateix document, es posava el telèfon del CAP i un telèfon mòbil.

Tot i així la Sra. NPC va rebre una denúncia, butlleta XXXXXXXX, expedient sancionador XXXXXXX, per estacionar en zona senyalitzada com a reserva de càrrega i descàrrega sense autorització.

Un cop va rebre la notificació va fer al·legacions exposant que, com a professionals sanitaris, es veuen obligats a fer servir els seus vehicles per prestar l’atenció a domicili amb una autorització provisional que els facilita el propi ICS a l’espera de la definitiva. Diu que l’ICS havia sol·licitat a l’Ajuntament autorització per tota una sèrie de vehicles particulars, que són els dels professionals sanitaris que fan aquest tipus d’assistència, i que estaven a l’espera d’obtenir-la.

Les seves al·legacions van ser desestimades i la sanció confirmada.

Examinada la documentació que aporta la ciutadana cal dir, en primer lloc, que no té cap autorització provisional que l’autoritzi com a personal sanitari a estacionar en zones reservades i que, en tot cas, l’autorització a la que refereix és un document de l’ICS on s’explica que el vehicles és de personal sanitari fent un servei domiciliari. Per tant, des del punt de vista estrictament legal, això no equival a cap autorització i l’agent denunciant no va actuar malament, tot i que podia haver comprovat si el que deia el document era cert.

En segon lloc, d’aquesta documentació es desprèn que efectivament l’ICS no va presentar mai cap sol·licitud via EACAT a l’Ajuntament de Girona sinó que, segons indica la Sra. ILLF secretària de la Gerència d’Atenció Primària ICS Girona, es va enviar el dia 9 d’abril de 2025 un correu al regidor de l’àrea de Mobilitat. En aquest mail se li facilitaven totes les matrícules dels professionals dels 3 CAPS de Girona que requerien aquesta autorització. Aquesta defensora ha confirmat amb el regidor la recepció d’aquest correu i que es trobava pendent de gestió i resposta.

Segons ha pogut constatar aquesta defensora, l’ICS sol·licitava d’aquesta manera les autoritzacions, és a dir, directament amb el regidor de l’àrea, el qual ho traslladava al responsable del servei per tramitar les autoritzacions. Això, malgrat fos habitual, no seria una bona pràctica administrativa atès que les administracions es poden i han de relacionar-se entre elles de manera més efectiva utilitzant les eines que permeten la comunicació entre les administracions públiques i la interoperabilitat.

En aquest cas, doncs, una bona pràctica administrativa és que l’ICS tramiti de la manera que correspon aquestes sol·licituds, atès que no és la primera vegada que arriben queixes per multes al personal d’atenció domiciliària per manca de notificació correcta de la petició d’autoritzacions d’estacionament.

Finalment, degut a aquesta mala praxi, qui acaba rebent la sanció de 200 euros és una persona que està posant el seu vehicle particular al servei de la funció pública per prestar assistència sanitària domiciliària, en el benentès que creu disposar d’una autorització provisional i no actua ni amb mala fe ni en benefici propi, i per tant és un greuge per a aquest professional.

Per tots aquests motius, atès que la ciutadana queixant ha aportat documentació que acredita que el propi ICS / CAP de Montilivi li facilitava una “autorització provisional” en la que simplement s’indicava que eren professionals sanitaris fent una assistència domiciliària; que a més ha aportat documents que acrediten que l’ICS adreçava la petició d’autoritzacions pels vehicles particulars dels sanitaris però no pel sistema correcte i que, per tant, això dificulta la tramitació i obtenció d’aquest permís i, atès que la ciutadana no té res a veure amb aquests tràmits, tenint en compte raons de justícia, equitat i proporcionalitat, aquesta defensora formula la recomanació següent i PROPOSA:

ES PROPOSA

Primer.- Que es revisi i es deixi sense efecte la sanció derivada de la butlleta XXXXXXXX, expedient XXXXXX, imposada a la Sra. NPC amb les conseqüències que se’n derivin.

Segon.- Que es recordi a l’àrea de Mobilitat i Via pública, així com totes les altres de l’Ajuntament de Girona, que facin ús de les eines que ofereix l’AOC (Administració Oberta de Catalunya) que permeten la interoperabilitat i la comunicació entre administracions de forma ràpida i segura.

Tercer.- Que s’informi a l’ICS, Gerència d’Atenció Primària de Girona, que el sistema per mitjà del qual han de sol·licitar les autoritzacions d’estacionament per als vehicles del personal sanitari que presta atenció domiciliària han de ser les eines que ofereix l’AOC (i no per correu electrònic) i que la sol·licitud s’ha d’adreçar a l’àrea de Mobilitat, per evitar males pràctiques administratives que generen finalment problemes i situacions de greuge als seus treballadors.

Tornar